PARADA I PICNIC

Ahir, com cada dimecres tocava rodar amb b.t.t.
A les 2:30h. ens reunim amb la Mireia, però, tots dos anavem carregats amb una moxilla cadascú. Doncs si!!! tal i com anuncia el títol d'aquesta entrada al blog, anavem previstos per dinar en mig de la muntanya. S'ens ocurregué un dimecres rodant.
Primer tocava treballar, ja que aquest cap de setmana comença la Xallenger, el cos, les cames i acabar d'afinar la nova Ckt era el primordial.
Tram rodador fins a Ca N'aguilera, allà començà la festa amb una llarga pujada i un pel fatigadora, convinant senders, una trialera, tant de pujada com de baixada, un entrenament que sense ser-hi "el Capo" fou el recomenat per ell, i com no, era molt complert amb trams per experimentar sobre la nova bici.
Un cop arribats quasi al punt més alt del dia, en un paratge on tocava el solet, que ens donava una temperatura agradable i sense vent, varem fer parada.
Sobren les moxiles, la Mireia treu les carmanyoles amb el menú que s'havia encarregat de portar per tots dos, un bon arròs blanc amb tunyina i trossets de pernil.
Jo era l'encarregat de la fruita, vaig aportar varietat de pomes, taronges, plàtens i aprofitan que el Capo no hi seria present, per controlar la dieta, desprès de treure de la moxila un tovalló de cuadres simbolitzant unes estoballes, sobre d'ell hi plentà dues copes i una empolleta de cava per fer una mica més divertit aquell picnic i per celebrar de manera improvisada el començament de temporada.
Un cop recollit l'apat, tornavem a pedalar suau per buscar el punt més alt, d'allà per senders en mig del bosc planejant i de baixada fins a Piera, total 32,75 quilometrets.
L'experiència no va estar gens malament, s'ha de repetir més dies!!! això si!!! ara ja sense cava.