HISTÒRIC DE COM VAIG ACABAR L'ANY

A dos mesos d'acabar l'any, em vaig estrenar fent la meva primera cursa de muntanya (la Neardental) a Capellades, en modalitat de marxa (caminant) res de corre. Em va agradar molt, molt bones sensacions i molt satisfet de la marca 1h.56min. Tot i està catalogada de caminada popular i només rebíen trofeu les categoríes i la general absoluta de la modalitat cursa (corrent) es va respirar un bon ambiènt, però, amb un gran punt d'esperít competitiu, jo, vaig poder fer una bona sortida i col·locar-me molt bé, deseguida anava quart, mica en mica avans d'arribar a la meitat de cursa ja anava tercer, avançant corredors de la modalitat cursa que més que corre caminaven agotats pel començamen explosiu de la cursa. Vaig acabar tercer.
Una setmana desprès d'aquesta, vaig correr al Raid de Cal Marçal amb b.t.t. no va anar malament, sent aquesta, finalment la meva última carrera de l'any.

A partir d'aquest punt vaig fer una parada del ciclisme, la meva vida personal, va canviar molt, em sorgí la oportunitat de canviar de feïna, sense pensar-ho, sabent que potser sacrificava la meva passió, el ciclisme, però tenía que fer-ho. A vegades hi han prioritats majors.

Incorporat a la nova feïna, canvis de metode de treball, etc..., aprenetage de mil coses cada dia, em demanava dedicació i consentració per agafar el fil a la nova empresa. Així que no em deixava consentrar amb el ciclisme, el meu cos no s'adaptava a la nova feïna facilment. El meu cap desconsertat, neguitós d'ànims, no tenia ganes de pujar sobre aquella màquina que tant em motivava sempre....
Era clar que tenía que parar descansar i reordenar la vida tranquilament i pausadament.

De mutu acord amb l'entrenador i l'equip varem decidir, parar, retirar-me dels últims objectius del 2011 i que el 2012 sería un altre any.

Difíl aixó de llençar la tuballola, però, no hi havia altre solució. Una de les alegrías al decembre fou que varem començar un llarg camí amb la Gemma amb un objectiu clar, ser felisos per sempre. Varem anar viure junts a Capellades, convertin-me amb Capelladí. Aquest fet em fou un esclat d'alegría i felicitat que em deixar en segon plà el malsont de no està al cent per cent per pràcticar ciclisme, aquell esport que hi havia dedicat la vida, que tan m'ha havia ensenyat i recompençat, llavors no era compatible amb el gran pas positiu cap al meu futur personal i econòmic.

Aquesta crònica no la vaig redactar en present, sino, que poc a poc he anat escrivint línias, fins el dia d'avui, m'ha costat mesos poguer ordenar el cap i expresar-me. Per sort he pogut parlar en passat, ara començaré aviat les cróniques del present i futur, que tornan a ser positivas.

Gràcies aquells que em seguiu i llegiu les meves cròniques, aquella gent, que tot aquest hivern parat, sense bici, m'ha ajudat a lluitar al meu costat per superar aquesta pausa que m'ha tocat sicològicament. Gràcies a tots aquest especials per tornar-me a reactivar i fer-me creure amb mi mateix que puc començar a treballar de nou per continuar aconseguir reptes i objevtius sobre la meva màquina.

LES CADENAS, protagonistes de L'Anbaso a Fals.

El dimecres 12 de novembre, l'Anbaso va marcar amb una prova el seu calendari, aprofitant que era festiu en celebració de la Mare de Déu del Pilar.

La carrera es va realitzar a Fals, un poble molt pròxim a Rajadell. A primera hora del matí ja ens fan fer un bon circuit per accedir al poble, ja que la C-25 està en obres.

A les 8:00h. del matí arribo a Fals, pagament d'inscripció i retrobament amb els havituals del certàmen, en Toni Flores, Xavi Latorre, Adam Godoy.....

En Dani Sampere, que a la ùltima Anbaso mi va acompanyar, en aquesta no hi va ser, per uns temas d'ùltima hora amb la feïna.

Un circuit bastant rodador, exigent físicament, tècnicament no era tant exigent com altres de l'Anbaso però, algún punt......

La falta de pluja dels ùltims mesos, deixava un clar rastre de la sequèra que pateix el país.

