Dia 24 de juny, desprès del casament de la Eli i en Joan a la nit de la revetlla i anar a dormir a les quatre passades de la matinada, no hi havia pressa per llevar-se.
Aproximadament a les 10:30 amb la Gemma desidim llevar-nos, esmorzem en família que es van llevant amb cara de sont, ja que tots varem anar a dormir quasi a la mateixa hora.
Preparem equipatge, material ciclisme, la bici i el dinar amb carmanyola preparat molt amablement per la Roser (mare de la Gemma), tot al cotxe, ens despedim, tots ens desitjen molta sort!!!! i arrenquem camí de Vielha.
Un cop allà es respira un ambiènt total de competició, la gent, preparant dorsals, material.....
Tot arribant al hotel, ens trobem a bons amics, la Clara Sons i en Carlos Balaguer, ens saludem, intercanviem impresions de les nostres màquines i em donen algunes referències del circuit, ja que ells son veterans d'aquesta carrera.
Preparem la Gemma i jo la meva bici, per l'andemà i cap al briffing.
Desprès d'una hora llarga del briffing fet pel director de carrera cap a l'hotel a sopar, preparar uns últims detalls a la bici que dorm a la habitació amb nosaltres, una trucada al "capo" Santi i a dormir !!!!
3:30h. aproximadament de la matinada, sona el despertador, em toca llevar-me per vestir-me i baixar a esmorzar. La sortida es a les cinc del matí a dos minuts del hotel. He descansat be !!! em pensava que els nervís em farien no descansar tan com ho vaig fer. Estic ansiós per sortir però no amb nervis extrems.
Un cop esmorzat, pujo a l'habitació, em despedeixo de la Gemma, que em desitja sort, i em diu: "vigila molt". Agafo la CKT i cap fora a rodar una mica, em coloco a la parrilla de sortida, no veig a cap dels coneguts.
Aquells moments d'espera a la sortida, soc consient que estic apunt de pendre sortida aquell raid tant important i dur el qué tot el mòn b.t.t. en parla sempre com el gran repte per un ciclista.
LLavors si!!! que les pulsacions pugen a tope !!!
5:00h. aprox. del matí, SORTIDA !!!!! més gent de la que esperava, espectant de la sortida i els primers metres de carrera, enlluernen els flaixos de les càmaras. Pasem per davant l'objectiu de la càmara de TV3 i sortim de Vielha, per una pista forestal.
De seguit comencen algunes fortes rampes, per allà em trobo a la Clara Sons, ens saludem i desitgem sort, rodem uns metres junts i ens distanciem.
Un cop ja he sortit a la carretera que entra a la Vall d'Aran a pocs metres d'entrar al tùnel de Vielha, atrapo al Carlos Balaguer, em pregunta per la Clara, li respònc: "ja puja, le trobat per aquí baix", ell es queda rodant suau a esperar-la.
Començo el tram de tùnel, m'asperan cinc kilòmetres per endavant d'aquest i pujant. Als primers kms. sansació diferent, mai avans havia fet un tram tant llarg de tùnel.
Un cop al altre costat del tùnel, ja s'ha fet de dia, son les 6:00h. del matí aprox. quasi una hora per sortir de baix de la vall i travessar el tùnel a un bon ritme.
Començo a baixar per la carretera molt ràpid, fins que els Mossos d'esquadra indican a l'esquerra el desviament i on el roadboook marca, girar i deixar l'asfalt.
Em trobo bé !!! el temps promet un bon dia, potser massa i tot !!! aquella hora però, es rodava fantàsticament !!!
Vaig seguint les indicacions del roadbook i de la navegació del gps. Arribo a Vilaller on hi ha el primer avituallament.
Arribo a Gotarta, segon avituallament, control de firma i hora. En aquest punt em donc compte de que hi haurant entre quaranta i cinquanta firmas, aixó m'indica que no porto mal ritme de carrera.
Desprès de passar Malpàs, baixada afondo de la vall i enfilar-nos cap a Castellar per unes rampas de vertigent, continuem pujant cap els pobles de Erta i Sas, coronant el Coll de Sas, d'aqui baixada a fondo fins el poble de Les Esglèsies, tercer avituallament i aqui comença un coll llarg i dur. La calor i els kms son factors en contra, que endureixen la carrera i en aquest punt es pot desidir el podi, jo vaig rodar al màxim dintre les posibilitats, mantenin un ritme no alt però constant, hidratànme moltíssim !!!! vaig ser capaç de superar-lo amb solvència.
Quasi sense treva rodem per la carena del coll i uns bons trams amb la bici a l'esquena. Arribem per un sender pedregós i plè d'esglaons al famós Coll de l'Oli un cop travessat el coll comença la baixada tècnica.
Quan ja em faltavan pocs kms per arribar al final del sender i tocar asfalt, o NO !!!! noto que el peu esquerra anava lliure, com si s'hagués descalat el peu del pedal, saltan algun esglaó, però NO !!!! miro i em donc compte que la biela es fora de l'eix de pedalier i està junt amb el pedal calat a la meva bota. Penso MERDA !!!! QUE HAURÀ PASSAT !!!! paro descalo el pedal junt amb la biela, comprobo perqué ???? i veig els fils de rosca de la famella que colla i aguanta la biela fets malbé, trec ràpidament les eïnes i miro de collar-la, sembla que la rosca agafi i que queda collat, en aquest intervàl de temps em passan uns quants corredors.
