HISTÒRIC DE COM VAIG ACABAR L'ANY

A dos mesos d'acabar l'any, em vaig estrenar fent la meva primera cursa de muntanya (la Neardental) a Capellades, en modalitat de marxa (caminant) res de corre. Em va agradar molt, molt bones sensacions i molt satisfet de la marca 1h.56min. Tot i està catalogada de caminada popular i només rebíen trofeu les categoríes i la general absoluta de la modalitat cursa (corrent) es va respirar un bon ambiènt, però, amb un gran punt d'esperít competitiu, jo, vaig poder fer una bona sortida i col·locar-me molt bé, deseguida anava quart, mica en mica avans d'arribar a la meitat de cursa ja anava tercer, avançant corredors de la modalitat cursa que més que corre caminaven agotats pel començamen explosiu de la cursa. Vaig acabar tercer.
Una setmana desprès d'aquesta, vaig correr al Raid de Cal Marçal amb b.t.t. no va anar malament, sent aquesta, finalment la meva última carrera de l'any.

A partir d'aquest punt vaig fer una parada del ciclisme, la meva vida personal, va canviar molt, em sorgí la oportunitat de canviar de feïna, sense pensar-ho, sabent que potser sacrificava la meva passió, el ciclisme, però tenía que fer-ho. A vegades hi han prioritats majors.

Incorporat a la nova feïna, canvis de metode de treball, etc..., aprenetage de mil coses cada dia, em demanava dedicació i consentració per agafar el fil a la nova empresa. Així que no em deixava consentrar amb el ciclisme, el meu cos no s'adaptava a la nova feïna facilment. El meu cap desconsertat, neguitós d'ànims, no tenia ganes de pujar sobre aquella màquina que tant em motivava sempre....
Era clar que tenía que parar descansar i reordenar la vida tranquilament i pausadament.

De mutu acord amb l'entrenador i l'equip varem decidir, parar, retirar-me dels últims objectius del 2011 i que el 2012 sería un altre any.

Difíl aixó de llençar la tuballola, però, no hi havia altre solució. Una de les alegrías al decembre fou que varem començar un llarg camí amb la Gemma amb un objectiu clar, ser felisos per sempre. Varem anar viure junts a Capellades, convertin-me amb Capelladí. Aquest fet em fou un esclat d'alegría i felicitat que em deixar en segon plà el malsont de no està al cent per cent per pràcticar ciclisme, aquell esport que hi havia dedicat la vida, que tan m'ha havia ensenyat i recompençat, llavors no era compatible amb el gran pas positiu cap al meu futur personal i econòmic.

Aquesta crònica no la vaig redactar en present, sino, que poc a poc he anat escrivint línias, fins el dia d'avui, m'ha costat mesos poguer ordenar el cap i expresar-me. Per sort he pogut parlar en passat, ara començaré aviat les cróniques del present i futur, que tornan a ser positivas.

Gràcies aquells que em seguiu i llegiu les meves cròniques, aquella gent, que tot aquest hivern parat, sense bici, m'ha ajudat a lluitar al meu costat per superar aquesta pausa que m'ha tocat sicològicament. Gràcies a tots aquest especials per tornar-me a reactivar i fer-me creure amb mi mateix que puc començar a treballar de nou per continuar aconseguir reptes i objevtius sobre la meva màquina.

LES CADENAS, protagonistes de L'Anbaso a Fals.

El dimecres 12 de novembre, l'Anbaso va marcar amb una prova el seu calendari, aprofitant que era festiu en celebració de la Mare de Déu del Pilar.

La carrera es va realitzar a Fals, un poble molt pròxim a Rajadell. A primera hora del matí ja ens fan fer un bon circuit per accedir al poble, ja que la C-25 està en obres.

A les 8:00h. del matí arribo a Fals, pagament d'inscripció i retrobament amb els havituals del certàmen, en Toni Flores, Xavi Latorre, Adam Godoy.....

En Dani Sampere, que a la ùltima Anbaso mi va acompanyar, en aquesta no hi va ser, per uns temas d'ùltima hora amb la feïna.

Un circuit bastant rodador, exigent físicament, tècnicament no era tant exigent com altres de l'Anbaso però, algún punt......

La falta de pluja dels ùltims mesos, deixava un clar rastre de la sequèra que pateix el país.

Així que a empassar plos i més pols !!!. A la sortida de seguit agafavem una pista engravillada, es rodava a un ritme alt, aixó feia que hi hagués un nùvol de pols que molestava per rodar.

Als primers metres de sortida només trapitjar la pista engravillada i la pols imperava, una caiguda on s'hi van veure implicats uns quans corredors, va fer que els de davant s'escapesin amb força, tal i com ho havien fet des del principi.

