Diumenge a les 6:00h. sonar el despertador, dia de Xallenger.
Un cop canviat, menjat i amb tots els portans a punt per marxar, surto al carrer a buscar el cotxe, hi sorpresa!!!
Estava pluvent, res important, sense més marxo a recollir la companya d'equip.
Pel camí, amb la Mireia anavem parlan del temps, que igual a mida que s'aixaqués el dia pararia de ploure, que no era una pluja important, que igual a Vilanova i la Geltrú n'hi plovia, que si estaría o no relliscos el terreny, etc...
A l'altura de Vilafranca del Penedès, la pluja era extrema, el limpiaparabrises del cotxe, no donva coll !!! aigüa i més aigüa...
Nosaltres ja de "mala llet" per les condicions climatológiques arribarem a les pistes atlétiques de Vilanova, ja trobem personal d'organització que ens indiquen on aparcar, els comento, que si la pluja aquesta ja durava desde la nit passada o no i si es suspendría la prova. Aquest ens contesten que fa cosa de deu minuts només, em costa creureu per la manera que estava tot empapat i que de moment no es suspen!!!
Vist aixó, aparquem i ens quedem al cotxe a l'espera, anaven arriban participants i repetien la mateixa acció que nosaltres, esperar!!!
Comencem a veure gent coneguda que passa amb paraigües pel costat del nostre cotxe, direcció la carpa d'organització. Hi parlem através del vidre; bon dia!!! que?? sortim o no sortim??? tothom està igual preguntan-se si sortir o no.
Mica en mica la pluja amaina, sortim del cotxe i en dirigim a les carpes d'organització, on tothom es refugia de la pluja on pot.
Per megafonía anuncien el retràs de la sortida mitja hora de l'hora establerta.
Encara quedava temps, recollim dorsals, anem cap el cotxe, ja no plovia !!!
Ens preparem i cap dintre la pista d'atletísme a donar-hi voltes per escalfar.
Un cop avisats que ens preparesim per la sortida, corredises al punt de sortida per col·locar-nos en bona posició.
Al final 9:15 ens donen sortida, com era previst i coneixiem, la sortida sobre l'asfalt va ser molt ràpida, allà perdo de vista a la Mireia, a partir d'aquí cadascú busca el seu ritme i a fer la seva cursa.
Jo em trobo a gust sobre la bici, ràpidament busco forat per anar col·locan-me en una bona posició, però, amb cuidado, ja que l'asfalt era molt moll, i varem tenir que travessar varies rotondas, amb el risc de caure.
Arriba la pista, s'aparta el vehícle de la policia que neutralitzava la sortida, i gas !!! llavors s'intesifíca del ritme.
Durant tota la cursa em sento be físicament, aquest cop la mecànica brillant!!!
Encaro la penúltima curva per entra a meta i em trobo amb la amiga Clara i el seu presiós gos en Duc que m'anima per fer l'ultim sprint.
Desprès d'una hora, dotze minuts arribo a la meta amb una mitja de 21,42. Content!!!
Resultat 20 de la general i 7 de la categoría, bona marca, satisfet!!!
Vaig a recollir una aigua per referme d'aquesta última apretada, intercanvio impresions amb altres corredors i vaig cap a l'ultima curva avans de la recta de meta i em retrobo amb la Clara i el duc, on esperem l'arribada de la companya Mireia impesients !!!
Minuts més tard passa per davant nostre la primera femina que entra a meta, no estava segur però la pròxima podía ser ella. No, arriba una altre femina i darrera d'aquesta a menys de mig minut, ara si, la nostre femina, li cridem ànims Mireia!!! ella gira la mirada consentrada i ens correspon amb un somriure. Està clar!!! entra a meta 3a classificada.
Bon dia per Cicles Esparreguera Team.
No hi ha foto del podi de la companya en aquesta crònica ja que l'únic amb que es pot conformar en finalitzar aquesta cursa, desprès d'haver lluitat per un podi es amb un diploma, que n'hi escanejat el puc penjar aquí, (l'informàtica traicionera). Sorpresos !!! amb les mans vuides cap a casa, no donaven trofeus als qui pujaven a podi!!! serà la crisis??? ...........
Ja treballem per la 3a de la Xallenger. Diumenge arriba a Piera, la Malats de Bici un any més puntuable per aquest campionat Garraf-Penedès-Anoia.
Amb ilusió de corre una vegada més a casa, per terreny conegut i el més important envoltats de la gent que ens coneix i estima. En definitiva la nostre gent, factor clau de motivasió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario