HISTÒRIC DE COM VAIG ACABAR L'ANY

A dos mesos d'acabar l'any, em vaig estrenar fent la meva primera cursa de muntanya (la Neardental) a Capellades, en modalitat de marxa (caminant) res de corre. Em va agradar molt, molt bones sensacions i molt satisfet de la marca 1h.56min. Tot i està catalogada de caminada popular i només rebíen trofeu les categoríes i la general absoluta de la modalitat cursa (corrent) es va respirar un bon ambiènt, però, amb un gran punt d'esperít competitiu, jo, vaig poder fer una bona sortida i col·locar-me molt bé, deseguida anava quart, mica en mica avans d'arribar a la meitat de cursa ja anava tercer, avançant corredors de la modalitat cursa que més que corre caminaven agotats pel començamen explosiu de la cursa. Vaig acabar tercer.
Una setmana desprès d'aquesta, vaig correr al Raid de Cal Marçal amb b.t.t. no va anar malament, sent aquesta, finalment la meva última carrera de l'any.

A partir d'aquest punt vaig fer una parada del ciclisme, la meva vida personal, va canviar molt, em sorgí la oportunitat de canviar de feïna, sense pensar-ho, sabent que potser sacrificava la meva passió, el ciclisme, però tenía que fer-ho. A vegades hi han prioritats majors.

Incorporat a la nova feïna, canvis de metode de treball, etc..., aprenetage de mil coses cada dia, em demanava dedicació i consentració per agafar el fil a la nova empresa. Així que no em deixava consentrar amb el ciclisme, el meu cos no s'adaptava a la nova feïna facilment. El meu cap desconsertat, neguitós d'ànims, no tenia ganes de pujar sobre aquella màquina que tant em motivava sempre....
Era clar que tenía que parar descansar i reordenar la vida tranquilament i pausadament.

De mutu acord amb l'entrenador i l'equip varem decidir, parar, retirar-me dels últims objectius del 2011 i que el 2012 sería un altre any.

Difíl aixó de llençar la tuballola, però, no hi havia altre solució. Una de les alegrías al decembre fou que varem començar un llarg camí amb la Gemma amb un objectiu clar, ser felisos per sempre. Varem anar viure junts a Capellades, convertin-me amb Capelladí. Aquest fet em fou un esclat d'alegría i felicitat que em deixar en segon plà el malsont de no està al cent per cent per pràcticar ciclisme, aquell esport que hi havia dedicat la vida, que tan m'ha havia ensenyat i recompençat, llavors no era compatible amb el gran pas positiu cap al meu futur personal i econòmic.

Aquesta crònica no la vaig redactar en present, sino, que poc a poc he anat escrivint línias, fins el dia d'avui, m'ha costat mesos poguer ordenar el cap i expresar-me. Per sort he pogut parlar en passat, ara començaré aviat les cróniques del present i futur, que tornan a ser positivas.

Gràcies aquells que em seguiu i llegiu les meves cròniques, aquella gent, que tot aquest hivern parat, sense bici, m'ha ajudat a lluitar al meu costat per superar aquesta pausa que m'ha tocat sicològicament. Gràcies a tots aquest especials per tornar-me a reactivar i fer-me creure amb mi mateix que puc començar a treballar de nou per continuar aconseguir reptes i objevtius sobre la meva màquina.

LES CADENAS, protagonistes de L'Anbaso a Fals.

El dimecres 12 de novembre, l'Anbaso va marcar amb una prova el seu calendari, aprofitant que era festiu en celebració de la Mare de Déu del Pilar.

La carrera es va realitzar a Fals, un poble molt pròxim a Rajadell. A primera hora del matí ja ens fan fer un bon circuit per accedir al poble, ja que la C-25 està en obres.

A les 8:00h. del matí arribo a Fals, pagament d'inscripció i retrobament amb els havituals del certàmen, en Toni Flores, Xavi Latorre, Adam Godoy.....

En Dani Sampere, que a la ùltima Anbaso mi va acompanyar, en aquesta no hi va ser, per uns temas d'ùltima hora amb la feïna.

Un circuit bastant rodador, exigent físicament, tècnicament no era tant exigent com altres de l'Anbaso però, algún punt......

La falta de pluja dels ùltims mesos, deixava un clar rastre de la sequèra que pateix el país.

Així que a empassar plos i més pols !!!. A la sortida de seguit agafavem una pista engravillada, es rodava a un ritme alt, aixó feia que hi hagués un nùvol de pols que molestava per rodar.

Als primers metres de sortida només trapitjar la pista engravillada i la pols imperava, una caiguda on s'hi van veure implicats uns quans corredors, va fer que els de davant s'escapesin amb força, tal i com ho havien fet des del principi.

Jo per allà en mig vaig poder salvar-me de l'accident,possant el peu a terra per agunatar l'equilibri i buscar forat d'escapatoria per continuar.

Avancem quilòmetres, la pols, fa que els canvis treballin malament i les cadenas comencin a donar resultats negatius trencan-se a uns quants corredors.

A uns sis quilòmetres del final, escolto un sorollet a la meva bici i metres més endavant, CLAC !!! cadena trencada !!!

Apa !!! parada tècnica, a reparar m'avancen bastants corredors.

Finalment sense opcions a fer n'hi un resultat digne a la general, xino xano, arribo a la meta, sense cap més insident.

Al despedir-me dels coneguts, corredors i organitzadors cap a Capellades que la Gemma i la família m'esperaven per celebrar un bon dinar.

Així també em despedía de l'edició 2011 ja que la ùltima del campionat no hi vaig correr perqué va coincidir amb una cursa de muntanya on hi vaig participar, per estrenar-me en aquesta modalitat, ja que es realitzava a Capellades.

‎5a Volta al Penedes conseguida (150km 3500 mts desnivell positiu) !!!

Varem arribar divendres a la tarda a Penyafort (Pontons), ens esperava el pròleg nocturn, allà ja varem veure quins durs rivals ens esperaven en aquesta edició. El circuit enrevasat entre mig d'abres, fins i tot puja la bici a l'espatlla per superar un marge de terra, concistía en fer-hi quatre voltes cada equip. Aquesta servia per confeccionar l'ordre de sortida de la primera etapa.