Jo per allà en mig vaig poder salvar-me de l'accident,possant el peu a terra per agunatar l'equilibri i buscar forat d'escapatoria per continuar.

Avancem quilòmetres, la pols, fa que els canvis treballin malament i les cadenas comencin a donar resultats negatius trencan-se a uns quants corredors.

A uns sis quilòmetres del final, escolto un sorollet a la meva bici i metres més endavant, CLAC !!! cadena trencada !!!

Apa !!! parada tècnica, a reparar m'avancen bastants corredors.

Finalment sense opcions a fer n'hi un resultat digne a la general, xino xano, arribo a la meta, sense cap més insident.

Al despedir-me dels coneguts, corredors i organitzadors cap a Capellades que la Gemma i la família m'esperaven per celebrar un bon dinar.

Així també em despedía de l'edició 2011 ja que la ùltima del campionat no hi vaig correr perqué va coincidir amb una cursa de muntanya on hi vaig participar, per estrenar-me en aquesta modalitat, ja que es realitzava a Capellades.

‎5a Volta al Penedes conseguida (150km 3500 mts desnivell positiu) !!!

Varem arribar divendres a la tarda a Penyafort (Pontons), ens esperava el pròleg nocturn, allà ja varem veure quins durs rivals ens esperaven en aquesta edició. El circuit enrevasat entre mig d'abres, fins i tot puja la bici a l'espatlla per superar un marge de terra, concistía en fer-hi quatre voltes cada equip. Aquesta servia per confeccionar l'ordre de sortida de la primera etapa.

Dissabte varem aconseguir la 4arta plaça de la crono especial d'orienntació, la navegació amb el Roadbook, al principi ens varem equivocar en un punt confús, com molts equips, de seguida entre tots els perduts varem agafar el rum bo, i amb paciència i fent la feïna ven feta varem anar superant els 88 km de Roadbook més els 4 km per equivocació i els més de 2.200 mts de desnivell acumulat. Posant-nos 14 de la general.

Diumenge pero molt mal temps a la crono especial d'orientacio, ens va costat orientar-nos. La navegació amb el roadbook de l'etapa, va anar perfecte, pero amb el que varem perdre a la crono, no ens va permetre estar al top ten, ens em hagut de conformar amb la 16ena plaça de la general.
Tot i l'alt nivell dels equips, com el de l'Ada i en Santi, que varen quedar segons a la categoría mixta, per darrera de la Núria Lauco i Francesc Calvo, però que en la genral sempre estaven apretant fort al nostre costat, Cicles Esparreguera Team, varem sapiguer aguntar el tipus i conservar fins al final i no avandonar.

Un orgull, compartir quilómetres, amb aquest grans equips d'arreu de Catalunya.

Gràcies a tots els que ens vareu animar, gràcies per ser-hi en especial a la Gemma, a l'Anna i en Dani !!!

Powerbar Marathon b.t.t. by Northwave, on pitjor em sento, on millor resultat aconsegueixo !!!

L'ultim cap de setmana de setembre (diumenge 25) tocava un altre dels objectius grans, la última prova del Campeonato d'Espanya de Maratón, conegut com el Powerbar Marathon btt by Nothwave.

Dissabte camí a Bonansa (Huesca), ens va fer un fort aiguat, tot apuntava llavors, que seria un cap de setmana mogut.

A la tarda un cop allotjats al càmping Baliera a 4km de la carrera, sense pluja, desidim sortir a fer un vol per estirar cames i alliverà tensió.

A on ??? doncs a fer un reconeixement del circuit a peu un tros pels voltants de Bonansa. Està tot enfangat, sabía que diumenge tocaría patir, perqué a la duressa ja natural d'aquelles muntanyes hi afegiem un altre factor en contra (fang, la pedra relliscossa....)

Abans de sopar aigua un altre cop, el temps a la predicció deia que bon temps pel diumenge amb sol, jo veien aquella aigua no m'ho acabava de creure.

El diumenge em llevo més tard de l'habitual, entre 7,15 i 7,20h. ja que aquí les sortides son a les 9,30h. del matí.

Els rituals de sempre amb l'esmorçar, estiraments ....
Un cop apunt sobre la bici del càmping fins a Bonansa (4km.) per escalfar a un ritme molt suau.

Arribo a Bonansa, molt moviment de ciclistas escalfant, toca fer cua per recollir dorsal. Mentre estava posant-lo a la bici (dorsal 34), arriba la Gemma acompanyada dels seus pares, que em va acompanyar tot el cap de setmana.

A pocs minuts de les 9,30 ja ens col·loquem tots els corredors a la parrilla de sortida, quins nervis !!! Estava allà enmig de grans corredors com en Marc Trayter, Joan Llordella, Milton Ramos, Núria Espinosa....

