Diumenge 4 de setembre del 2011, tornava a competir desprès de les vacances d'agost.
Ahir fou un retorn especial a les curses, perqué, m'hi va acompanyar una gran persona i gran amic en Dani Sampere, que desprès d'anys de no competir i entrenar regularment, es va animar acompanyar-mi i competir.
Vull fer una especial menció a en Dani, perqué, em va fer moltíssima ilusió que compartís aquell moment amb mi i ens ajuntesim a una parrilla de sortida dins d'un esport que fa molts anys em va fer descubrir.
Quan ell entrenava i competia, per mi fou un mita, un crack, un reflexa d'autosuperació i esperit d'entrega, per alló que li agradava, amb gran sacrifisi.
En aquells temps algun cop haviem rodat junts, per mi llavors seguir-lo era un gran esforç, però, a la vegada era genial descubrir el ciclisme, la natura al seu costat, com excursions a banyar-nos a "cova pons" etc...
Gràcies per ensenyar-me tant i aquest passat diumenge acompanyar-me a una Anbaso.
Amb exepció, a les 7:00 del matí puntual, puntual, estava davant de casa del amic Dani, dic exepció, perqué les nostres respectives parellas, sempre es queixen de la nostre inpuntualitat (raó en tenen).
A les 7:30 a Òdena, inscripcions, posta apunt (presions, dorsal...) hi ha escalfar.
Rodem pel tram d'inici de la cursa tot escalfant, el terreny es molt sèc, tot apunta que un cop deixem l'asfat hi haurà molta pols.
8:50 aprox. ens coloquem a la parrilla de sortida, en Dani amb un objectiu clar, més que un resultat, sortia a rodar a disfrutar de la b.t.t. a lloms de la seva GT.
Jo també tenia clar que aquesta cursa, em costaria agafar el ritme de carrera i que l'Anbaso ens serveix per millorar les abtituts tècniques i es un entrenament d'alt rendiment de cara altres carreras d'un altre tipus, més que optenir un exel·lent resultat. Sempre que surto a una carrera del campionat Anbaso l'objectiu es acabar-la i quan més bo sigui el resultat, millor.
Ahir vaig fer el 104 de la general d'un total de 149 participants que varem acabar la cursa. I de la meva categoría (èlit) el 26 d'un total de 33 participants, un resultat molt millorable dins les meves possivilitats en aquest campionat.
Content de veure arribar l'amic Dani a línia de meta, bon resultat per ell desprès d'anys de no competir.
Els primers quilòmetres de cursa molt ràpids i plens de pols, tal com inmaginavem a l'escalfar. Un terreny molt trenca cames, exigent tant tècnic com físic. Varem tenir que suar de valent durant 29,700 km. que tenia el recorregut amb 1000 mts. de desnivell acumulat. Passat el segon avituallament a vuit quiómetres de meta, el circuit s'enfilava per una pista perduda enmig del bosc plena de reguerots i pedras amb un xafugor extrema que a mi personalment em va agotar quasi les piles, un cop superat aquest tram, ja rodavem per pistas amples i senders ciclables quasi al 100x100 on varem acabar d'agotar l'ultim cartutxo guardat a la recàmara.
Un final divertit per senders ens feïa arribar a línia de meta on esperava la Gemma i l'Anna.
A falta dels companys d'equip Mireia Balart i el resent Franc Jimenez, que m'hagués agrat molt competir al seu costat, em permeto el luxe de dir: que vai tenir un company de luxe ahir, gràcies Dani per compartir amb mi l'ANBASO.
