L'AIGÜA DONA SORT A CILCES ESPARREGUERA TEAM

Diumenge a les 6:00h. sonar el despertador, dia de Xallenger.
Un cop canviat, menjat i amb tots els portans a punt per marxar, surto al carrer a buscar el cotxe, hi sorpresa!!!
Estava pluvent, res important, sense més marxo a recollir la companya d'equip.
Pel camí, amb la Mireia anavem parlan del temps, que igual a mida que s'aixaqués el dia pararia de ploure, que no era una pluja important, que igual a Vilanova i la Geltrú n'hi plovia, que si estaría o no relliscos el terreny, etc...

A l'altura de Vilafranca del Penedès, la pluja era extrema, el limpiaparabrises del cotxe, no donva coll !!! aigüa i més aigüa...

Nosaltres ja de "mala llet" per les condicions climatológiques arribarem a les pistes atlétiques de Vilanova, ja trobem personal d'organització que ens indiquen on aparcar, els comento, que si la pluja aquesta ja durava desde la nit passada o no i si es suspendría la prova. Aquest ens contesten que fa cosa de deu minuts només, em costa creureu per la manera que estava tot empapat i que de moment no es suspen!!!

Vist aixó, aparquem i ens quedem al cotxe a l'espera, anaven arriban participants i repetien la mateixa acció que nosaltres, esperar!!!

Comencem a veure gent coneguda que passa amb paraigües pel costat del nostre cotxe, direcció la carpa d'organització. Hi parlem através del vidre; bon dia!!! que?? sortim o no sortim??? tothom està igual preguntan-se si sortir o no.

Mica en mica la pluja amaina, sortim del cotxe i en dirigim a les carpes d'organització, on tothom es refugia de la pluja on pot.

Per megafonía anuncien el retràs de la sortida mitja hora de l'hora establerta.
Encara quedava temps, recollim dorsals, anem cap el cotxe, ja no plovia !!!
Ens preparem i cap dintre la pista d'atletísme a donar-hi voltes per escalfar.

Un cop avisats que ens preparesim per la sortida, corredises al punt de sortida per col·locar-nos en bona posició.

Al final 9:15 ens donen sortida, com era previst i coneixiem, la sortida sobre l'asfalt va ser molt ràpida, allà perdo de vista a la Mireia, a partir d'aquí cadascú busca el seu ritme i a fer la seva cursa.

Jo em trobo a gust sobre la bici, ràpidament busco forat per anar col·locan-me en una bona posició, però, amb cuidado, ja que l'asfalt era molt moll, i varem tenir que travessar varies rotondas, amb el risc de caure.

Arriba la pista, s'aparta el vehícle de la policia que neutralitzava la sortida, i gas !!! llavors s'intesifíca del ritme.

Durant tota la cursa em sento be físicament, aquest cop la mecànica brillant!!!
Encaro la penúltima curva per entra a meta i em trobo amb la amiga Clara i el seu presiós gos en Duc que m'anima per fer l'ultim sprint.

Desprès d'una hora, dotze minuts arribo a la meta amb una mitja de 21,42. Content!!!
Resultat 20 de la general i 7 de la categoría, bona marca, satisfet!!!

Vaig a recollir una aigua per referme d'aquesta última apretada, intercanvio impresions amb altres corredors i vaig cap a l'ultima curva avans de la recta de meta i em retrobo amb la Clara i el duc, on esperem l'arribada de la companya Mireia impesients !!!

Minuts més tard passa per davant nostre la primera femina que entra a meta, no estava segur però la pròxima podía ser ella. No, arriba una altre femina i darrera d'aquesta a menys de mig minut, ara si, la nostre femina, li cridem ànims Mireia!!! ella gira la mirada consentrada i ens correspon amb un somriure. Està clar!!! entra a meta 3a classificada.

Bon dia per Cicles Esparreguera Team.

No hi ha foto del podi de la companya en aquesta crònica ja que l'únic amb que es pot conformar en finalitzar aquesta cursa, desprès d'haver lluitat per un podi es amb un diploma, que n'hi escanejat el puc penjar aquí, (l'informàtica traicionera). Sorpresos !!! amb les mans vuides cap a casa, no donaven trofeus als qui pujaven a podi!!! serà la crisis??? ...........

Ja treballem per la 3a de la Xallenger. Diumenge arriba a Piera, la Malats de Bici un any més puntuable per aquest campionat Garraf-Penedès-Anoia.
Amb ilusió de corre una vegada més a casa, per terreny conegut i el més important envoltats de la gent que ens coneix i estima. En definitiva la nostre gent, factor clau de motivasió.