Així que a empassar plos i més pols !!!. A la sortida de seguit agafavem una pista engravillada, es rodava a un ritme alt, aixó feia que hi hagués un nùvol de pols que molestava per rodar.

Als primers metres de sortida només trapitjar la pista engravillada i la pols imperava, una caiguda on s'hi van veure implicats uns quans corredors, va fer que els de davant s'escapesin amb força, tal i com ho havien fet des del principi.

Jo per allà en mig vaig poder salvar-me de l'accident,possant el peu a terra per agunatar l'equilibri i buscar forat d'escapatoria per continuar.

Avancem quilòmetres, la pols, fa que els canvis treballin malament i les cadenas comencin a donar resultats negatius trencan-se a uns quants corredors.

A uns sis quilòmetres del final, escolto un sorollet a la meva bici i metres més endavant, CLAC !!! cadena trencada !!!

Apa !!! parada tècnica, a reparar m'avancen bastants corredors.

Finalment sense opcions a fer n'hi un resultat digne a la general, xino xano, arribo a la meta, sense cap més insident.

Al despedir-me dels coneguts, corredors i organitzadors cap a Capellades que la Gemma i la família m'esperaven per celebrar un bon dinar.

Així també em despedía de l'edició 2011 ja que la ùltima del campionat no hi vaig correr perqué va coincidir amb una cursa de muntanya on hi vaig participar, per estrenar-me en aquesta modalitat, ja que es realitzava a Capellades.

‎5a Volta al Penedes conseguida (150km 3500 mts desnivell positiu) !!!

Varem arribar divendres a la tarda a Penyafort (Pontons), ens esperava el pròleg nocturn, allà ja varem veure quins durs rivals ens esperaven en aquesta edició. El circuit enrevasat entre mig d'abres, fins i tot puja la bici a l'espatlla per superar un marge de terra, concistía en fer-hi quatre voltes cada equip. Aquesta servia per confeccionar l'ordre de sortida de la primera etapa.

Dissabte varem aconseguir la 4arta plaça de la crono especial d'orienntació, la navegació amb el Roadbook, al principi ens varem equivocar en un punt confús, com molts equips, de seguida entre tots els perduts varem agafar el rum bo, i amb paciència i fent la feïna ven feta varem anar superant els 88 km de Roadbook més els 4 km per equivocació i els més de 2.200 mts de desnivell acumulat. Posant-nos 14 de la general.

Diumenge pero molt mal temps a la crono especial d'orientacio, ens va costat orientar-nos. La navegació amb el roadbook de l'etapa, va anar perfecte, pero amb el que varem perdre a la crono, no ens va permetre estar al top ten, ens em hagut de conformar amb la 16ena plaça de la general.
Tot i l'alt nivell dels equips, com el de l'Ada i en Santi, que varen quedar segons a la categoría mixta, per darrera de la Núria Lauco i Francesc Calvo, però que en la genral sempre estaven apretant fort al nostre costat, Cicles Esparreguera Team, varem sapiguer aguntar el tipus i conservar fins al final i no avandonar.

Un orgull, compartir quilómetres, amb aquest grans equips d'arreu de Catalunya.

Gràcies a tots els que ens vareu animar, gràcies per ser-hi en especial a la Gemma, a l'Anna i en Dani !!!

Powerbar Marathon b.t.t. by Northwave, on pitjor em sento, on millor resultat aconsegueixo !!!

L'ultim cap de setmana de setembre (diumenge 25) tocava un altre dels objectius grans, la última prova del Campeonato d'Espanya de Maratón, conegut com el Powerbar Marathon btt by Nothwave.

Dissabte camí a Bonansa (Huesca), ens va fer un fort aiguat, tot apuntava llavors, que seria un cap de setmana mogut.

A la tarda un cop allotjats al càmping Baliera a 4km de la carrera, sense pluja, desidim sortir a fer un vol per estirar cames i alliverà tensió.

A on ??? doncs a fer un reconeixement del circuit a peu un tros pels voltants de Bonansa. Està tot enfangat, sabía que diumenge tocaría patir, perqué a la duressa ja natural d'aquelles muntanyes hi afegiem un altre factor en contra (fang, la pedra relliscossa....)