Donen la sortida, i a pedalar a fondo asfalt amunt!!! Quin ritme!!! altísim!!! les pulsacions a 186... Soc concient que tocaria patir de valent.

Els primers deu o dotze primers kms, son infernals, pujada sense treva, plé de fang o sino pedra relliscosa.

El circiut tenía forma de vuit, el poble de Bonansa estava al mig d'aquest, la sortida es feia desde el poble, completant la primera part del vuit d'uns quants més de 15 kms. tornan a passar pel poble per completar l'altre part del vuit que en tenia més de 17 kms. suman un total de més de 30 kms. el circuit. Cada corredor teniem que completar-lo dues vegades per fer més de 60 kms.

Tota la primera volta vaig estar rodant a roda, inclús, una estona per davant seu amb una dona imparable, la Núria Espinosa i el seu marit, un gran corredor també.
Al principi de la segona volta, jo concient que em quedava una volta i dura vaig afluixar el ritme de cursa, tampoc podía aguantar-lo més, Espinosa s'em va començar a escapar, al igual que el seu marit, jo vai anar aguantant el tipus. Tinc que reconeixar que vaig patir de valent, mai una cursa s'ha m'havia convertit amb un infern com aquell. Completo el primer sector del circuit de la segona volta i al fer el pas pel poble, em tallant per horari. Havia agotat el màxim de temps permès per acabar d'afrontar l'ultim sector de circuit i completar la marató. Una llàstima, però, l'experiència havia valgut la pena, estar rodant al costat de gent que competeix en un europeu i mundial de b.t.t. es tot un orgull. La CKT amb tant fang havia estat impecable. Una mica desmoralitzat en mi mateix, perqué, no podía estar tant avatut amb el que entreno.

La Gemma i els seus pares, m'animen, i em fan reflexionar, es un campionat d'Espanya, on hi han grans corredors i tu hi es pres sortida i has aguantat dins del circuit fins que t'han deixat. Aixó em fa pensar "doncs, no ha estat tant malament". També penso, "potser a sigut una sort el tall horari, sino potser hagués patit més del que he estat patint".

Toca rentar la bici, i cap al càmping a dutxar-me i fer estiraments.

La sorpresa es dilluns que veien les llistes de classificacions per internet, em veig PRIMER de la categoría SENIOR a Bonansa i SEGON a la CATEGORIA SENIOR del Campionat D'ESPANYA PowerBar Marathon b.t.t. by Northwave. Jo alusino moltíssim !!!
Truco a Ocisport que es l'empresa d'events esportius que gestiona aquest campionat, parlo amb ells i SI!!! es verídic soc Campió Senior de Bonansa i sub-campió d'Espanya Senior. En aquell moment sembla irreal tot, no puc creure-ho. La seu d'Ocisport estar molt a prop de casa nostre, a la Pobla de Claramunt. Vaig allà a recollir els trofeus i m'expliquin una mica com funcionen les puntuacions.

Resultar que a Bonansa erem tres seniors que varem compatir un d'ells va avandonar, l'altre entra per darrera meu 12 min. més tard, entran jo per davant seu. Amb la igualtat del tall horari, no puntuant per la general scrath d'Espanya però si per la categoría, suman jo 200 punts i el segon (José Manuel Julve) 175 punts.
A la general d'Espanya de categoría José Manuel Julve a l'anterior prova va sumar 175 punts també, més aquest de Bonansa li van portar el liderad de la categoría Senior com a campió d'Espanya d'aquesta i jo amb 200 punts segon, ja que l'altre prova de Catalunya puntuable no hi vaig participar.

A la general de la cartegoría Senior del campionat, erem un total de vuit corredors, un només va puntuar a les dues proves (José Manuel Julve) i tots els demés varem puntuar a una carrera sola i jo amb la sort de guanyar la que més punts guanyava el primer classificat. Aquest fet potser em va ajudar i facilitar les coses a ser primer a Bonansa i segon al campionat, perqué per darrera meu també hi han quedat bons corredors, que si haguesin pogut o vingut a competir a Bonansa, m'ho haguesin possat difícil !!!!

El important es que jo vaig suar fins al final, m'hagués agradat notar-me més fort sobre la bici, però, el triomf es meu !!!! i el sub campionat Senior també. Així que disfrutarem dels resultats !!! i deixerem les teoríes apart.

Orgullós de tenir treballant amb mi el Staff tècnic que tinc, tant maravellós !!!
Sou part de la victòria.

Orgullós de poder portar Cicles Esparreguera Team i CKT a un podi com el que em aconseguit.

La clasificació es la que mana i mostra la realitat. Una llàstima que l'organització no avisi previament als corredors que pujaran al podi a recollir trofeu, perqué ara jo no puc disfrutar d'una foto per la meva història personal.

Molt feliç !!!! i content que una part de la família m'hi acompanyés. Gràcies !!!!