IMATGES, MOMENTS REFLEXATS PER LA VIDA.

Una imatge de la posta de sol i una imatge expectacular d'aquesta lluna que ens va lluir aquest passat cap de setmana. Imatges reals, com els moments viscuts per pendre aquestes tomes. Imatges que es poden veure ara al PC, pero que també hi van ser a temps real, aquestes, per mi son les que m'han quedat reflexades per sempre més. Gràcies per ser-hi !!!

ESCALFANT MOTORS PER LA XALLENGER

Una imatge del passat dissabte de la femina del nostre equip, on ja estavem al últim tram del circuit de la 2ona Xallenger 2011, prenen referències de cara cursa.
Hi correrem el próxim diumenge per terres del terme de Vilanova i la geltrú, amb sortida i arribada en aquesta població del Garraf.

La sortida serà molt i molt ràpida, i els darrers quilómetres també, fins arribar a una pujada ensimentada però, molt dreta !!! allà ja serem al punt més alt de la cursa, ens espera un tram de tubugans per la carena, on son trenca cames.
El desens per corriols i senders divertits, sense descuidar que estem al Garraf, on hi regna la PEDRA, que dificulta alguns trams, en trams de pujada per senders de pedra, aquesta agota bastant, posant un grau més de doressa física a la prova.

La recta final tan ràpida com al principi, combinant pista engravillada (perill de relliscar) i asfalt com a la sortida.

Esperem que la estrena de la CKT Ourea Plus (bici oficial), no ens afecti en el rendiment a la prova. Fisicament estic be, espero que aquell costipat que em va deixar cao aquests passats dies no em faci estroncar el rendiment en cursa.

AMB LES PILAS A PLENA CARGA

Desprès d'una setmana de relax a causa d'estar amb la grip, aquesta setmana ja ha sigut una altre cop forta, amb les pilas carregàdes, el ritme ja ha sigut l'habitual. Tormen a treballar pels objectius amb il·lusió.

Aquest cap de setmana passat va ser diferent i en part extrany, mai havia anat a una trobada d'amics bicker's sense la bici i vestit de carrer. Doncs si, jo com sempre tinc que ser diferènt a tothom, el diumenge cap al Turó de l'Home, amb el cotxe sense la bici, per retrobar-me amb grans amics, i fer-la petà mentre varem dinar a Santa fe. Va fer molt bon dia, ens ho varem passar molt bé!!! a mi personalment m'ha hagués satisfet arribar al cim amb la bici, però, hi han vegades que millor s'acrificar.

El dissabte tot hi la pluja, que feia un dia gris, fred i lleix, en faig una gran reflexió i valoració, vaig viure un dia diferènt als meus habituals i aborrits on en vaig aconseguir una satisfacció personal. En varen fer viure més enllar dels entrenaments i rodar i rodar.... Tinc que consentrar-me amb les meves hores, però, compartir hores també es genial !!!

Aquesta setmana només he treballat dintre el gimnàs, així que vist el temps d'avui tinc moltes ganes de sortir a rodar, ja que el temps marca anticicló tot el cap de setmana.

Aquest cap de setmana el tinc plé d'activitat, prepararem amb l'equip la Xallenger de Vilanova i la Geltrú de la setmana que bé. Treballarem al gimnàs amb un circuit de força que el Capo ja t'hé preparat. Sortida a caminar, per estirar les cames, reforçar el càrdio, per desconectar al aire lliure una mica de la rutina sobre la bici i aprofitar els dies primaverals que farà avans d'entrar a suar al gimnàs.

La setmana vinen, serà molt apretada, a part de seguir amb el plà d'entrenament setmanal. Posarem la CKT Ourea Plus (oficial) en funcionament, la prepararem de cara la carrera de la Xallenger. En Santi (cicles esparreguera) em dona la esperança de que en carrera no fallarà, ja tenim l'experiència de la CKT ourea (satèlit) que em utilitzat fins ara a la pretemporada i que sap tots el topalls per montar una bici competitiva al 100 x 100.
Jo tinc a la men, la primera carrera de la temporada on la CKT satèlit ja ens va jugar una mala passada, ara no vull que la oficial, aquella que m'ha de portar tota la temporada, a la primera de canvi, m'ha la jugui. Confio que tot anirà be, Cicles Esparreguera, son profesionals!!!