Abans de sopar aigua un altre cop, el temps a la predicció deia que bon temps pel diumenge amb sol, jo veien aquella aigua no m'ho acabava de creure.

El diumenge em llevo més tard de l'habitual, entre 7,15 i 7,20h. ja que aquí les sortides son a les 9,30h. del matí.

Els rituals de sempre amb l'esmorçar, estiraments ....
Un cop apunt sobre la bici del càmping fins a Bonansa (4km.) per escalfar a un ritme molt suau.

Arribo a Bonansa, molt moviment de ciclistas escalfant, toca fer cua per recollir dorsal. Mentre estava posant-lo a la bici (dorsal 34), arriba la Gemma acompanyada dels seus pares, que em va acompanyar tot el cap de setmana.

A pocs minuts de les 9,30 ja ens col·loquem tots els corredors a la parrilla de sortida, quins nervis !!! Estava allà enmig de grans corredors com en Marc Trayter, Joan Llordella, Milton Ramos, Núria Espinosa....

Donen la sortida, i a pedalar a fondo asfalt amunt!!! Quin ritme!!! altísim!!! les pulsacions a 186... Soc concient que tocaria patir de valent.

Els primers deu o dotze primers kms, son infernals, pujada sense treva, plé de fang o sino pedra relliscosa.

El circiut tenía forma de vuit, el poble de Bonansa estava al mig d'aquest, la sortida es feia desde el poble, completant la primera part del vuit d'uns quants més de 15 kms. tornan a passar pel poble per completar l'altre part del vuit que en tenia més de 17 kms. suman un total de més de 30 kms. el circuit. Cada corredor teniem que completar-lo dues vegades per fer més de 60 kms.

Tota la primera volta vaig estar rodant a roda, inclús, una estona per davant seu amb una dona imparable, la Núria Espinosa i el seu marit, un gran corredor també.
Al principi de la segona volta, jo concient que em quedava una volta i dura vaig afluixar el ritme de cursa, tampoc podía aguantar-lo més, Espinosa s'em va començar a escapar, al igual que el seu marit, jo vai anar aguantant el tipus. Tinc que reconeixar que vaig patir de valent, mai una cursa s'ha m'havia convertit amb un infern com aquell. Completo el primer sector del circuit de la segona volta i al fer el pas pel poble, em tallant per horari. Havia agotat el màxim de temps permès per acabar d'afrontar l'ultim sector de circuit i completar la marató. Una llàstima, però, l'experiència havia valgut la pena, estar rodant al costat de gent que competeix en un europeu i mundial de b.t.t. es tot un orgull. La CKT amb tant fang havia estat impecable. Una mica desmoralitzat en mi mateix, perqué, no podía estar tant avatut amb el que entreno.

La Gemma i els seus pares, m'animen, i em fan reflexionar, es un campionat d'Espanya, on hi han grans corredors i tu hi es pres sortida i has aguantat dins del circuit fins que t'han deixat. Aixó em fa pensar "doncs, no ha estat tant malament". També penso, "potser a sigut una sort el tall horari, sino potser hagués patit més del que he estat patint".

Toca rentar la bici, i cap al càmping a dutxar-me i fer estiraments.

La sorpresa es dilluns que veien les llistes de classificacions per internet, em veig PRIMER de la categoría SENIOR a Bonansa i SEGON a la CATEGORIA SENIOR del Campionat D'ESPANYA PowerBar Marathon b.t.t. by Northwave. Jo alusino moltíssim !!!
Truco a Ocisport que es l'empresa d'events esportius que gestiona aquest campionat, parlo amb ells i SI!!! es verídic soc Campió Senior de Bonansa i sub-campió d'Espanya Senior. En aquell moment sembla irreal tot, no puc creure-ho. La seu d'Ocisport estar molt a prop de casa nostre, a la Pobla de Claramunt. Vaig allà a recollir els trofeus i m'expliquin una mica com funcionen les puntuacions.

Resultar que a Bonansa erem tres seniors que varem compatir un d'ells va avandonar, l'altre entra per darrera meu 12 min. més tard, entran jo per davant seu. Amb la igualtat del tall horari, no puntuant per la general scrath d'Espanya però si per la categoría, suman jo 200 punts i el segon (José Manuel Julve) 175 punts.
A la general d'Espanya de categoría José Manuel Julve a l'anterior prova va sumar 175 punts també, més aquest de Bonansa li van portar el liderad de la categoría Senior com a campió d'Espanya d'aquesta i jo amb 200 punts segon, ja que l'altre prova de Catalunya puntuable no hi vaig participar.