Dissabte varem aconseguir la 4arta plaça de la crono especial d'orienntació, la navegació amb el Roadbook, al principi ens varem equivocar en un punt confús, com molts equips, de seguida entre tots els perduts varem agafar el rum bo, i amb paciència i fent la feïna ven feta varem anar superant els 88 km de Roadbook més els 4 km per equivocació i els més de 2.200 mts de desnivell acumulat. Posant-nos 14 de la general.

Diumenge pero molt mal temps a la crono especial d'orientacio, ens va costat orientar-nos. La navegació amb el roadbook de l'etapa, va anar perfecte, pero amb el que varem perdre a la crono, no ens va permetre estar al top ten, ens em hagut de conformar amb la 16ena plaça de la general.
Tot i l'alt nivell dels equips, com el de l'Ada i en Santi, que varen quedar segons a la categoría mixta, per darrera de la Núria Lauco i Francesc Calvo, però que en la genral sempre estaven apretant fort al nostre costat, Cicles Esparreguera Team, varem sapiguer aguntar el tipus i conservar fins al final i no avandonar.

Un orgull, compartir quilómetres, amb aquest grans equips d'arreu de Catalunya.

Gràcies a tots els que ens vareu animar, gràcies per ser-hi en especial a la Gemma, a l'Anna i en Dani !!!

Powerbar Marathon b.t.t. by Northwave, on pitjor em sento, on millor resultat aconsegueixo !!!

L'ultim cap de setmana de setembre (diumenge 25) tocava un altre dels objectius grans, la última prova del Campeonato d'Espanya de Maratón, conegut com el Powerbar Marathon btt by Nothwave.

Dissabte camí a Bonansa (Huesca), ens va fer un fort aiguat, tot apuntava llavors, que seria un cap de setmana mogut.

A la tarda un cop allotjats al càmping Baliera a 4km de la carrera, sense pluja, desidim sortir a fer un vol per estirar cames i alliverà tensió.

A on ??? doncs a fer un reconeixement del circuit a peu un tros pels voltants de Bonansa. Està tot enfangat, sabía que diumenge tocaría patir, perqué a la duressa ja natural d'aquelles muntanyes hi afegiem un altre factor en contra (fang, la pedra relliscossa....)

Abans de sopar aigua un altre cop, el temps a la predicció deia que bon temps pel diumenge amb sol, jo veien aquella aigua no m'ho acabava de creure.

El diumenge em llevo més tard de l'habitual, entre 7,15 i 7,20h. ja que aquí les sortides son a les 9,30h. del matí.

Els rituals de sempre amb l'esmorçar, estiraments ....
Un cop apunt sobre la bici del càmping fins a Bonansa (4km.) per escalfar a un ritme molt suau.

Arribo a Bonansa, molt moviment de ciclistas escalfant, toca fer cua per recollir dorsal. Mentre estava posant-lo a la bici (dorsal 34), arriba la Gemma acompanyada dels seus pares, que em va acompanyar tot el cap de setmana.

A pocs minuts de les 9,30 ja ens col·loquem tots els corredors a la parrilla de sortida, quins nervis !!! Estava allà enmig de grans corredors com en Marc Trayter, Joan Llordella, Milton Ramos, Núria Espinosa....

Donen la sortida, i a pedalar a fondo asfalt amunt!!! Quin ritme!!! altísim!!! les pulsacions a 186... Soc concient que tocaria patir de valent.

Els primers deu o dotze primers kms, son infernals, pujada sense treva, plé de fang o sino pedra relliscosa.

El circiut tenía forma de vuit, el poble de Bonansa estava al mig d'aquest, la sortida es feia desde el poble, completant la primera part del vuit d'uns quants més de 15 kms. tornan a passar pel poble per completar l'altre part del vuit que en tenia més de 17 kms. suman un total de més de 30 kms. el circuit. Cada corredor teniem que completar-lo dues vegades per fer més de 60 kms.

Tota la primera volta vaig estar rodant a roda, inclús, una estona per davant seu amb una dona imparable, la Núria Espinosa i el seu marit, un gran corredor també.
Al principi de la segona volta, jo concient que em quedava una volta i dura vaig afluixar el ritme de cursa, tampoc podía aguantar-lo més, Espinosa s'em va començar a escapar, al igual que el seu marit, jo vai anar aguantant el tipus. Tinc que reconeixar que vaig patir de valent, mai una cursa s'ha m'havia convertit amb un infern com aquell. Completo el primer sector del circuit de la segona volta i al fer el pas pel poble, em tallant per horari. Havia agotat el màxim de temps permès per acabar d'afrontar l'ultim sector de circuit i completar la marató. Una llàstima, però, l'experiència havia valgut la pena, estar rodant al costat de gent que competeix en un europeu i mundial de b.t.t. es tot un orgull. La CKT amb tant fang havia estat impecable. Una mica desmoralitzat en mi mateix, perqué, no podía estar tant avatut amb el que entreno.

La Gemma i els seus pares, m'animen, i em fan reflexionar, es un campionat d'Espanya, on hi han grans corredors i tu hi es pres sortida i has aguantat dins del circuit fins que t'han deixat. Aixó em fa pensar "doncs, no ha estat tant malament". També penso, "potser a sigut una sort el tall horari, sino potser hagués patit més del que he estat patint".

Toca rentar la bici, i cap al càmping a dutxar-me i fer estiraments.

La sorpresa es dilluns que veien les llistes de classificacions per internet, em veig PRIMER de la categoría SENIOR a Bonansa i SEGON a la CATEGORIA SENIOR del Campionat D'ESPANYA PowerBar Marathon b.t.t. by Northwave. Jo alusino moltíssim !!!
Truco a Ocisport que es l'empresa d'events esportius que gestiona aquest campionat, parlo amb ells i SI!!! es verídic soc Campió Senior de Bonansa i sub-campió d'Espanya Senior. En aquell moment sembla irreal tot, no puc creure-ho. La seu d'Ocisport estar molt a prop de casa nostre, a la Pobla de Claramunt. Vaig allà a recollir els trofeus i m'expliquin una mica com funcionen les puntuacions.

