TERRA DE MAQUIS 2012

Ja fa dies, setmanes, que hauría de tenir feta la crònica. Com sempre el temps em gunya, però, el record d'aquesta carrera perdura i perdurarà per sempre més. Tot va començar el dia 15 de juny a la tarda, amb companyía del company d'equip Franc, varem anar a la recollida de dorsal a la botiga de ciclisme The ciclery, a Sant Fruitós de Bages. Al arribar poca gent aquella hora però bon ambiènt !!! nomès arribar a la taula de recollida coneixem al Raul, el directo de cursa i líder incodisional d'aquesta Terra de maquis. Una persona que haviem parlat molt per facebook avans de la carrera, però llevat d'això, no ens coneixiem en persona. Aquí em comfirmo a mi mateix, el que pensava ja feía dies, una gran persona està al darrera de un gran event, llavors continuó pensant amb emoció i ganes de començar que aquella carrera sería de les millors viscudes. Dissabte dia 16 al matí, marxem amb la Gemma i en Franc, que van acompanyar-me i seguir en carrera. Arribem al poliesportiu de Santpedor, d'on sortia el dissabte i arribava diumenge la carrera, ara si !!! gentada monomental, bicis, forgonetas, cotxes.... era difícil passar per allà i no veure que s'hi celebrava un event ciclista. La sortida va ser a les 7:00 del matí, no desde el polisportiu, que era zona per deixar cotxes, avituallament d'esmorçar avans de começar la prova, sino, que fou a la plaça de l'ajuntament.

Brefing des del balcó de l'Ajuntament del director de cursa, una traca i sortida neutralitzada darrera la moto de la policia fins sortir cas urbà i trobar el camí. Els primers metres, em coloco segon. Amb un quilòmetre pedalat, perdo aquesta posició, l'exigència tècnica i un ritme alt, fan que jo sigui més conservador i afluixi les revolucions de la màquina. Allà davant tenía corredors tècnics i alguns coneixedors del terreny, era difícil segui'ls el rastre. Jo el de sempre, fidel a la meva manera de fer, regular, constància, anant fer passar els quilòmetres. La prova era dura dura, desprès de suar molt, arribem a Rajadell, d'allà començavem a pujar cap al Cogulló de Can Torre, famós perqué diuen que es el centre geogràfic de Catalunya, es un tram dur fins arribar al cim.

Per allà dalt, hi tenía animan-me, fent fotos i un video a la Gemma i en Franc. Va ser un moment dels emotius trobar-los allà, sentir els seus crits d'ànims i en Franc corrent tota una pujada i part d'un sender segiunt-me amb la càmara grabant un video i animant. El recorregut no deixava de pujar durament sempre, amb llocs de patiment, poca pista, quasi sempre corriols, senders i camins plents de forats i reguerots. Les baixadas res de treva, agafar fort el manillar i baixa per on i com puguis. Una passada de traçat !!! no estava senyalitzat, com de costum amb aquest tipus de carreras, la navegació amb el g.p.s. fou exel·lent, no tenía errors el track i jo vaig estar molt finet aquesta vegada.

A Castelltallat, avituallament dinar i assistència mecànica, em van montar una càmara a la roda del davant, el líquid que portem amb els tubelees no tapava un tallet al pneumàtic que de tant en tant perdía aire. Vaig arribar sense problema fins aquest punt. La primera etapa tenía uns trams de túnels impresionants el primer aquest de la foto, que no tenía massa espectacularitat, però, el segon era de quasi cinc cents metres de llargada, però, no us penseu en línia recta, no !!! amb curvas inclosas. Quasi sense iluminació, hi havien com uns frontals de leds penjats a la part superior del túnel. Em va agradar moltíssim !!! (llàstima que no he trobat cap foto).