A la general de la cartegoría Senior del campionat, erem un total de vuit corredors, un només va puntuar a les dues proves (José Manuel Julve) i tots els demés varem puntuar a una carrera sola i jo amb la sort de guanyar la que més punts guanyava el primer classificat. Aquest fet potser em va ajudar i facilitar les coses a ser primer a Bonansa i segon al campionat, perqué per darrera meu també hi han quedat bons corredors, que si haguesin pogut o vingut a competir a Bonansa, m'ho haguesin possat difícil !!!!

El important es que jo vaig suar fins al final, m'hagués agradat notar-me més fort sobre la bici, però, el triomf es meu !!!! i el sub campionat Senior també. Així que disfrutarem dels resultats !!! i deixerem les teoríes apart.

Orgullós de tenir treballant amb mi el Staff tècnic que tinc, tant maravellós !!!
Sou part de la victòria.

Orgullós de poder portar Cicles Esparreguera Team i CKT a un podi com el que em aconseguit.

La clasificació es la que mana i mostra la realitat. Una llàstima que l'organització no avisi previament als corredors que pujaran al podi a recollir trofeu, perqué ara jo no puc disfrutar d'una foto per la meva història personal.

Molt feliç !!!! i content que una part de la família m'hi acompanyés. Gràcies !!!!

ANBASO A ÒDENA 4-09-2011

Diumenge 4 de setembre del 2011, tornava a competir desprès de les vacances d'agost.
Ahir fou un retorn especial a les curses, perqué, m'hi va acompanyar una gran persona i gran amic en Dani Sampere, que desprès d'anys de no competir i entrenar regularment, es va animar acompanyar-mi i competir.

Vull fer una especial menció a en Dani, perqué, em va fer moltíssima ilusió que compartís aquell moment amb mi i ens ajuntesim a una parrilla de sortida dins d'un esport que fa molts anys em va fer descubrir.

Quan ell entrenava i competia, per mi fou un mita, un crack, un reflexa d'autosuperació i esperit d'entrega, per alló que li agradava, amb gran sacrifisi.

En aquells temps algun cop haviem rodat junts, per mi llavors seguir-lo era un gran esforç, però, a la vegada era genial descubrir el ciclisme, la natura al seu costat, com excursions a banyar-nos a "cova pons" etc...

Gràcies per ensenyar-me tant i aquest passat diumenge acompanyar-me a una Anbaso.

Amb exepció, a les 7:00 del matí puntual, puntual, estava davant de casa del amic Dani, dic exepció, perqué les nostres respectives parellas, sempre es queixen de la nostre inpuntualitat (raó en tenen).

A les 7:30 a Òdena, inscripcions, posta apunt (presions, dorsal...) hi ha escalfar.
Rodem pel tram d'inici de la cursa tot escalfant, el terreny es molt sèc, tot apunta que un cop deixem l'asfat hi haurà molta pols.

8:50 aprox. ens coloquem a la parrilla de sortida, en Dani amb un objectiu clar, més que un resultat, sortia a rodar a disfrutar de la b.t.t. a lloms de la seva GT.

Jo també tenia clar que aquesta cursa, em costaria agafar el ritme de carrera i que l'Anbaso ens serveix per millorar les abtituts tècniques i es un entrenament d'alt rendiment de cara altres carreras d'un altre tipus, més que optenir un exel·lent resultat. Sempre que surto a una carrera del campionat Anbaso l'objectiu es acabar-la i quan més bo sigui el resultat, millor.

Ahir vaig fer el 104 de la general d'un total de 149 participants que varem acabar la cursa. I de la meva categoría (èlit) el 26 d'un total de 33 participants, un resultat molt millorable dins les meves possivilitats en aquest campionat.

Content de veure arribar l'amic Dani a línia de meta, bon resultat per ell desprès d'anys de no competir.