Resultar que a Bonansa erem tres seniors que varem compatir un d'ells va avandonar, l'altre entra per darrera meu 12 min. més tard, entran jo per davant seu. Amb la igualtat del tall horari, no puntuant per la general scrath d'Espanya però si per la categoría, suman jo 200 punts i el segon (José Manuel Julve) 175 punts.
A la general d'Espanya de categoría José Manuel Julve a l'anterior prova va sumar 175 punts també, més aquest de Bonansa li van portar el liderad de la categoría Senior com a campió d'Espanya d'aquesta i jo amb 200 punts segon, ja que l'altre prova de Catalunya puntuable no hi vaig participar.

A la general de la cartegoría Senior del campionat, erem un total de vuit corredors, un només va puntuar a les dues proves (José Manuel Julve) i tots els demés varem puntuar a una carrera sola i jo amb la sort de guanyar la que més punts guanyava el primer classificat. Aquest fet potser em va ajudar i facilitar les coses a ser primer a Bonansa i segon al campionat, perqué per darrera meu també hi han quedat bons corredors, que si haguesin pogut o vingut a competir a Bonansa, m'ho haguesin possat difícil !!!!

El important es que jo vaig suar fins al final, m'hagués agradat notar-me més fort sobre la bici, però, el triomf es meu !!!! i el sub campionat Senior també. Així que disfrutarem dels resultats !!! i deixerem les teoríes apart.

Orgullós de tenir treballant amb mi el Staff tècnic que tinc, tant maravellós !!!
Sou part de la victòria.

Orgullós de poder portar Cicles Esparreguera Team i CKT a un podi com el que em aconseguit.

La clasificació es la que mana i mostra la realitat. Una llàstima que l'organització no avisi previament als corredors que pujaran al podi a recollir trofeu, perqué ara jo no puc disfrutar d'una foto per la meva història personal.

Molt feliç !!!! i content que una part de la família m'hi acompanyés. Gràcies !!!!

ANBASO A ÒDENA 4-09-2011

Diumenge 4 de setembre del 2011, tornava a competir desprès de les vacances d'agost.
Ahir fou un retorn especial a les curses, perqué, m'hi va acompanyar una gran persona i gran amic en Dani Sampere, que desprès d'anys de no competir i entrenar regularment, es va animar acompanyar-mi i competir.

Vull fer una especial menció a en Dani, perqué, em va fer moltíssima ilusió que compartís aquell moment amb mi i ens ajuntesim a una parrilla de sortida dins d'un esport que fa molts anys em va fer descubrir.

Quan ell entrenava i competia, per mi fou un mita, un crack, un reflexa d'autosuperació i esperit d'entrega, per alló que li agradava, amb gran sacrifisi.

En aquells temps algun cop haviem rodat junts, per mi llavors seguir-lo era un gran esforç, però, a la vegada era genial descubrir el ciclisme, la natura al seu costat, com excursions a banyar-nos a "cova pons" etc...

Gràcies per ensenyar-me tant i aquest passat diumenge acompanyar-me a una Anbaso.

Amb exepció, a les 7:00 del matí puntual, puntual, estava davant de casa del amic Dani, dic exepció, perqué les nostres respectives parellas, sempre es queixen de la nostre inpuntualitat (raó en tenen).

A les 7:30 a Òdena, inscripcions, posta apunt (presions, dorsal...) hi ha escalfar.
Rodem pel tram d'inici de la cursa tot escalfant, el terreny es molt sèc, tot apunta que un cop deixem l'asfat hi haurà molta pols.

8:50 aprox. ens coloquem a la parrilla de sortida, en Dani amb un objectiu clar, més que un resultat, sortia a rodar a disfrutar de la b.t.t. a lloms de la seva GT.

Jo també tenia clar que aquesta cursa, em costaria agafar el ritme de carrera i que l'Anbaso ens serveix per millorar les abtituts tècniques i es un entrenament d'alt rendiment de cara altres carreras d'un altre tipus, més que optenir un exel·lent resultat. Sempre que surto a una carrera del campionat Anbaso l'objectiu es acabar-la i quan més bo sigui el resultat, millor.

Ahir vaig fer el 104 de la general d'un total de 149 participants que varem acabar la cursa. I de la meva categoría (èlit) el 26 d'un total de 33 participants, un resultat molt millorable dins les meves possivilitats en aquest campionat.

Content de veure arribar l'amic Dani a línia de meta, bon resultat per ell desprès d'anys de no competir.

Els primers quilòmetres de cursa molt ràpids i plens de pols, tal com inmaginavem a l'escalfar. Un terreny molt trenca cames, exigent tant tècnic com físic. Varem tenir que suar de valent durant 29,700 km. que tenia el recorregut amb 1000 mts. de desnivell acumulat. Passat el segon avituallament a vuit quiómetres de meta, el circuit s'enfilava per una pista perduda enmig del bosc plena de reguerots i pedras amb un xafugor extrema que a mi personalment em va agotar quasi les piles, un cop superat aquest tram, ja rodavem per pistas amples i senders ciclables quasi al 100x100 on varem acabar d'agotar l'ultim cartutxo guardat a la recàmara.

Un final divertit per senders ens feïa arribar a línia de meta on esperava la Gemma i l'Anna.

A falta dels companys d'equip Mireia Balart i el resent Franc Jimenez, que m'hagués agrat molt competir al seu costat, em permeto el luxe de dir: que vai tenir un company de luxe ahir, gràcies Dani per compartir amb mi l'ANBASO.

DESPRÈS DE VACANCES............

Desprès de tres setmanes desaparegut en les reds socials i aquí mateix, tal i com vaig anunciar al grup de facebook Cicles Esparreguera Team, va ser moment de descansar. Però ara arribar el de tornar a la feïna.

