El diumenge 27 de maig Abrera es despertava amb la tercera edició de LA TAVASCÀ, una prova de bike marathon.
Vaig arribar-hi amb temps, amb tranquilitat vaig recollir el dorsal, escalfar i col·locar-me en un bon lloc sota l'arc de sortida.
Una gran traca, molt sorollosa, ens donà la sortida. Els primers kilòmetres tot hi ser neutralizats, son ràpids pels carrers d'Abrera.
Entrem a una pista pel costat del riu direcció Olesa de Montserrat, el traçat de la cursa es exigent, per senders, corriols, trialeras i camins d'Esparreguera, Collbató, el Bruc, Ca N'Aguilera, urb.Can Termens, Mas d'en Gall, urb.Can Amat i Abrera, entre altres termes municipals.
Varem passar per llocs coneguts com la bauma de Can Solà, Can Soteras, el sender "del senglar", el sender de "les pinyes"...
Jo com era d'esperar a mida que van passant kilòmetres el meu cos està millor. Arribo a Ca N'aguilera, el poble que m'ha vist neixer i creixer, una persona important per mi en el ciclisme m'espera allà i em donà molts ànims i força, en Santi "el Jefesito", l'home que ha cregut més amb mi i m'entrena. En aquest avituallament hi passo dels quince primers, tot va be !!! estava en un bon lloc de la classificació i em trobava amb ganes d'apretar. Pero sabía que havía de fraccionar les forces encara quedava una bona part de duresa física en el recorregut.
Els quilòmetres finals els vaig rodar sol sol, ningú per davant n'hi per darrera, allà si que s'em fer molt pesat. Era un tram on rodavem per la llera d'un torrent que mai s'acabava, llavors era molt més psicológic que físic, es veritat que en aquell punt el cos portava ja quasi setanta kilòmetres durs i amb moltíssima calor, però el cap tenía ganes de veure l'arc d'arribada.
Finalment, desprès, de superar una gran pujada per sortir d'aquesta pesada torrentera inacavable, vaig tocar asfalt, quedaven uns dos quilòmetres, molt rodedors i ràpids per carrers de polígon i de la població per passar la meta.
Desprès de lluitar 4'10" vaig passar per línea de meta el 10è classificat de la general i 1er de la meva categoría. MOLT I MOLT FELIÇ !!!! desprès d'una lluita regular durant tota la cursa, el resultat era magnífic !!!
Només revïen trofeu els primers classificats de la General, els guanyadors de les categoríes res de res, tìpic d'aquestes curses, non-stops, etc...
Es igual, el important es, que ho varem viure !!! i disfrutar !!!
Agrair molt a la Gemma, que una vegada més va estar a la meta esperant-me i al meu pare, que em sembla que va ser el primer cop que va venir a veurem en una cursa.
Per descomptat a tot l'equip de Cicles Esparreguera Team !!!! gràcies !!!!
Els quilòmetres finals els vaig rodar sol sol, ningú per davant n'hi per darrera, allà si que s'em fer molt pesat. Era un tram on rodavem per la llera d'un torrent que mai s'acabava, llavors era molt més psicológic que físic, es veritat que en aquell punt el cos portava ja quasi setanta kilòmetres durs i amb moltíssima calor, però el cap tenía ganes de veure l'arc d'arribada.
Finalment, desprès, de superar una gran pujada per sortir d'aquesta pesada torrentera inacavable, vaig tocar asfalt, quedaven uns dos quilòmetres, molt rodedors i ràpids per carrers de polígon i de la població per passar la meta.
Desprès de lluitar 4'10" vaig passar per línea de meta el 10è classificat de la general i 1er de la meva categoría. MOLT I MOLT FELIÇ !!!! desprès d'una lluita regular durant tota la cursa, el resultat era magnífic !!!
Només revïen trofeu els primers classificats de la General, els guanyadors de les categoríes res de res, tìpic d'aquestes curses, non-stops, etc...
Es igual, el important es, que ho varem viure !!! i disfrutar !!!
Agrair molt a la Gemma, que una vegada més va estar a la meta esperant-me i al meu pare, que em sembla que va ser el primer cop que va venir a veurem en una cursa.
Per descomptat a tot l'equip de Cicles Esparreguera Team !!!! gràcies !!!!