Desprès de molta calor, patiment i experiències arribava a la meta de la primera etapa a Castellnou de Bages. Allà retrovament amb la Gemma. Estava feliç de tenir-la allà al meu costat i compartir el moment amb ella i amb altres companys de fatigues com l'Ada Xinxo, en Santi Val, en Mia i d'altres.... que estavem a un pas de ser Maquis 2012.

El diumenge, em llevo, noto les cames pesades, però, molt millor del que em pensava. Esmorçar a la casa de colònies on dormiem, i espero a la Gemma que arribi, ella havía anat a dormir a casa, ja que el diumenge tenía previst tornar a Santpedor a l'hora de l'arribada, no a la de la sortida de Castellnou de Bages tal com va fer finalment, perqué, un servidor es va deixar el casc al cotxe la tarda avans. Així que amb el casc recuperat, uns estiraments i cap a línia de sortida a pocs metres de la casa de colònies. La Gemma, molt passient, ja es va quedar tot el dia, va acompanyar-me a la sortida i desprès de visita a casa dels seu germà a fer temps per esperar la meva arribada.

Una altre etapa plena de duresa, d'atractius paissatgistics, de llocs espectaculars i senders inhacabables. Finalment desprès de batallar un dia més amb la calor i el traçat de la prova, sentía l'ambiènt del poliesportiu de Santpedor, el moment més esperat estava apunt d'arribar, trobo a gent que em felicita i em diu que ja està fet aixó. I... si !!!! uns metres enllà veig l'arc d'arribada. Quin gran moment!!! que maco !!! que feilç !!! una bocina d'aire pita, la gent anima !!! jo la pell de gallina.... Passo l'arc d'arribada, em felicita el director de cursa, la gent d'organització, em felicita per ser finisher, m'ofereixem veure, menjar i es preocupen de guardar la bici. Deseguida veig a la Gemma i en Sergi a l'altre costat de les balles, vaig a veure'ls els saludo i llavors si que les emocions son grans !!!

Acte seguit, continuen les emocions, arriba el moment de rebre la placa comemorativa de finisher, que em dona a ser un MAQUI 2012, No tothom que s'ho proposa la pot tenir, molts queden pel camí i els que arribem ja us aseguro que no ens la regalan.

Finalment acabo molt satisfet. Per mi, es la prova fins el moment més dura i exigent que he corregut, i tot hi patir, es la que més m'ha transmés bones vibracions. M'ha deixat un record molt gran, per part de la gent que forma Terra de Maquis, el traçat, el pobles per on em passat, "els rivals" o maquis que han participat al meu costat. INCREIBLE TOT PLEGAT !!! Vaig acabar al 24è lloc de la general absoluta, completant els 230kms i els més de 7000 mts. acumulats que van formar l'edició 2012 de la Terra de Maquis. GRÀCIES A TOTS; PELS ORGANITZADORS I PELS QUE EM VAN ACOMPANYAR ANIMANT I ESTAN PER MI.

LA TAVASCÀ " la ruta dels bandolers "