Ja fa tres setmanes que vaig parar de rodar i els entrenaments per fer un bon i merescut descans. Aquesta encara ho estaré de manera directa amb el ciclisme, però, si que em comensat a planificar amb el capo i ja torno a estar aqui davant del pc.

Anem arrencant motors de manera progresiva. De fet tot l'agost hauré fet descans de ciclisme, però, en la vida laboral vaig treballar la primera setmana i aquesta última d'agost.

Tot i així a sigut una parada fantàstica per desconectar, que ara fa que torni a tenir moltes ganes de rodar i disfrutar sobre la bici.

Vaig gaudir d'unes vacances exel·lents al costat de la meva parella, varem poder gaudir d'uns trekkings maravellosos pels Pics d'Europa, entre altres excursions i visites, els quals em van ajudar a mantenir i no estar parat al 100x100.

També ser que tot hi fent aixó el cos ha canviat de ritme i ara tenim que començar a treballar un altre cop per preparar aquest segons sector de la temporada.

Amb ganes de tornar a pujar sobre la bici i d'entrar al gimnàs.

FORÇA PEDALS !!!!!

Pedals de Foc NON-STOP 2011, a un pas de l'èxit!!!

Dia 24 de juny, desprès del casament de la Eli i en Joan a la nit de la revetlla i anar a dormir a les quatre passades de la matinada, no hi havia pressa per llevar-se.
Aproximadament a les 10:30 amb la Gemma desidim llevar-nos, esmorzem en família que es van llevant amb cara de sont, ja que tots varem anar a dormir quasi a la mateixa hora.

Preparem equipatge, material ciclisme, la bici i el dinar amb carmanyola preparat molt amablement per la Roser (mare de la Gemma), tot al cotxe, ens despedim, tots ens desitjen molta sort!!!! i arrenquem camí de Vielha.

Un cop allà es respira un ambiènt total de competició, la gent, preparant dorsals, material.....

Tot arribant al hotel, ens trobem a bons amics, la Clara Sons i en Carlos Balaguer, ens saludem, intercanviem impresions de les nostres màquines i em donen algunes referències del circuit, ja que ells son veterans d'aquesta carrera.

Preparem la Gemma i jo la meva bici, per l'andemà i cap al briffing.

Desprès d'una hora llarga del briffing fet pel director de carrera cap a l'hotel a sopar, preparar uns últims detalls a la bici que dorm a la habitació amb nosaltres, una trucada al "capo" Santi i a dormir !!!!

3:30h. aproximadament de la matinada, sona el despertador, em toca llevar-me per vestir-me i baixar a esmorzar. La sortida es a les cinc del matí a dos minuts del hotel. He descansat be !!! em pensava que els nervís em farien no descansar tan com ho vaig fer. Estic ansiós per sortir però no amb nervis extrems.

Un cop esmorzat, pujo a l'habitació, em despedeixo de la Gemma, que em desitja sort, i em diu: "vigila molt". Agafo la CKT i cap fora a rodar una mica, em coloco a la parrilla de sortida, no veig a cap dels coneguts.

Aquells moments d'espera a la sortida, soc consient que estic apunt de pendre sortida aquell raid tant important i dur el qué tot el mòn b.t.t. en parla sempre com el gran repte per un ciclista.

LLavors si!!! que les pulsacions pugen a tope !!!

5:00h. aprox. del matí, SORTIDA !!!!! més gent de la que esperava, espectant de la sortida i els primers metres de carrera, enlluernen els flaixos de les càmaras. Pasem per davant l'objectiu de la càmara de TV3 i sortim de Vielha, per una pista forestal.

De seguit comencen algunes fortes rampes, per allà em trobo a la Clara Sons, ens saludem i desitgem sort, rodem uns metres junts i ens distanciem.

Un cop ja he sortit a la carretera que entra a la Vall d'Aran a pocs metres d'entrar al tùnel de Vielha, atrapo al Carlos Balaguer, em pregunta per la Clara, li respònc: "ja puja, le trobat per aquí baix", ell es queda rodant suau a esperar-la.

Començo el tram de tùnel, m'asperan cinc kilòmetres per endavant d'aquest i pujant. Als primers kms. sansació diferent, mai avans havia fet un tram tant llarg de tùnel.

Un cop al altre costat del tùnel, ja s'ha fet de dia, son les 6:00h. del matí aprox. quasi una hora per sortir de baix de la vall i travessar el tùnel a un bon ritme.

Començo a baixar per la carretera molt ràpid, fins que els Mossos d'esquadra indican a l'esquerra el desviament i on el roadboook marca, girar i deixar l'asfalt.

Em trobo bé !!! el temps promet un bon dia, potser massa i tot !!! aquella hora però, es rodava fantàsticament !!!

Vaig seguint les indicacions del roadbook i de la navegació del gps. Arribo a Vilaller on hi ha el primer avituallament.

Arribo a Gotarta, segon avituallament, control de firma i hora. En aquest punt em donc compte de que hi haurant entre quaranta i cinquanta firmas, aixó m'indica que no porto mal ritme de carrera.

Desprès de passar Malpàs, baixada afondo de la vall i enfilar-nos cap a Castellar per unes rampas de vertigent, continuem pujant cap els pobles de Erta i Sas, coronant el Coll de Sas, d'aqui baixada a fondo fins el poble de Les Esglèsies, tercer avituallament i aqui comença un coll llarg i dur. La calor i els kms son factors en contra, que endureixen la carrera i en aquest punt es pot desidir el podi, jo vaig rodar al màxim dintre les posibilitats, mantenin un ritme no alt però constant, hidratànme moltíssim !!!! vaig ser capaç de superar-lo amb solvència.

Quasi sense treva rodem per la carena del coll i uns bons trams amb la bici a l'esquena. Arribem per un sender pedregós i plè d'esglaons al famós Coll de l'Oli un cop travessat el coll comença la baixada tècnica.