Conten perqué la Mireia (femina de l'equip), un cop jo rodi amb la CKT oficial ella rodarà amb la satèlit, que passarà a ser una oficial. Hi ojalá !!! hi hagi una entessa amb el màxim sponsor personal d'ella i Cicles Esparreguera, perqué aquesta bici passi a ser de propietat i rodi difinitivament amb ella i no només per les curses pactades com a promoció de la marca CKT per part del nostre col·laborador Cicles Esparreguera.
Ara més que mai es mereix un canvi de bici, per rodar a gust a lloms d'una rìgida, possar tot el talent que ens ha demostrat fins ara que té, per millorar la agresivitat sobre una b.t.t. competitiva i racing com la CKT i conseguir uns objectius fantàstics pel 2011. Ànims companya, ets la nostre fèmina, treballarem per ajudar-te, hi han moltes esperanses aquest 2011 al teu abast.

CAOOOOO

Desprès de treballar pels objectius tot el cap de setmana passat sobre la bici.
Vaig començar la setmana perfecte, dimarts gimnàs i dimecres un altre cop a rodar sobre la bici.
Pero el dimecres al vespre el coll ja m'anuciava un canvi. I així fou dijous caooo total vaig tocar fons, sense entrenar, amb ganes a res. Avui em començat el dia no tant malament com ahir, pero sé, que el meu cos necesita descans!!!
Aquest cap de setmana, tocava, dissabte rodar al Cogulló de Can Torra, d'allà arribar als molins de Rubió i a casa.
Diumenge amb una colla d'amics bicker's de varis punts de Catalunya, ens reunirem a Arbúsies si el temps ens acompanya, per pujar al Turó de L'home amb b.t.t., cosa que jo, penso en anari però amb el cotxe de suport i per veure a tots aquells que fa temps que no ens veiem en persona, més que amb la bici, vist el meu estat.
Encara que està previst que el temps jugui en contra nostre, per el cap de setmana, es pot superar amb exercicis de gimnàs, però el meu encostipat, no te cura inmediata !!! Així que hauré de fer un esforç, parar l'activitat per cura-lo be. Ja la setmana que bé, valorarem com estic, llavors si s'es cau, retornarem apretar fort l'entrenament.
Quan dic esforç, es realment un esforç, ningú vol afluixar el llistó, pero bé, amb el capo ho em parlat molts cops, a vegades, millor afluixar, que no arriscar i llençar tota la feïna feta.

TREBALLANT PELS OBJECTIUS

Desprès del dilluns de relax ahir tocava la seció dels dimarts d'exercicis al gimnàs, aquesta l'ha vaig acompanyar amb el cd epíleg d'ATLANTIA de Mago de Oz, fantàstics temas.
Avui desprès de recollir la bici del taller, on els mecànics han estat solucionant els problemes surgits en cursa el passat diumenge, tocava roda, i a l'hora provar les millores.
Per avui el Capo tenia una bona traca!!! he arribat als Moions pel costat de la Pobla de Claramunt, he baixat pel GR de Can Jaume Brogués i fet cap al camí que va a la Pobla, passat el barri dels Masets avans d'arribar a la casa de colònies de Can Martorell a la dreta marxa una forta pujada, que la denominem "la dels dubis", doncs per aquí he pujat avui, per provar la CKT amb sram dos plats, i senyors!!!! al final he estrenat el pinyó 36, he pujat bé, però deu midor com s'ha d'apretar, el Capo, sempre em diu que si supero aquesta sense dificultats, en cursa no es pot resistir res, potser te raó, no ho sé, ell es el mestre!!!
Un pic d'alt als Moions, foto de rigor, ja que era el primer cop que hi pujava la flamant i primera d'Espanya CKT.
Mitja volta, i ara tocava fer els dubis de baixada, per anar a trobar el GR un altre cop, pero ara de pujada he variat el recorregut, per allarga i dificultar-lo més. Un cop dintre el GR hi ha una bifurcació a l'esquerra, doncs, aquesta he agafat i apa, amunt, pedre i més pedre, saltar algun abre a ras de terra que dificulta la pedalada alguna rampeta i raguerots i a fer cap a la pista que arriba per la carena dels Moions per Can Mabres, d'allar pista cap a Can Jaume Brogués i cap a trobar la Febra morta, per anar a l'altre bessant de montanya en direcció Ca N'aguilera i Piera.
Total 35,77 km. un mitja de 18,27 , anant treballant per aconseguir els nostre objectius i millorar dia a dia.
Demà més gimnàs i dissabte un plat fort, amb el Capo anem de Ca N'aguilera als molins de Rubio i tornar, una ruta llarga de uns 65 km. mínim, amb un bon desnivell, aquí hi haurà molt desgast físic.
Per començar a fer-me a les Marathons, creiem que serà un bon entrenament, ja tinc ganes que sigui dissabte i sortir a totes aveure que tal em sento sobre la
rígida tans quilòmetres.
Diumenge més de relax, amb una colla d'amic sortirem a fer una caminada, el Capo em deixa anar-hi i no farem un circuit al gimnàs, diu que s'ha de respirar de tant en tant. Que gran es el meu Capo !!!