Jo penso, "tranquilitat, has reparat, amb tranquilitat fins l'asfalt i allà apretar a veure si recoperem alguna posició".
Fins el moment no savia la posició real dela Plata, anavem tots els corredors tan d'or com la plata amb el mateix tipus de dorsal, sense distintius.
Però jo rodava al costat d'ORS a bon ritme i pels passos de control de firma anava bastant ven posicionat en general així que de la PLATA estava per davant de la classificació segur!!!
Torna a saltar la biela, desesperat, reparo. Poc desprès passo per Aspet o Aspec, ara no recordo be. Baixada i asfaltada, anava a trobar la carretera que puja a Espui. Al final d'aquesta baixada trobo la cruïlla direcció Espui, rodo ja en direcció al tercer avituallament i el més important de la jornada ja que aquí s'ha d'atacar el Coll de Triador, conegut no per unes fortes rampes sino que molt molt llarg, més de 12 kms de pujada constants sense parar i al darrera d'aquest encara el Coll de la Portella, punt més alt de la Pedals de Foc.
A mitja carretera a dos kms. per l'avituallament possat a l'entrada d'Espui, un altre cop fora la biela, probo de reparar i SORPRESA!!! IMPOSIBLE !!! la rosca està totalment passada. Moments de nèrvis, ràbia, enfadament,pensar el pitjor i l'ùltim que en aquests cassos dolents de carrera, ABANDONAR SI o NO ???
Col·loco la biela, sobrepossada, sense collar es clar!!! i probo de rodar, amb la ilusió de trobar una solució en l'avituallament, però res!!! només calar la bota al pedal, la biela, ja tornava a ser fora, així que desideixo anar a peu fins el control, en aquests tram em comença a superar molts corredors, tinc clar que ja no hi ha res a fer !!!! tinc que abandonar !!!!
Arribo a l'avituallament, com era d'esperar no hi ha res per solucionar el problema mecànic. Però llavors ja no era moment per seguir, estava desmoralitzat i desepcionat !!! Truco a la Gemma, li explico, em consola i diu que m'espera a Espot.
Gràcies a una persona important de la assosiasió de Voluntariat de l'Aran, que s'encarregant de gestionar els avituallaments i controls de firma, ampara la meva desesperació i desepció per l'abandonament, es compromet de portar-me amb la furgoneta a Espot i em cuidar moltíssim fins arribar allà al final d'etapa de la categoría PLATA.
Arribem a Espot a caball de la furgoneta. M'hi esperaven la Gemma amb dos grans amics nostres, l'Anna i en Dani, que havien pujat expresament per donar-me una gran sorpresa i suport en l'arribada i fer companyia a la Gemma aquell temps d'espera que es fa passat sempre pels acompanyants. QUE GRANS SOU, GRÀCIES AMICS !!!
No els vaig poder compensar tot aquells quilòmetres recorregut fins allà n'hi el temps d'espera amb un resultat per dedica'ls-hi.
Jo en tot moment em vaig sentir molt recolçat per ells, en especial la Gemma em van ajudar a conviure la fatal situació de l'abandonament. Em van fer sentir estimat més que mai.
Entenc que per ells encaixar la situació i animar-me tampoc fou fàcil.
El Diumenge retorn a Vielha, veure l'arribada de la categoría PLATA. Entrega de premis d'OR i PLATA. Despedida tot dinan amb corredors i organització.
S'ha acabava un cap de setmana important en el calendari de non-stop's i del meu personal, amb un mal regust de boca, ja que havia quedat a un pas de l'èxit.
Pel camí queden importants conclusions, una experiència positiva, que em fan sentir que estic preparat per tornar-hi !!!!
Agraïr a l'equip : a l'entrenador, primer a ell, ha sigut un puntal per tirar endavant la lluita d'objectius com si res hagués passat. A la nutricionista, ella també ha estat clau amb una xerrada amb mi. Cicles Esparreguera, a treballat de seguida per possar la bici a roda altre cop, a solucionar errors, per acabar temporada i sobretot per fer una bici competitiva de cara 2012. A la Mireia (companya d'equip) tot hi no participar-hi en aquesta modalitat de carreras, va seguir a la distància la carrera i em va animar al retrovar-nos a la meva arribada a casa.
Agraïr a tots els de la familia que es preocupen tant per mi (la familia de Lleida, en especial)hi ha tots i totes.
Agraïr a tots els amics, coneguts i companys de ciclisme que m'heu animat tant aquest temps.
Agraïr al club ciclista (mancomunitat btt anoia) que es el que em dona llicència federativa pel suport mostrat pels seus membres i companys. La trucada rebuda del nostre president Josep Diaz la nit avans de la carrera a l'hotel, donan-me força i ànims. GRÀCIES, EM VA AGRADAR I DONAR MOLTA FORÇA LA TEVA TRUCADA, GRÀCIES.
GRÀCIES A TOTS I TOTES SOU COLLONUTS !!!!! DE TOT COR !!!!
La PEDALS DE FOC m'ha fet evolucionar com a ciclista i com a persona.
