TERRA DE MAQUIS 2012

Ja fa dies, setmanes, que hauría de tenir feta la crònica. Com sempre el temps em gunya, però, el record d'aquesta carrera perdura i perdurarà per sempre més. Tot va començar el dia 15 de juny a la tarda, amb companyía del company d'equip Franc, varem anar a la recollida de dorsal a la botiga de ciclisme The ciclery, a Sant Fruitós de Bages. Al arribar poca gent aquella hora però bon ambiènt !!! nomès arribar a la taula de recollida coneixem al Raul, el directo de cursa i líder incodisional d'aquesta Terra de maquis. Una persona que haviem parlat molt per facebook avans de la carrera, però llevat d'això, no ens coneixiem en persona. Aquí em comfirmo a mi mateix, el que pensava ja feía dies, una gran persona està al darrera de un gran event, llavors continuó pensant amb emoció i ganes de començar que aquella carrera sería de les millors viscudes. Dissabte dia 16 al matí, marxem amb la Gemma i en Franc, que van acompanyar-me i seguir en carrera. Arribem al poliesportiu de Santpedor, d'on sortia el dissabte i arribava diumenge la carrera, ara si !!! gentada monomental, bicis, forgonetas, cotxes.... era difícil passar per allà i no veure que s'hi celebrava un event ciclista. La sortida va ser a les 7:00 del matí, no desde el polisportiu, que era zona per deixar cotxes, avituallament d'esmorçar avans de começar la prova, sino, que fou a la plaça de l'ajuntament.

Brefing des del balcó de l'Ajuntament del director de cursa, una traca i sortida neutralitzada darrera la moto de la policia fins sortir cas urbà i trobar el camí. Els primers metres, em coloco segon. Amb un quilòmetre pedalat, perdo aquesta posició, l'exigència tècnica i un ritme alt, fan que jo sigui més conservador i afluixi les revolucions de la màquina. Allà davant tenía corredors tècnics i alguns coneixedors del terreny, era difícil segui'ls el rastre. Jo el de sempre, fidel a la meva manera de fer, regular, constància, anant fer passar els quilòmetres. La prova era dura dura, desprès de suar molt, arribem a Rajadell, d'allà començavem a pujar cap al Cogulló de Can Torre, famós perqué diuen que es el centre geogràfic de Catalunya, es un tram dur fins arribar al cim.

Per allà dalt, hi tenía animan-me, fent fotos i un video a la Gemma i en Franc. Va ser un moment dels emotius trobar-los allà, sentir els seus crits d'ànims i en Franc corrent tota una pujada i part d'un sender segiunt-me amb la càmara grabant un video i animant. El recorregut no deixava de pujar durament sempre, amb llocs de patiment, poca pista, quasi sempre corriols, senders i camins plents de forats i reguerots. Les baixadas res de treva, agafar fort el manillar i baixa per on i com puguis. Una passada de traçat !!! no estava senyalitzat, com de costum amb aquest tipus de carreras, la navegació amb el g.p.s. fou exel·lent, no tenía errors el track i jo vaig estar molt finet aquesta vegada.

A Castelltallat, avituallament dinar i assistència mecànica, em van montar una càmara a la roda del davant, el líquid que portem amb els tubelees no tapava un tallet al pneumàtic que de tant en tant perdía aire. Vaig arribar sense problema fins aquest punt. La primera etapa tenía uns trams de túnels impresionants el primer aquest de la foto, que no tenía massa espectacularitat, però, el segon era de quasi cinc cents metres de llargada, però, no us penseu en línia recta, no !!! amb curvas inclosas. Quasi sense iluminació, hi havien com uns frontals de leds penjats a la part superior del túnel. Em va agradar moltíssim !!! (llàstima que no he trobat cap foto).

Desprès de molta calor, patiment i experiències arribava a la meta de la primera etapa a Castellnou de Bages. Allà retrovament amb la Gemma. Estava feliç de tenir-la allà al meu costat i compartir el moment amb ella i amb altres companys de fatigues com l'Ada Xinxo, en Santi Val, en Mia i d'altres.... que estavem a un pas de ser Maquis 2012.

El diumenge, em llevo, noto les cames pesades, però, molt millor del que em pensava. Esmorçar a la casa de colònies on dormiem, i espero a la Gemma que arribi, ella havía anat a dormir a casa, ja que el diumenge tenía previst tornar a Santpedor a l'hora de l'arribada, no a la de la sortida de Castellnou de Bages tal com va fer finalment, perqué, un servidor es va deixar el casc al cotxe la tarda avans. Així que amb el casc recuperat, uns estiraments i cap a línia de sortida a pocs metres de la casa de colònies. La Gemma, molt passient, ja es va quedar tot el dia, va acompanyar-me a la sortida i desprès de visita a casa dels seu germà a fer temps per esperar la meva arribada.

Una altre etapa plena de duresa, d'atractius paissatgistics, de llocs espectaculars i senders inhacabables. Finalment desprès de batallar un dia més amb la calor i el traçat de la prova, sentía l'ambiènt del poliesportiu de Santpedor, el moment més esperat estava apunt d'arribar, trobo a gent que em felicita i em diu que ja està fet aixó. I... si !!!! uns metres enllà veig l'arc d'arribada. Quin gran moment!!! que maco !!! que feilç !!! una bocina d'aire pita, la gent anima !!! jo la pell de gallina.... Passo l'arc d'arribada, em felicita el director de cursa, la gent d'organització, em felicita per ser finisher, m'ofereixem veure, menjar i es preocupen de guardar la bici. Deseguida veig a la Gemma i en Sergi a l'altre costat de les balles, vaig a veure'ls els saludo i llavors si que les emocions son grans !!!

Acte seguit, continuen les emocions, arriba el moment de rebre la placa comemorativa de finisher, que em dona a ser un MAQUI 2012, No tothom que s'ho proposa la pot tenir, molts queden pel camí i els que arribem ja us aseguro que no ens la regalan.

Finalment acabo molt satisfet. Per mi, es la prova fins el moment més dura i exigent que he corregut, i tot hi patir, es la que més m'ha transmés bones vibracions. M'ha deixat un record molt gran, per part de la gent que forma Terra de Maquis, el traçat, el pobles per on em passat, "els rivals" o maquis que han participat al meu costat. INCREIBLE TOT PLEGAT !!! Vaig acabar al 24è lloc de la general absoluta, completant els 230kms i els més de 7000 mts. acumulats que van formar l'edició 2012 de la Terra de Maquis. GRÀCIES A TOTS; PELS ORGANITZADORS I PELS QUE EM VAN ACOMPANYAR ANIMANT I ESTAN PER MI.