El diumenge 27 de maig Abrera es despertava amb la tercera edició de LA TAVASCÀ, una prova de bike marathon. Vaig arribar-hi amb temps, amb tranquilitat vaig recollir el dorsal, escalfar i col·locar-me en un bon lloc sota l'arc de sortida. Una gran traca, molt sorollosa, ens donà la sortida. Els primers kilòmetres tot hi ser neutralizats, son ràpids pels carrers d'Abrera. Entrem a una pista pel costat del riu direcció Olesa de Montserrat, el traçat de la cursa es exigent, per senders, corriols, trialeras i camins d'Esparreguera, Collbató, el Bruc, Ca N'Aguilera, urb.Can Termens, Mas d'en Gall, urb.Can Amat i Abrera, entre altres termes municipals. Varem passar per llocs coneguts com la bauma de Can Solà, Can Soteras, el sender "del senglar", el sender de "les pinyes"... Jo com era d'esperar a mida que van passant kilòmetres el meu cos està millor. Arribo a Ca N'aguilera, el poble que m'ha vist neixer i creixer, una persona important per mi en el ciclisme m'espera allà i em donà molts ànims i força, en Santi "el Jefesito", l'home que ha cregut més amb mi i m'entrena. En aquest avituallament hi passo dels quince primers, tot va be !!! estava en un bon lloc de la classificació i em trobava amb ganes d'apretar. Pero sabía que havía de fraccionar les forces encara quedava una bona part de duresa física en el recorregut. Els quilòmetres finals els vaig rodar sol sol, ningú per davant n'hi per darrera, allà si que s'em fer molt pesat. Era un tram on rodavem per la llera d'un torrent que mai s'acabava, llavors era molt més psicológic que físic, es veritat que en aquell punt el cos portava ja quasi setanta kilòmetres durs i amb moltíssima calor, però el cap tenía ganes de veure l'arc d'arribada. Finalment, desprès, de superar una gran pujada per sortir d'aquesta pesada torrentera inacavable, vaig tocar asfalt, quedaven uns dos quilòmetres, molt rodedors i ràpids per carrers de polígon i de la població per passar la meta. Desprès de lluitar 4'10" vaig passar per línea de meta el 10è classificat de la general i 1er de la meva categoría. MOLT I MOLT FELIÇ !!!! desprès d'una lluita regular durant tota la cursa, el resultat era magnífic !!! Només revïen trofeu els primers classificats de la General, els guanyadors de les categoríes res de res, tìpic d'aquestes curses, non-stops, etc... Es igual, el important es, que ho varem viure !!! i disfrutar !!! Agrair molt a la Gemma, que una vegada més va estar a la meta esperant-me i al meu pare, que em sembla que va ser el primer cop que va venir a veurem en una cursa. Per descomptat a tot l'equip de Cicles Esparreguera Team !!!! gràcies !!!!

ANOIA RACE TOUR Non-stop

El dissabte 12 de maig de 2012, Prats de Rei (alt Anoia) acollia la segona edició de l'Anoia Race Tour. Jo un any més, hi vaig correr a la categoría reina d'aquesta prova, en non-stop. Era una prova com totes aquestes, de llarga distància i navegació amb gps per anar orientant-me i descobrir el traçat del recorregut. Enguany la cursa no era circular, l'arribada fou a Pujalt. Avans de les 8:00h. del matí ja estavem amb la Gemma, que sempre m'acompanya !!! (mil gràcies guapa), a Prats de Rei, ja hi començava haver ambient ciclista. Com sempre, ens trobem els mateixos coneguts, salutacions de bon matí i cap a recollir el dorsal. Estava clarisim que faría calor, el paravent o "xuvasquero" no el trobaríem a falta així que es podía quedar a la motxilla. Va ser important avans de la sortida, revisar el track en el gps que es visualises correctament, col·locació del dorsal, agafar la bosseta de les eïnas i els botallins per hidratar-nos (molta falta ens varen fer aquest últims asmentats).

Em vaig col·locar a la parrilla de sortida al costat de dos grans amics, la Laura Baleta i el seu marit, l'Oscar, quins grans corredors !!! intercanvi de quatre paraulas avans de sortida, però, tots volem només escoltar el senyal de sortida i posar-nos a rodar per relaxar-nos. Per darrera meu em saluden dos grans corredors i amics, en David Montañes i en Santi Rovira, unes màquinas de l'equip Malalts de Bici de Piera, ens donem ànims mutus i sort. De seguit, 3...2...1... GO GO GO !!!! Ja hi som !!!! gassss !!! l'edició de l'Anoia race 2012 estava viva !!! erem allà apretant els pedals i seguint el gps amb molta atenció per seguir els carrers del poble, per encarar-nos a una pista que va pujant. Anem tots els corredors molt junts en grup, costa estira el grup, poc a poc vaig col·locant-me en funció de les meves pulsacions que hem manen el meu ritme dins una carrera d'aquest tipus, dura fisicament i psicològica. Havia de fer les coses ven fetas, era una prova esperada, de les grans per la meva temporada 2012, així que tenía que treballar amb cap i regularitat, quedavan molts quilòmetres per endavant.