AMB GUST AGRA DOLÇ

Diumenge 27 de febre, 6:00h. toca el despertador, salto del llit amb il·lusió, comença una nova temporada.
Un cop vestit amb els colors del nostre equip, toca agafar forces, un pulsim d'arròs blanc amb tunyina, un plàten i el bol de llet amb cereals i mel.
7:00h. a la porta de ca la Mireia, carreguem els seus portans al remolc i cap a Moja.
Arribats al destí, ja es torna a viure ambiént de competició, la gent coneguda va arribant. Vas intercanviant salutacions de camí a la taula d'inscripcions per recollir el dorsal, cada vegada més, s'imposa un petit neguit a l'estómac.
Posem els dorsals, uns exercicis d'estiraments hi ha escalfar.
8:50 ja estava fem-me un lloc a la sortida, quan em criden per la dreta, giro la mirada, hi veig el rostre del Capo i la senyora, que em donen ánims.
Ens fem un senyal de sort amb la companya Mireia, que està uns llocs per darrera meu, les 9:00h. sortida!!!!
31 km, desnivel acumulat de 890 mts. pero la sortida plana i amb baixada per asfalt, molt ràpida, rodar i rodar, fins entrà a la pista engravillada i perillosa per risc a caiguda, ven aviat començem senders i camins de pujada pedregossos, jo em sento fantàsticament be !!! la CKT roda impecable !!! vaig rodant junt a rivals coneguts meus, que el fet de estar amb ells allà, tinc la sensació de estar rodant en bona posició, si més no a un bon ritme.
Pero tot les sensacions es van acabar uns quilómetres més endavant, desprès de fer una pujada picant, varem rodar per un camí plà molt pedregos, al volgué canviar de plat, per rodar més ràpid i s'acostava una forta baixada, la cadena em va fer una mala jugada, es trespasar per sobre de la baina del cuadre, com???? encara no ho sé!!! pero així fou, llavors la poca separació entre el plat i la baina del cuadre no em deixava torna a trespassar la cadena, jo apunt d'abandonar, vai probar de manera desesperada de possar-la be per continuar, al final ho aconseguí!!!
Llavors era difícil recoperar tot el perdut, però vaig rodar tot el que pogué i intentar disfrutar del recorregut, estava molt ben el·laborat.
Amb un temps total de 1:31 una mitja de 20,38 arribava a la meta molt desepcionat pel problema de la cadena, perqué podia haver fet molt i molt més.
El capo, s'havia que alguna cosa m'havia passat, no era normal el meu temps, pero ell m'animà molt, no era problema nostre, era la bici la que ens havia fallat.
D'aquí aquest gust agra dolç que em va quedar de la cursa, no varem estar al 100x100 mecànicament, amb errors que hores d'ara els mecànics ja saben com solucionar, ho esperem!!! i dolç perqué vaig saber reaccionar i tot passar-me pel cap abandonar no ho vaig fer, no sols aixó, sinó, que vaig rodar a tope, dins les mevs condicions, fins al final. Físicamnet molt be, em trobà a gust, cansat com es normal al fer un esforç així, pero amb una notable millora desprès d'aquesta pretemporada de treball.
La Mireia tenia competència de luxe, va acabar la 7ena de la categoría, no està gents malament, veien les rivals i comptant que aquí la Xallenger hi ha categoría única de femines, sense distinció per edats.
Un dia desprès varem tornar a valorar amb el Capo, amb la llista de resultats, temps, mitjas, etc... davant. Conclusió estem be, seguir treballant i no lamentar més el que podría haver sigut sinó hagués tingut problemes mecànics.
Resultat final, 87 de la general i 21 de la categoría.
D'aquí un més viatgem amb la Xallenger fins a Vilanova i la Geltrú.