Els primers quilòmetres de cursa molt ràpids i plens de pols, tal com inmaginavem a l'escalfar. Un terreny molt trenca cames, exigent tant tècnic com físic. Varem tenir que suar de valent durant 29,700 km. que tenia el recorregut amb 1000 mts. de desnivell acumulat. Passat el segon avituallament a vuit quiómetres de meta, el circuit s'enfilava per una pista perduda enmig del bosc plena de reguerots i pedras amb un xafugor extrema que a mi personalment em va agotar quasi les piles, un cop superat aquest tram, ja rodavem per pistas amples i senders ciclables quasi al 100x100 on varem acabar d'agotar l'ultim cartutxo guardat a la recàmara.

Un final divertit per senders ens feïa arribar a línia de meta on esperava la Gemma i l'Anna.

A falta dels companys d'equip Mireia Balart i el resent Franc Jimenez, que m'hagués agrat molt competir al seu costat, em permeto el luxe de dir: que vai tenir un company de luxe ahir, gràcies Dani per compartir amb mi l'ANBASO.

DESPRÈS DE VACANCES............

Desprès de tres setmanes desaparegut en les reds socials i aquí mateix, tal i com vaig anunciar al grup de facebook Cicles Esparreguera Team, va ser moment de descansar. Però ara arribar el de tornar a la feïna.

Ja fa tres setmanes que vaig parar de rodar i els entrenaments per fer un bon i merescut descans. Aquesta encara ho estaré de manera directa amb el ciclisme, però, si que em comensat a planificar amb el capo i ja torno a estar aqui davant del pc.

Anem arrencant motors de manera progresiva. De fet tot l'agost hauré fet descans de ciclisme, però, en la vida laboral vaig treballar la primera setmana i aquesta última d'agost.

Tot i així a sigut una parada fantàstica per desconectar, que ara fa que torni a tenir moltes ganes de rodar i disfrutar sobre la bici.

Vaig gaudir d'unes vacances exel·lents al costat de la meva parella, varem poder gaudir d'uns trekkings maravellosos pels Pics d'Europa, entre altres excursions i visites, els quals em van ajudar a mantenir i no estar parat al 100x100.

També ser que tot hi fent aixó el cos ha canviat de ritme i ara tenim que començar a treballar un altre cop per preparar aquest segons sector de la temporada.

Amb ganes de tornar a pujar sobre la bici i d'entrar al gimnàs.

FORÇA PEDALS !!!!!

Pedals de Foc NON-STOP 2011, a un pas de l'èxit!!!

Dia 24 de juny, desprès del casament de la Eli i en Joan a la nit de la revetlla i anar a dormir a les quatre passades de la matinada, no hi havia pressa per llevar-se.
Aproximadament a les 10:30 amb la Gemma desidim llevar-nos, esmorzem en família que es van llevant amb cara de sont, ja que tots varem anar a dormir quasi a la mateixa hora.

Preparem equipatge, material ciclisme, la bici i el dinar amb carmanyola preparat molt amablement per la Roser (mare de la Gemma), tot al cotxe, ens despedim, tots ens desitjen molta sort!!!! i arrenquem camí de Vielha.

Un cop allà es respira un ambiènt total de competició, la gent, preparant dorsals, material.....

Tot arribant al hotel, ens trobem a bons amics, la Clara Sons i en Carlos Balaguer, ens saludem, intercanviem impresions de les nostres màquines i em donen algunes referències del circuit, ja que ells son veterans d'aquesta carrera.

Preparem la Gemma i jo la meva bici, per l'andemà i cap al briffing.

Desprès d'una hora llarga del briffing fet pel director de carrera cap a l'hotel a sopar, preparar uns últims detalls a la bici que dorm a la habitació amb nosaltres, una trucada al "capo" Santi i a dormir !!!!

3:30h. aproximadament de la matinada, sona el despertador, em toca llevar-me per vestir-me i baixar a esmorzar. La sortida es a les cinc del matí a dos minuts del hotel. He descansat be !!! em pensava que els nervís em farien no descansar tan com ho vaig fer. Estic ansiós per sortir però no amb nervis extrems.

Un cop esmorzat, pujo a l'habitació, em despedeixo de la Gemma, que em desitja sort, i em diu: "vigila molt". Agafo la CKT i cap fora a rodar una mica, em coloco a la parrilla de sortida, no veig a cap dels coneguts.

Aquells moments d'espera a la sortida, soc consient que estic apunt de pendre sortida aquell raid tant important i dur el qué tot el mòn b.t.t. en parla sempre com el gran repte per un ciclista.