Van passant els quilòmetres, la navegació be, en quatre punts contats, m'equivoco, res greu !!! frenada i girar, en cap moment m'equivoco molts metres, n'hi quilòmetres de llarg. Podem dir que vaig fer una navegació quasi perfecte, això també es la clau !!!! Molta calor cap al final de carrera, que hem fa anar tocat alguns quilòmetres, però tranquil, perqué tenía bona mentalitat de carrera, "el cap clar" i les cames podien, només la calor em fatigava, però, amb una bona hidratació i el cap fred psicològicament anava avançant !!! A les 16:00 aprox. arribava a meta esprintant, si si !!! desprès de fer una carrera regular, sense preses, però, constant, controlant pulsacions, parant en els passos de control que també ens feien l'avituallament, a veure, recanviar líquids dels botellins, menjar.... llavors tocava anar a fondo com mai per entrar a meta !!! perqué ???? doncs anava perdent l'aire de la roda del darrera, el líquid de dins el tubeles no era capàs de tapar. No podía perde el temps parant o arribant l'últim quilòmetre i escaix a peu arrastrant la bici. Finalment repte aconseguit !!! 110km. i algún més amb 7'02'' a la 17ena posició de la general absoluta non-stop, l'objectiu aconseguit també !!! un bon resultat per mi. Aquest es pot millorar, però aquesta temporada, una mica es sobreviure al millor lloc de la classificació que pugui, ja que poc a poc estic recuperant la forma desprès d'estar parat tot l'hivern i part de la pretemporada 2012. Una bona valoració es que vaig completar el repte, ja que, molts corredors varen abandonar per problemes físics, la calor i mecànics. Jo vaig poder superar totes aquestes barreras !!! i arribar. Que millor que a l'arribada trobar-me amb la meva parella que m'esperava i em va fer costat i retrovar-me més tard amb els nostres amics Laura, Oscar, Santi, David.... i poder celebrar el podi de la Laura en categoría femenina (2ona femina non-stop, molt i molt mèrit).

SALUT I FORÇA PEDALS !!!!

Orbea Monegros29er Marathon

El passat dissabte dia 5 de maig, ens varem desplaçar a Sariñena (Osca). A les 7:00h del matí tocades ens trobavem davant de casa amb la companya d'equip Mireia, l'amic Joan García i un company d'ells dos del gimnàs, l'Antonio, per carregar les bicis al remolc de l'equip i fer-nos a la carretera cap als Monegros. Parada a Fraga per fer una queixalada i continuar per acabar d'arribar, sense correr i contar la paradeta a Fraga, unes dues hores i mitja varem estar. Un cop allà, el poble estava col·lapsat de biker's, es comentava que entre la mitja marató i la marató erem 6.600 inscrits !!!! Trobem gent coneguda de casa (Catalunya), amb els que xerrem, anem cap a fer cua per recollir dorsal, uffff !!!! quina gentada !!!! uns tres quarts d'hora per recollir els dorsals. Últims preparatius a les bicis, una mica de pasta fresca i cap a la parrilla de sortida. ON ENS POSEM !!!! imvasió de biker's, jejeje, un caus !!!! Per sort ens podem colar per un lateral per la meitat de la parrilla de sortida, molts corredors per davant nostre, però no hi havia hagut més temps per poder-nos col·locar millor.

Molta calor esperant la sortida. Un cop sona la bocina que anuncia la sortida, tensió i nervis per pedalar en ferm sobre la bici, en mig de tanta gent.