Quan ja em faltavan pocs kms per arribar al final del sender i tocar asfalt, o NO !!!! noto que el peu esquerra anava lliure, com si s'hagués descalat el peu del pedal, saltan algun esglaó, però NO !!!! miro i em donc compte que la biela es fora de l'eix de pedalier i està junt amb el pedal calat a la meva bota. Penso MERDA !!!! QUE HAURÀ PASSAT !!!! paro descalo el pedal junt amb la biela, comprobo perqué ???? i veig els fils de rosca de la famella que colla i aguanta la biela fets malbé, trec ràpidament les eïnes i miro de collar-la, sembla que la rosca agafi i que queda collat, en aquest intervàl de temps em passan uns quants corredors.

Jo penso, "tranquilitat, has reparat, amb tranquilitat fins l'asfalt i allà apretar a veure si recoperem alguna posició".
Fins el moment no savia la posició real dela Plata, anavem tots els corredors tan d'or com la plata amb el mateix tipus de dorsal, sense distintius.
Però jo rodava al costat d'ORS a bon ritme i pels passos de control de firma anava bastant ven posicionat en general així que de la PLATA estava per davant de la classificació segur!!!

Torna a saltar la biela, desesperat, reparo. Poc desprès passo per Aspet o Aspec, ara no recordo be. Baixada i asfaltada, anava a trobar la carretera que puja a Espui. Al final d'aquesta baixada trobo la cruïlla direcció Espui, rodo ja en direcció al tercer avituallament i el més important de la jornada ja que aquí s'ha d'atacar el Coll de Triador, conegut no per unes fortes rampes sino que molt molt llarg, més de 12 kms de pujada constants sense parar i al darrera d'aquest encara el Coll de la Portella, punt més alt de la Pedals de Foc.

A mitja carretera a dos kms. per l'avituallament possat a l'entrada d'Espui, un altre cop fora la biela, probo de reparar i SORPRESA!!! IMPOSIBLE !!! la rosca està totalment passada. Moments de nèrvis, ràbia, enfadament,pensar el pitjor i l'ùltim que en aquests cassos dolents de carrera, ABANDONAR SI o NO ???

Col·loco la biela, sobrepossada, sense collar es clar!!! i probo de rodar, amb la ilusió de trobar una solució en l'avituallament, però res!!! només calar la bota al pedal, la biela, ja tornava a ser fora, així que desideixo anar a peu fins el control, en aquests tram em comença a superar molts corredors, tinc clar que ja no hi ha res a fer !!!! tinc que abandonar !!!!

Arribo a l'avituallament, com era d'esperar no hi ha res per solucionar el problema mecànic. Però llavors ja no era moment per seguir, estava desmoralitzat i desepcionat !!! Truco a la Gemma, li explico, em consola i diu que m'espera a Espot.

Gràcies a una persona important de la assosiasió de Voluntariat de l'Aran, que s'encarregant de gestionar els avituallaments i controls de firma, ampara la meva desesperació i desepció per l'abandonament, es compromet de portar-me amb la furgoneta a Espot i em cuidar moltíssim fins arribar allà al final d'etapa de la categoría PLATA.

Arribem a Espot a caball de la furgoneta. M'hi esperaven la Gemma amb dos grans amics nostres, l'Anna i en Dani, que havien pujat expresament per donar-me una gran sorpresa i suport en l'arribada i fer companyia a la Gemma aquell temps d'espera que es fa passat sempre pels acompanyants. QUE GRANS SOU, GRÀCIES AMICS !!!

No els vaig poder compensar tot aquells quilòmetres recorregut fins allà n'hi el temps d'espera amb un resultat per dedica'ls-hi.

Jo en tot moment em vaig sentir molt recolçat per ells, en especial la Gemma em van ajudar a conviure la fatal situació de l'abandonament. Em van fer sentir estimat més que mai.

Entenc que per ells encaixar la situació i animar-me tampoc fou fàcil.

El Diumenge retorn a Vielha, veure l'arribada de la categoría PLATA. Entrega de premis d'OR i PLATA. Despedida tot dinan amb corredors i organització.

S'ha acabava un cap de setmana important en el calendari de non-stop's i del meu personal, amb un mal regust de boca, ja que havia quedat a un pas de l'èxit.

Pel camí queden importants conclusions, una experiència positiva, que em fan sentir que estic preparat per tornar-hi !!!!

Agraïr a l'equip : a l'entrenador, primer a ell, ha sigut un puntal per tirar endavant la lluita d'objectius com si res hagués passat. A la nutricionista, ella també ha estat clau amb una xerrada amb mi. Cicles Esparreguera, a treballat de seguida per possar la bici a roda altre cop, a solucionar errors, per acabar temporada i sobretot per fer una bici competitiva de cara 2012. A la Mireia (companya d'equip) tot hi no participar-hi en aquesta modalitat de carreras, va seguir a la distància la carrera i em va animar al retrovar-nos a la meva arribada a casa.

Agraïr a tots els de la familia que es preocupen tant per mi (la familia de Lleida, en especial)hi ha tots i totes.

Agraïr a tots els amics, coneguts i companys de ciclisme que m'heu animat tant aquest temps.

Agraïr al club ciclista (mancomunitat btt anoia) que es el que em dona llicència federativa pel suport mostrat pels seus membres i companys. La trucada rebuda del nostre president Josep Diaz la nit avans de la carrera a l'hotel, donan-me força i ànims. GRÀCIES, EM VA AGRADAR I DONAR MOLTA FORÇA LA TEVA TRUCADA, GRÀCIES.

GRÀCIES A TOTS I TOTES SOU COLLONUTS !!!!! DE TOT COR !!!!

La PEDALS DE FOC m'ha fet evolucionar com a ciclista i com a persona.

OBJECTIUS TANCATS I A PER EL MÉS IMPORTANT !!!!

FA UNA SETMANA QUE VAREM TANCAR EL SEGON OBJECTIU 2011, LA XALLENGER, EL DIA NO EM VA DEIXAR UN BON RECORD, UN ABANDONAMENT NO ES MAI AGRADABLE.

