AMB GUST AGRA DOLÇ

Diumenge 27 de febre, 6:00h. toca el despertador, salto del llit amb il·lusió, comença una nova temporada.
Un cop vestit amb els colors del nostre equip, toca agafar forces, un pulsim d'arròs blanc amb tunyina, un plàten i el bol de llet amb cereals i mel.
7:00h. a la porta de ca la Mireia, carreguem els seus portans al remolc i cap a Moja.
Arribats al destí, ja es torna a viure ambiént de competició, la gent coneguda va arribant. Vas intercanviant salutacions de camí a la taula d'inscripcions per recollir el dorsal, cada vegada més, s'imposa un petit neguit a l'estómac.
Posem els dorsals, uns exercicis d'estiraments hi ha escalfar.
8:50 ja estava fem-me un lloc a la sortida, quan em criden per la dreta, giro la mirada, hi veig el rostre del Capo i la senyora, que em donen ánims.
Ens fem un senyal de sort amb la companya Mireia, que està uns llocs per darrera meu, les 9:00h. sortida!!!!
31 km, desnivel acumulat de 890 mts. pero la sortida plana i amb baixada per asfalt, molt ràpida, rodar i rodar, fins entrà a la pista engravillada i perillosa per risc a caiguda, ven aviat començem senders i camins de pujada pedregossos, jo em sento fantàsticament be !!! la CKT roda impecable !!! vaig rodant junt a rivals coneguts meus, que el fet de estar amb ells allà, tinc la sensació de estar rodant en bona posició, si més no a un bon ritme.
Pero tot les sensacions es van acabar uns quilómetres més endavant, desprès de fer una pujada picant, varem rodar per un camí plà molt pedregos, al volgué canviar de plat, per rodar més ràpid i s'acostava una forta baixada, la cadena em va fer una mala jugada, es trespasar per sobre de la baina del cuadre, com???? encara no ho sé!!! pero així fou, llavors la poca separació entre el plat i la baina del cuadre no em deixava torna a trespassar la cadena, jo apunt d'abandonar, vai probar de manera desesperada de possar-la be per continuar, al final ho aconseguí!!!
Llavors era difícil recoperar tot el perdut, però vaig rodar tot el que pogué i intentar disfrutar del recorregut, estava molt ben el·laborat.
Amb un temps total de 1:31 una mitja de 20,38 arribava a la meta molt desepcionat pel problema de la cadena, perqué podia haver fet molt i molt més.
El capo, s'havia que alguna cosa m'havia passat, no era normal el meu temps, pero ell m'animà molt, no era problema nostre, era la bici la que ens havia fallat.
D'aquí aquest gust agra dolç que em va quedar de la cursa, no varem estar al 100x100 mecànicament, amb errors que hores d'ara els mecànics ja saben com solucionar, ho esperem!!! i dolç perqué vaig saber reaccionar i tot passar-me pel cap abandonar no ho vaig fer, no sols aixó, sinó, que vaig rodar a tope, dins les mevs condicions, fins al final. Físicamnet molt be, em trobà a gust, cansat com es normal al fer un esforç així, pero amb una notable millora desprès d'aquesta pretemporada de treball.
La Mireia tenia competència de luxe, va acabar la 7ena de la categoría, no està gents malament, veien les rivals i comptant que aquí la Xallenger hi ha categoría única de femines, sense distinció per edats.
Un dia desprès varem tornar a valorar amb el Capo, amb la llista de resultats, temps, mitjas, etc... davant. Conclusió estem be, seguir treballant i no lamentar més el que podría haver sigut sinó hagués tingut problemes mecànics.
Resultat final, 87 de la general i 21 de la categoría.
D'aquí un més viatgem amb la Xallenger fins a Vilanova i la Geltrú.