LLavors si!!! que les pulsacions pugen a tope !!!

5:00h. aprox. del matí, SORTIDA !!!!! més gent de la que esperava, espectant de la sortida i els primers metres de carrera, enlluernen els flaixos de les càmaras. Pasem per davant l'objectiu de la càmara de TV3 i sortim de Vielha, per una pista forestal.

De seguit comencen algunes fortes rampes, per allà em trobo a la Clara Sons, ens saludem i desitgem sort, rodem uns metres junts i ens distanciem.

Un cop ja he sortit a la carretera que entra a la Vall d'Aran a pocs metres d'entrar al tùnel de Vielha, atrapo al Carlos Balaguer, em pregunta per la Clara, li respònc: "ja puja, le trobat per aquí baix", ell es queda rodant suau a esperar-la.

Començo el tram de tùnel, m'asperan cinc kilòmetres per endavant d'aquest i pujant. Als primers kms. sansació diferent, mai avans havia fet un tram tant llarg de tùnel.

Un cop al altre costat del tùnel, ja s'ha fet de dia, son les 6:00h. del matí aprox. quasi una hora per sortir de baix de la vall i travessar el tùnel a un bon ritme.

Començo a baixar per la carretera molt ràpid, fins que els Mossos d'esquadra indican a l'esquerra el desviament i on el roadboook marca, girar i deixar l'asfalt.

Em trobo bé !!! el temps promet un bon dia, potser massa i tot !!! aquella hora però, es rodava fantàsticament !!!

Vaig seguint les indicacions del roadbook i de la navegació del gps. Arribo a Vilaller on hi ha el primer avituallament.

Arribo a Gotarta, segon avituallament, control de firma i hora. En aquest punt em donc compte de que hi haurant entre quaranta i cinquanta firmas, aixó m'indica que no porto mal ritme de carrera.

Desprès de passar Malpàs, baixada afondo de la vall i enfilar-nos cap a Castellar per unes rampas de vertigent, continuem pujant cap els pobles de Erta i Sas, coronant el Coll de Sas, d'aqui baixada a fondo fins el poble de Les Esglèsies, tercer avituallament i aqui comença un coll llarg i dur. La calor i els kms son factors en contra, que endureixen la carrera i en aquest punt es pot desidir el podi, jo vaig rodar al màxim dintre les posibilitats, mantenin un ritme no alt però constant, hidratànme moltíssim !!!! vaig ser capaç de superar-lo amb solvència.

Quasi sense treva rodem per la carena del coll i uns bons trams amb la bici a l'esquena. Arribem per un sender pedregós i plè d'esglaons al famós Coll de l'Oli un cop travessat el coll comença la baixada tècnica.

Quan ja em faltavan pocs kms per arribar al final del sender i tocar asfalt, o NO !!!! noto que el peu esquerra anava lliure, com si s'hagués descalat el peu del pedal, saltan algun esglaó, però NO !!!! miro i em donc compte que la biela es fora de l'eix de pedalier i està junt amb el pedal calat a la meva bota. Penso MERDA !!!! QUE HAURÀ PASSAT !!!! paro descalo el pedal junt amb la biela, comprobo perqué ???? i veig els fils de rosca de la famella que colla i aguanta la biela fets malbé, trec ràpidament les eïnes i miro de collar-la, sembla que la rosca agafi i que queda collat, en aquest intervàl de temps em passan uns quants corredors.

Jo penso, "tranquilitat, has reparat, amb tranquilitat fins l'asfalt i allà apretar a veure si recoperem alguna posició".
Fins el moment no savia la posició real dela Plata, anavem tots els corredors tan d'or com la plata amb el mateix tipus de dorsal, sense distintius.
Però jo rodava al costat d'ORS a bon ritme i pels passos de control de firma anava bastant ven posicionat en general així que de la PLATA estava per davant de la classificació segur!!!

Torna a saltar la biela, desesperat, reparo. Poc desprès passo per Aspet o Aspec, ara no recordo be. Baixada i asfaltada, anava a trobar la carretera que puja a Espui. Al final d'aquesta baixada trobo la cruïlla direcció Espui, rodo ja en direcció al tercer avituallament i el més important de la jornada ja que aquí s'ha d'atacar el Coll de Triador, conegut no per unes fortes rampes sino que molt molt llarg, més de 12 kms de pujada constants sense parar i al darrera d'aquest encara el Coll de la Portella, punt més alt de la Pedals de Foc.

A mitja carretera a dos kms. per l'avituallament possat a l'entrada d'Espui, un altre cop fora la biela, probo de reparar i SORPRESA!!! IMPOSIBLE !!! la rosca està totalment passada. Moments de nèrvis, ràbia, enfadament,pensar el pitjor i l'ùltim que en aquests cassos dolents de carrera, ABANDONAR SI o NO ???

Col·loco la biela, sobrepossada, sense collar es clar!!! i probo de rodar, amb la ilusió de trobar una solució en l'avituallament, però res!!! només calar la bota al pedal, la biela, ja tornava a ser fora, així que desideixo anar a peu fins el control, en aquests tram em comença a superar molts corredors, tinc clar que ja no hi ha res a fer !!!! tinc que abandonar !!!!

Arribo a l'avituallament, com era d'esperar no hi ha res per solucionar el problema mecànic. Però llavors ja no era moment per seguir, estava desmoralitzat i desepcionat !!! Truco a la Gemma, li explico, em consola i diu que m'espera a Espot.

Gràcies a una persona important de la assosiasió de Voluntariat de l'Aran, que s'encarregant de gestionar els avituallaments i controls de firma, ampara la meva desesperació i desepció per l'abandonament, es compromet de portar-me amb la furgoneta a Espot i em cuidar moltíssim fins arribar allà al final d'etapa de la categoría PLATA.

Arribem a Espot a caball de la furgoneta. M'hi esperaven la Gemma amb dos grans amics nostres, l'Anna i en Dani, que havien pujat expresament per donar-me una gran sorpresa i suport en l'arribada i fer companyia a la Gemma aquell temps d'espera que es fa passat sempre pels acompanyants. QUE GRANS SOU, GRÀCIES AMICS !!!

No els vaig poder compensar tot aquells quilòmetres recorregut fins allà n'hi el temps d'espera amb un resultat per dedica'ls-hi.

Jo en tot moment em vaig sentir molt recolçat per ells, en especial la Gemma em van ajudar a conviure la fatal situació de l'abandonament. Em van fer sentir estimat més que mai.

Entenc que per ells encaixar la situació i animar-me tampoc fou fàcil.

El Diumenge retorn a Vielha, veure l'arribada de la categoría PLATA. Entrega de premis d'OR i PLATA. Despedida tot dinan amb corredors i organització.

S'ha acabava un cap de setmana important en el calendari de non-stop's i del meu personal, amb un mal regust de boca, ja que havia quedat a un pas de l'èxit.

Pel camí queden importants conclusions, una experiència positiva, que em fan sentir que estic preparat per tornar-hi !!!!

Agraïr a l'equip : a l'entrenador, primer a ell, ha sigut un puntal per tirar endavant la lluita d'objectius com si res hagués passat. A la nutricionista, ella també ha estat clau amb una xerrada amb mi. Cicles Esparreguera, a treballat de seguida per possar la bici a roda altre cop, a solucionar errors, per acabar temporada i sobretot per fer una bici competitiva de cara 2012. A la Mireia (companya d'equip) tot hi no participar-hi en aquesta modalitat de carreras, va seguir a la distància la carrera i em va animar al retrovar-nos a la meva arribada a casa.

Agraïr a tots els de la familia que es preocupen tant per mi (la familia de Lleida, en especial)hi ha tots i totes.

Agraïr a tots els amics, coneguts i companys de ciclisme que m'heu animat tant aquest temps.

Agraïr al club ciclista (mancomunitat btt anoia) que es el que em dona llicència federativa pel suport mostrat pels seus membres i companys. La trucada rebuda del nostre president Josep Diaz la nit avans de la carrera a l'hotel, donan-me força i ànims. GRÀCIES, EM VA AGRADAR I DONAR MOLTA FORÇA LA TEVA TRUCADA, GRÀCIES.

GRÀCIES A TOTS I TOTES SOU COLLONUTS !!!!! DE TOT COR !!!!

La PEDALS DE FOC m'ha fet evolucionar com a ciclista i com a persona.