LA PORTALS 2011, POLS, SANG I DECEPCIÓ.

El passat diumenge 10 d'abril, a Collbató es feia la segona edició de la Volta a Montserrat anomenada LA PORTALS,(www.laportals.cat).

Cicles Esparreguera com a la primera edició, va col·laborar montant punts d'asistència mecànica a la sortida, tres punts durant el recorregut i a l'arriba.

Nosaltres el Team, ens hi varem inscriure, per fer una posta en esena de les noves bicis CKT i donan imatge del nostre col·laborador oficial.

Avans de la sortida varem exposar les bicis a la carpa d'asistència tècnica de Cicles Esparreguera, ens van fer els últims ajustaments, possada de dorsals i els estiraments, per anar a rodar per escalfar.

Era una pedalada no puntuable enguany era homenatge a Melcior Mauri, a la sortida erem 1.500 participants inscrits amb dorsal legalment i uns quans més sense dorsal il·legals que si afegiren.

Moltes cares famóses del ciclisme, Marino Lajarreta, Roberto Heras, Melcior Mauri, entre altres....

Miguel Indurain, tenía que ser-hi present amb una bici montada per Cicles Esparreguera pero finalment no hi vingué.

El matí prometia molt bon temps, es respirava ambiènt b.t.t.ero. Tenía ordre i recomenació per part del Capo,de sortir a rodar i disfrutar, sense arriscar.

Que m'ho prenés com un entrenament, sense pauses, bon ritme, però sense forçar.
Jo estava a la sortida tranquil gaudint de l'ambiént, sense presió, molts coneguts habituals de les competicions on nosaltres correm.

Es va acostant l'hora de la sortida, tot està colepsat de ciclistes a la sortida, la Mireia opta a posar-se per allà al final de la cua, ja que en Dani (el seu novio) participa per anar els dos junts, també si ajunta l'amic Juan.

Jo optu, per saltar les tanques, amb la bici als braços i em colocu, davant molt a prop de l'arc de sortida, al costat de coneguts de les curses, no es competició, però, llavors començo a olorar i respirar ambiént competitiu per allà davant, si més no, un ambiènt de neguit previ a una competició.
Cada sortida es moment d'autosuperació de cadascú, de rodar al costat de la gent que et trobaràs en una cursa, i sense voler, els habituals a les curses ens anem apretant uns amb els altres.

8,30h. donen la sortida neutralitzada, pero, tothom corre per col·locar-se i rodar comode per no trobar enbusos.

Jo tinc sort i vaig ven col·locat i no pateixo per els enbusos, ja que al sortir de Collbató hi han alguns punts estrets, que a més d'un es deuria estar parat esperant per passar.

Mica en mica vaig rodant a un ritme més alt, em trobo a gust sobre la bici.

Pasem per Can Massana on hi ha el primer avituallament tècnic de Cicles Esparreguera, m'animen !!!

Es un gust estar rodant entre mig dels mites del ciclisme per allà davant, arriba una baixada molt pendent i perillosa amb gravilla, direcció ja Marganell, la faig bé, ràpid, rodant en un lloc molt còmode, rodava tranquil.

Acaba la baixada, gir tancat a l'esquerra i xic de baixada, arribo al plà, al lluny veig un sot, salto, un cop al aire, penso: "vaig molt ràpid, salto molt alt" la bici impacte a terra impecable, pero, el peu dret s'em d'escala del pedal !!!!
Segons, d'esaquilibri, perdua del control i a terra, (amb segons) rasco tot el meu costat dret per terra i quedo frenat de genolls.

Em miro el cos i el veig tot el braç, la cama plena de sang. Un moment de desesperació, de decepció, de rabia.....

Arriba en Toni (un corredor conegut) es para es preocupa per mi. Jo li dic que estic be, només rascat i ja està, que continui.

Passa en Carles Checa,(ex-corredor de gp i actual corredor a les super bikes) i m'aparta la bici, a un lloc segur, es preocupa i continua.

M'acosto caminant amb bici en mà, a un control, mentre estàn, tot corredor que passa pel meu costat em miran esfereits.

En el control em fan esperar fins l'últim participant, desesperat, em carregant junt amb la bici, perquè sino jo no marxava sense ella d'allà.

Arribant a Collbató em curan, espero l'arribada de la Mireia, Dani i Juan. Em retrobo amb la Gemma, que m'anima i es preocupa per mi. Ens despedim i marxem que ens esperaven per dinar.

Acaba un diumenge que havia de servir de lluiment del nou producte CKT per Cicles Esparreguera i de presentació en societat de l'equip 2011 a part de disfrutar nosaltres d'una jornada b.t.t. de molt bon ambiènt, amb només 14 i pocs kilómetres rodats dels 60 previstos ple de rascades, ple de pols, sang i decepció, així acabo !!!

Content per la femina que va completar el recorregut sense dificultat i cada vegada amb més bones vibracions sobre la nova bici.

Gràcies a Cicles Esparreguera i tota la meva gent per recolzar-me en aquell moment i tota aquesta setmana.

En especial gràcies al meu oncle Josep Mª, que l'endemà, quan tot ho veia més negra, va donar un cop d'autoritat i suport i em va fer torna a pensar en lluitar pels objectius. Gràcies tiet !!!

Avui les rascades van evolucionant, espero i desitjo aviat rodar i que acabi la mala sort amb les caigudes.

salut i força pedals!