PERO EL IMPORTANT ES QUE HE TANCAT EL CAMPIONAT 7è DE LA CATEGORÍA, ACABAR DINS DEL TOP TEN, D'UNA TAN RENYIDA COM ES AQUESTA, ON HI HA EL MÀXIM NIVELL CADA ANY ES UN ORGULL PODER ESTAR PER ALLÀ DAVANT INTENTANT TREURE EL NAS AL SEGON ANY DE CORRER I EL PRIMER AMB UNA PREPARACIÓ ESPECÍFICA COM ESTIC FENT AL COSTAT DEL "CAPO" SANTI.

UN 20 EN LA GENERAL D'UNA NON-STOP COM LA ANOIA RACE TOUR.

JA FA DIES QUE HI PENSAVEM I TREBALLAVEM, PERÒ, ENS QUEDAVA A LLARG TERMINI I AVANS TANCAR LA XALLENGER, LA ART. PERÒ........
ARA JA ES UNA REALITAT 100X100, LA NON-STOP DE PEDALS DE FOC ESTÀ A NOMÉS 11 DIES.

QUIN NEGUIT!!!!!!!

GRACIÈS A TOTS ELS QUE FEU POSIBLE QUE PUGUI COMPLETAR ELS OBJECTIUS I PELS QUE APOYEN TOTA LA MEVA FEÏNA SOBRE LA BICI.

PLUJA, FANG I SRAM X0 PARAULES CLAUS DE L'ULTIMA XALLENGER.

El passat 5 de juny acabavem la XALLENGER GARRAF-PENEDÈS-ANOIA.
St. Joan de Mediona, va acollir aquesta última prova del calendari.
Sis del matí un cop llevat trec el cap per la finestra, i el que sentïa, es veïa ven clar !!!! plovia.

Tot el camí plovent de valent, arribo sol al poliesportiu, la Mireia s'havia quedat a casa per una petita lesió entrenant el dia anterior que la deixa sense bici durant uns dies.

Em trobo amb els habituals i coneguts, xerrem, que tal estarà el circuit???? sortirem o no ????. Està clar, que la sortida es retrassaría, pero no suspenía.

Així que escalfament passat per aigüa, sortida ja sense pluja, però el circuit mullat, plè de fang !!!

Aixó em va fer tenir problemes mecànics i em va fer abandonar al km 14.

Molt desepcionat i emprenyat arribo com puc al punt de sortida i arribada de la cursa, allà mi trobo amb la Mireia i en Dani, que habíen vingut a rebre a l'arribada.
Sorpresos em pregunten, que ha passat??? els hi explico, m'animen i a la dutxa.

Després de preparar la cursa, matinar i mullar-me, abandona i cap a casa, desepciona i emprenya!!!. Aquesta jornada es per oblidar.

Ens va servir, per reflexionar i descobrir que era el que ens havia probocat l'abandonament i que a l'anterior cursa a Masquefa, ja vaig notar algún problema cap al final. Un coixinet gripat de les rodetes del canvi era el culpable !!!!

No vaig sumar cap punt, aixó va fer que el 6è lloc que ocupava a la classificació de la categoría el perdés i he quedat 7è. no està malament, content de la meva evolució respecte l'any passat, i poc a poc, em veig canviant a positiu. Ens falta millorar molt en l'aspecta tècnic i mecànic.

Continuaré treballant per esforçar-me molt i molt més.

PENÚLTIMA XALLENGER 2011 A MASQUEFA

El diumenge 29 de maig a Masquefa s'hi celebrà la penúltima prova de la Xallenger 2011.

Un matí confús, la sortida fou molt ràpida i de seguit per un camí ple de reguerots i terreny relliscós de baixada, aquesta, la primera contra per mi de la jornada, aixó ja em va fer perdre alguna posició i temps. La segona contra del matí, hi havien dos circuits, el llarg per tots els que puntuavem a la Xallenger i que ho desitges i el curt, pero l'inici eren el mateix per tots dos. Be doncs, alguns corredors de Xallenger van colar-se al curt i els que rodavem al cap de la llarga, SORPRESA!!! varem arribar a un punt que deiem dreta o esquerra????? no hi havien cintes, algun graciós, les va treure!!! es respiraven moments de nervís i tensió!!! fins que va arribar un corredor membre del club organitzador que sabia on anava i ens va indicar. Aixó ens va fer trencar una mica el ritme. Més endavant molt tram d'aigüa per riera, vaig quedar ven xop de peus, cames i cul. Aquí em van començar els problemas amb el canvi, em vaig tenir que parar tres ocasions i va fer trencar el ritme novament i posar els nervis a tope perden temps, veien com s'escapaven uns quants corredors.

El recorregut era de 38 km., un pèl més llarg del normal en una prova d'aquestes característiques, tret de la marató de la Xallenger que en son uns 60km. amb un perfil trenca cames i el tram de riera que era pessat i molt moll.

La Mireia, pobre també va patir el problema de perdua i desorientació per les cintes que avans he explicat i no tenia el ritme de carrera normal, ja que ha estat parada dues setmanes per l'universitat que li ha tret les hores d'entrenament.

Però, res ens serveix d'escusa!!!! em de continuar treballar per anar millorant i apendre més i més cada cursa. No tots son dies bons al 100x100, molts ànims companya!!!! La realitat es que vas segona del campionat en Femines.

Els resultats d'aquesta prova van ser la Mireia 8ena de la categoría, de la general 139 i jo el 41 de la general i 7è de la categoria, d'un total de 181 corredors que varem acabar la prova.
Mirant els resultats, veien la llista d'incrists, Israel Nuñez, Guerra, Núria Espinosa............... no varem anar tan malament !!!!! la Mireia es manté segona de la General del campionat Femines i jo 7 de la categoría.

Molt orgullós de tota la gent que fa l'equip, per el vostre esforç i treball per nosaltres !!!!!

L'organització d'aquesta cursa no fou exel·lent, han de millorar molt punts, però, no s'els pot exigir massa!!! era la seva primera cursa organitzada. Espero que el pròxim any continuïn organitzant una prova puntuable per la Xallenger, sempre agrada tenir proves aprop de casa.