Aquí es pot veure tots els corredors al fons d'aquesta avinguda de Sariñena, i segons la Gemma que ens va acompanyar i ella va fer aquesta foto encara quedaven molts mes corredors per passar per sota l'arc de sortida, més de trenta cinc minuts va dura la sortida de la marató. Nosaltres varem sortir a les 13:30 i la mitja marató a les 15:00 h. Acabant el tram per dins el poble per agafar ja pistes de terra i pedre, varem patir el primer embotallament perqué el carrer s'estrenyia un xic. Un cop fora del poble gas !!! alguns passos per travessar rierolets o bassals de fangs profunts i grans d'amplada ens fan estar parats amb tanta gent, que no saben per on passar. Mica en mica es va estirant el gran grup i puc anar adelantant corredors i avançar posicions amb molta més facilitat que el començament. Tot i així no més fàcil, remontar moltes posicions, perqué al sortir de tant endarrera, quedas despenjat del grup del cap de la cursa. Van passant quilòmetres, calor "soportable", molta pols en alguns punts i poc vent que ens fes la ponyeta bufant a la contra. Poc a poc trobo el meu ritme, les cames perfectas però l'esquena no tant, vaig patir bastant d'esquena, però només tocava aguantar i aguantar. Del quilòmetre vuitanta al cent, agoviat, amb ganes que s'acabés !!! apartir del cent em vaig tornar a centrar i amb ganes acabant d'exprimir les forces, passat el quilòmetre cent deu, a mantenir per no explotar i poder entrar a meta. Última apretada....... i META !!!! Allà estava esperant-me la Gemma, que pacientment esperar desde la sortida passejant per Sariñena. GRÀCIES !!! Havia completat el primer repte gran de la temporada, amb 4h.57min. classifican-me el 579 de la general i 108 de la categoría, de més de cinc mil participants que varem pendre la sortida. Content !!! vaig acabar, amb un bon temps dins les possibilitats.

Cap a la ducha, un nou repte a superar, una cua !!! arribo dins les duches, que divertit !!! l'aigüa surt de tant en tant i congelada, un drama !!! supero com puc dutxar-me i a esperar la companya i els amics que arrivint tot menjant una fideua preparada per l'organització amb la meva Gemma.