Diumenge 5 de juny cap a Sant Joan de Mediona a realitzar la última de la Xallenger 2011. Molts ánims Mireia que pots ser la 2ona de la General del campionat femení!!!!!

CONTENRRERA PER LA PEDALS DE FOC NON-STOP

AVANS DE COMPLETAR EL SEGON OJECTIU DE LA TEMPORADA, QUE ES LA XALLENGER, JA PENSO I TREBALLEM AMB LA PREPARACIÓ FÍSICA PER LA PEDALS DE FOC NON-STOP 2011. AQUESTA PROVA SERÀ EL TERCER OBJECTIU DE LA TEMPORADA. PER MI, EL MÉS IMPORTANT, TOT UN REPTE COMPLETAR ELS 230 KMS. AMB B.T.T. AMB UN DESNIVELL DE 6.000 MTS. ACUMULATS.

CONTENRRERA!!!!!!!! JA QUEDA MOLT POC!!!!!!!!!!!!!

SI US INTERESA CONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES D'AQUESTA PROVA BUSQUEU AL GOOGLE:
PEDALS DE FOC NON-STOP 2011 I DESCOBRIREU TOT SOBRE AQUESTA CURSA.

EL CICLISME PLORA LA MORT DE XAVIER TONDO

LAMENTABLE I TRISTA NOTÍCIA, AVUI A MOR UN REFERÈNT DEL CICLISME CATALÀ, ESPANYOL I MUNDIAL. UNA MOR INJUSTA, UN HORROR !!!!
UNA PERSONA MOLT ESTIMADA ARREU DEL TERRITORI, EN ESPECIAL AL SEU POBLE NATAL, VALLS. GRAN DEFENSOR E ILUSIONAT PERQUÉ ALGUN DIA HI HAGUÉS UN EQUIP 100X100 CATALÀ A PRIMER ORDRE MUNDIAL.
XAVIER, DESCANSA EN PAU!!!!! EL MÀXIM CONDOL A LA FAMÍLIA, A L'EQUIP I AMICS.

Dorsal 13, no sempre dona mala sort !!!!

A mans de la CKT vaig completa la non-stop Anoia Race Tour (14-maig-2011) amb un temps de 7h.13min. clasificant-me a la 20ena. posició de la general. Amb molt orgull vaig portar el mallot de l'equip Cicles Esparreguera Team fins a línia de meta d'aquesta agotadora cursa.

Una prova d'aquest tipus, no sols es important el físic de cada corredor per aguantar les llargues distàncies i desnivells, sino, la destressa d'interpretació i funcionament de la navegació per G.P.S. o del roadbook.

En aquesta la navegació fou per G.P.S., molt asertada i exacte. Un desnivell positiu acumulat d'aprop de 3000 mts. en 130 kms. Una organització perfecte, poca queixa.

El principi del recorregut, era molt ràpid sortin de les pistas atlèticas d'Igualada cap a trobar el parc flovial direcció Vilanova del Camí, d'allà, varem recòrrer camins i senders de la Pobla de Claramunt, Mas Vivencs, Can Jaume Brogués, Font del Ferro, Maians, Molins de Rubío, Prats de Rei, Conill, Pujalt, Sant Guim de Freixenet, Copons, i de nou Igualada. Impresionant !!!

Els primers kms. vaig rodar en solitari, buscant una posició comoda de aguntar, i un ritme regular. Ja passat el primer desnivell important de la cursa, pel camí de la font del ferro varem ajuntar-nos l'Oscar i en Paco del club ciclista d'Olesa que anaven només un d'ells amb gps i no els hi funcionava, l'amic Jordi Rojals del club ciclista Esparreguera i jo tots dos amb gps funcionant al 100x100. Al trobar-nos en aquell moment, i ven avinguts tots quatre de manera improvissada varem rodar junts fins al final. La veritat es que uns pendents del gps, altres pendents de possar ritme al grup, varem rodar be i a gust, arribant a meta tots junts, entran l'Oscar 18è, en Paco 19è, jo 20è i l'altre Jordi 21è. Un per l'altre varem fer un gran treball en equip. Cadascú tenia el seu número de dorsal i corriem a nivell personal, a la teórica no era una cursa per equips, però, a la pràctica l'entesa desde el primer moment ens va fer aguantar junts formant una escuadre de quatre perfecta!!!!

FELICITAR A LA LAURA, FEMINA DEL CLUB CICLISTA OLESA, que tot hi no va trobar ningú conegut o que rodes al seu costat, va completar el recorregut en solitari, un acte d'admiració i de valentía. Va desmostrar ser molt forta siculògicament, físicament i gran aptitud de navegació lluitant fins l'últim kilómetre. ELLA HO MEREIXIA,I AMB UNA JORNADA DE SUO I ESFORÇ, VA PUJAR AL PODI COM A 2ona CLASSIFICADA DE FEMINES DE LA NON-STOP, FELICITATS !!!!!!

Jo feliç, del meu resultat, content de la meva primera experiència amb non-stop. Ara toca continuar treballant pels objectius.

LA PONTONADA, LA MARATÓ DE LA XALLENGER

EL PASSAT 1 DE MAIG VAREM DESPLASAR-NOS A PONTONS ON HI VAREM CORRER LA 3ªPONTONADA, LA MARATÓ DE LA XALLENGER. PODI DE LA FEMINA DE CICLES ESPARREGUERA TEAM (3ª CLASIFICADA), PER POC NO VA PODER SER 2ona JA QUE DURANT LA CARRERA HI VA RODAR FINS QUASI AL FINAL.

JO, 33è de la general i 7è DE LA CATEGORÍA. BON DIUMENGE!!!! CONTENTS, VAREM ACABAR VIUS !!!!, JA QUE EL CIRCUIT ERA MOLT EXIGENT FISICAMENT I EN ALGUNS PUNTETS TÈCNIC.

MOLTS AVANDONAMENTS A MEITAT DE CURSA PER PROBLEMES FÍSICS BASICAMENT, ALGUNA CAIGUDA I BASTANTS PROBLEMES MECÀNICS.