2012, TORNEN A GIRAR LES RODES

Avui, 29 d'abril, han passat sis mesos, que vaig decidir junt amb l'entrenador, de fer una parada al ciclisme, tal i com vaig explicar a la crònica passada fent un històric del meu final de temporada. Avui per avui, començo ha estar preparat per tornar a la competició. Gràcies a l'escalfor, els ànims de família i l'equip, vaig aixecar cap, vaig tornar a creure amb mi. Hem va costar molt asimilar que el meu estat físic, havia baixat en picat en el kit kat d'aquest hivern. Habia que tornar als entrenaments, relaxadament, començar de zero. Amb el temps m'he adonat que he perdut el temps, els mesos de gener i part de febrer, quan sortia a entrenar a fons sense regularitat i volen fer el mateix que quan estava al cent per cent, com per recuperar el temps perdut, i aixó va ser molt pitjor, perqué em vaig cremar molt, fins al punt d'abandonar la competició. Amb el cap fred i centrat, creien a la meva mà dreta, en Santi Cornellà, varem començar a treballar amb regularitat adaptant-nos a la meva nova feina i vida personal, poc a poc hem anat treballant per recuperar l'estat físic òptim per disfrutar sobre la bici en una competició. Abans per aixó he dit que els primers mesos de l'any vaig perdre el temps, perqué tenía que haver fet cas a l'entrenador quan tocava i començar de cero abans de quan ho he fet. Tinc clar que el ritme de curses no podrà ser com el d'abans. La meva feina requereix hores i un desgast físic a vegades que no deixa entrenar amb l'intensitat que volem o la quantitat d'hores que hi tindriem que dedicar. Tot i així he recuperat l'esperit lluitador, i la creença de que per conseguir una cosa s'ha de lluitar de veritat, patín. L'important no es guanyar sino com hem treballat per guanyar. Continuo defensant el ciclisme com un estil de vida, encara que no em doni un sou, que hagi de treballar com a mecànic industrial en una fàbrica per viure. Aquest principi d'any, ja he corregut dues curses x-contry i la Portals (aquesta ultima no puntuable)es una marxa cicloturista. Sensacions diferents en cadascuna d'ellas, però, important de rodar en competició i treure una mica la por ha no poder estar a ritme de carrera. Ja estic esperant els reptes importants de la temporada, on m'he centrat aquesta temporada 2012, les non-stop i ultramaratons. Es moment de la ferma creença, sortir i disfrutar de cada una de les competicions. Sense comparar resultats, temps, etc... fent el que sabem, rodar kms i kms sobre la bici, dominar la navegació per gps o roadbook, lluitar amb la psicología de les llargues distàncies i completar els reptes fins al final. Si tenim la sort de poder lluitar per un bon lloc a la classificació o podi, no afluixaré !!! Els reptes de la temporada 2012 son: 5 de maig, Marathón Orbea Monegros. 12 de maig, Anoia Race Tour Non-Stop. 27 de maig, Tavascà "La ruta dels bandolers" (una marató). 16 i 17 de juny, la Terra de Maquis (non-stop) volta al bages. 30 juny i 1 juliol, Pedals de Foc (non-stop plata). Octubre (data per confirmar) 6ena Volta al Penedès. Els objectius, lluitar el millor resultat possible. Aquest blog, potser el tinc una mica abandonat, per problemas de temps. Però teniu tota l'actualitat de dia a dia a la pàgina oficial de facebook CICLES ESPARREGUERA TEAM i en el meu perfil de facebook JORDI COLLADO PARENT. Em comprometo, que faré una crònica de cada carrera de les anunciadas abans, aquí al meu blog personal.

Stand de Cicles Esparreguera a la Portals 2012.

La Portals 2012

6ena Malalts de bici a Piera, prova puntuable per la XALLENGER 2012.

HISTÒRIC DE COM VAIG ACABAR L'ANY

A dos mesos d'acabar l'any, em vaig estrenar fent la meva primera cursa de muntanya (la Neardental) a Capellades, en modalitat de marxa (caminant) res de corre. Em va agradar molt, molt bones sensacions i molt satisfet de la marca 1h.56min. Tot i està catalogada de caminada popular i només rebíen trofeu les categoríes i la general absoluta de la modalitat cursa (corrent) es va respirar un bon ambiènt, però, amb un gran punt d'esperít competitiu, jo, vaig poder fer una bona sortida i col·locar-me molt bé, deseguida anava quart, mica en mica avans d'arribar a la meitat de cursa ja anava tercer, avançant corredors de la modalitat cursa que més que corre caminaven agotats pel començamen explosiu de la cursa. Vaig acabar tercer.
Una setmana desprès d'aquesta, vaig correr al Raid de Cal Marçal amb b.t.t. no va anar malament, sent aquesta, finalment la meva última carrera de l'any.

A partir d'aquest punt vaig fer una parada del ciclisme, la meva vida personal, va canviar molt, em sorgí la oportunitat de canviar de feïna, sense pensar-ho, sabent que potser sacrificava la meva passió, el ciclisme, però tenía que fer-ho. A vegades hi han prioritats majors.

Incorporat a la nova feïna, canvis de metode de treball, etc..., aprenetage de mil coses cada dia, em demanava dedicació i consentració per agafar el fil a la nova empresa. Així que no em deixava consentrar amb el ciclisme, el meu cos no s'adaptava a la nova feïna facilment. El meu cap desconsertat, neguitós d'ànims, no tenia ganes de pujar sobre aquella màquina que tant em motivava sempre....
Era clar que tenía que parar descansar i reordenar la vida tranquilament i pausadament.

De mutu acord amb l'entrenador i l'equip varem decidir, parar, retirar-me dels últims objectius del 2011 i que el 2012 sería un altre any.

Difíl aixó de llençar la tuballola, però, no hi havia altre solució. Una de les alegrías al decembre fou que varem començar un llarg camí amb la Gemma amb un objectiu clar, ser felisos per sempre. Varem anar viure junts a Capellades, convertin-me amb Capelladí. Aquest fet em fou un esclat d'alegría i felicitat que em deixar en segon plà el malsont de no està al cent per cent per pràcticar ciclisme, aquell esport que hi havia dedicat la vida, que tan m'ha havia ensenyat i recompençat, llavors no era compatible amb el gran pas positiu cap al meu futur personal i econòmic.

Aquesta crònica no la vaig redactar en present, sino, que poc a poc he anat escrivint línias, fins el dia d'avui, m'ha costat mesos poguer ordenar el cap i expresar-me. Per sort he pogut parlar en passat, ara començaré aviat les cróniques del present i futur, que tornan a ser positivas.

Gràcies aquells que em seguiu i llegiu les meves cròniques, aquella gent, que tot aquest hivern parat, sense bici, m'ha ajudat a lluitar al meu costat per superar aquesta pausa que m'ha tocat sicològicament. Gràcies a tots aquest especials per tornar-me a reactivar i fer-me creure amb mi mateix que puc començar a treballar de nou per continuar aconseguir reptes i objevtius sobre la meva màquina.

LES CADENAS, protagonistes de L'Anbaso a Fals.

El dimecres 12 de novembre, l'Anbaso va marcar amb una prova el seu calendari, aprofitant que era festiu en celebració de la Mare de Déu del Pilar.

La carrera es va realitzar a Fals, un poble molt pròxim a Rajadell. A primera hora del matí ja ens fan fer un bon circuit per accedir al poble, ja que la C-25 està en obres.

A les 8:00h. del matí arribo a Fals, pagament d'inscripció i retrobament amb els havituals del certàmen, en Toni Flores, Xavi Latorre, Adam Godoy.....

En Dani Sampere, que a la ùltima Anbaso mi va acompanyar, en aquesta no hi va ser, per uns temas d'ùltima hora amb la feïna.

Un circuit bastant rodador, exigent físicament, tècnicament no era tant exigent com altres de l'Anbaso però, algún punt......

La falta de pluja dels ùltims mesos, deixava un clar rastre de la sequèra que pateix el país.

Així que a empassar plos i més pols !!!. A la sortida de seguit agafavem una pista engravillada, es rodava a un ritme alt, aixó feia que hi hagués un nùvol de pols que molestava per rodar.

Als primers metres de sortida només trapitjar la pista engravillada i la pols imperava, una caiguda on s'hi van veure implicats uns quans corredors, va fer que els de davant s'escapesin amb força, tal i com ho havien fet des del principi.

Jo per allà en mig vaig poder salvar-me de l'accident,possant el peu a terra per agunatar l'equilibri i buscar forat d'escapatoria per continuar.

Avancem quilòmetres, la pols, fa que els canvis treballin malament i les cadenas comencin a donar resultats negatius trencan-se a uns quants corredors.

A uns sis quilòmetres del final, escolto un sorollet a la meva bici i metres més endavant, CLAC !!! cadena trencada !!!

Apa !!! parada tècnica, a reparar m'avancen bastants corredors.

Finalment sense opcions a fer n'hi un resultat digne a la general, xino xano, arribo a la meta, sense cap més insident.

Al despedir-me dels coneguts, corredors i organitzadors cap a Capellades que la Gemma i la família m'esperaven per celebrar un bon dinar.

Així també em despedía de l'edició 2011 ja que la ùltima del campionat no hi vaig correr perqué va coincidir amb una cursa de muntanya on hi vaig participar, per estrenar-me en aquesta modalitat, ja que es realitzava a Capellades.