LA PROVA CONSTAVA DE MÉS DE 50 KMS. I UNS 1.400 MTS. DE DESNIVELL ACUMULAT. ES UNA DE LES MÉS EXIGENTS DE LA XALLENGER. VAREM PODER ACABAR-LA 119 PARTICIPANTS.

VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE COMPARTIR UNS KMS. AMB UN AMIC, EN FRANC JIMENEZ.
ON APROFITO PER TORNAR A FELICITAR EL SEU PARE PER LES GRANS FOTOS QUE ENS VA FER !!!! I A ELL MATEIX PEL BON RESULTAT, 36è DE LA GENERAL I 8è DE CATEGORÍA.

JA ESTEM ARRIBANT AL FINAL D'AQUEST CAMPIONAT, ENS FALTA EL DIA 29 DE MAIG A MASQUEFA I EL 5 DE JUNY A SANT JOAN DE MEDIONA. LA FEMINA DE L'EQUIP ESTA SEGONA DE LA GENERAL DEL CAMPIONAT DE FEMINES, ENCARA PODRÍA OPTAR AL GRAÓ MÉS ALT DEL PODI.
ÀNIMS MIREIA !!!!!!!!!

JO ENCARA DEPÈN D'AQUESTES DUES CURSES, PERÒ, ESTEM A LA SETENA PLAÇA DE LA CATEGORÍA, PODEM INTENTAR SUMAR PUNTS I PUJAR UN LLOC O DOS. HO INTENTEREM !!! PERO ACABAR AIXÍ EM DONC PER SATISFET.

SETMANA SANTA, un tàndem de pluja i sol.

Per a molta gent les festes de setmana santa comencen el dia 18 d'abril. En el meu cas, no es així, només faig festa els marcats al calendari com festius.

Per mi fou una setmana normal e important d'entrenament (després de la caiguda, primers dies de tornar a l'activitat a moure el cos. El dimarts em posà sobre la bici estàtica uns vint minuts, m'hi trobà molt a gust. Dimecres continuà al gimnàs a diferéncia del habitual, que surto a rodar amb la bici. Dijous a la tarda, fou el gran dia !!! després de dues setmanes parat amb molt mono de bici, vai sortir a rodar amb l'amic Jaume, en va fer una tarda de sol esplèndit i una temperatura molt agradable !!! En aquell moment estava segur, que les caigudes eren passat, estava físicament i moral recuperat.

Les ferides estaven curades amb alguna resta de crosta, però, res important !!!!
El culot no em molestava, a les zones encara amb restes de crosta. Exelent!!!

Arriba ja divndres, dia de que començaven les festes oficialment de setmana santa.
El dia amenaça a pluja, teniem planificada una caminada amb la Gemma i uns amic l'Anna i en Dani, pero sense desití fixat, pendents del temps. Ens truquem a primera hora, veiem que no plou i desidim una hora per trobar-nos hi sortir, no plou, millor !!!

Pugem al cotxe, desidim un destí de varies propostes, i..... a les Fonts del llobregat, Castellar de N'hug, una caminada per aquella contrada, arranquem, i..... gotes, la pluja ja havia arribat, ohhh no pot ser!!! nosaltres continuem endavant, va plovent, però en sec, ja no plovia, anem direcció la Pobla de Lillet hi fa sol, pinta que el dia es portarà be.

Un matí extraordinari !!!! al mig dia mercat medieval a la Pobla de Lillet. Mentre dinem un ruixat refresca l'ambient, amb l'estomac satisfeta per la bona gastronomía d'aqulla terra, de visita al Museu del ciment, fantàstica tarda de visita !!! recomano el visiteu.

Cap a casa amb uns crosants de quilo típics de Castellar de N'hug i un fuet de metro.

La resta de dies cap a Tarragona al càmping, a disfutar de les festa del llibre i la rosa a la Rambla Nova i a Montblanc de les festes de Sant Jordi. Gaudir i pasejar per la platja llarga.
Disfrutar de les vistes del mar quan feiem una caminada pels boscos de la Punta de la Mora quan la pluja ens ho permitir.

Gaudir del bon ambient de càmping, que ara feïa moltíssim que no el podia disfrutar.

El diumenge una bona sortida de b.t.t. amb amics del càmping, per terres pedregossas i mollades del tarragonès. El dia va començar ven mollat. Amb 33 km. pedalats arribavem mollats i plens de fang al càmping. Pero el dia va canviar i ens va permetre degustar una bona paella i la mona al aire lliure, sense està tancats a l'avancer de la caravana disfrutant del solet timit que va sortir.

Aquestes festes varen ser un tàndem de pluja i sol, però, magnífiques per carregar piles i passaro bé en tot moment!!!

LA PORTALS 2011, POLS, SANG I DECEPCIÓ.

El passat diumenge 10 d'abril, a Collbató es feia la segona edició de la Volta a Montserrat anomenada LA PORTALS,(www.laportals.cat).

Cicles Esparreguera com a la primera edició, va col·laborar montant punts d'asistència mecànica a la sortida, tres punts durant el recorregut i a l'arriba.

Nosaltres el Team, ens hi varem inscriure, per fer una posta en esena de les noves bicis CKT i donan imatge del nostre col·laborador oficial.

Avans de la sortida varem exposar les bicis a la carpa d'asistència tècnica de Cicles Esparreguera, ens van fer els últims ajustaments, possada de dorsals i els estiraments, per anar a rodar per escalfar.

Era una pedalada no puntuable enguany era homenatge a Melcior Mauri, a la sortida erem 1.500 participants inscrits amb dorsal legalment i uns quans més sense dorsal il·legals que si afegiren.

Moltes cares famóses del ciclisme, Marino Lajarreta, Roberto Heras, Melcior Mauri, entre altres....

Miguel Indurain, tenía que ser-hi present amb una bici montada per Cicles Esparreguera pero finalment no hi vingué.

El matí prometia molt bon temps, es respirava ambiènt b.t.t.ero. Tenía ordre i recomenació per part del Capo,de sortir a rodar i disfrutar, sense arriscar.

Que m'ho prenés com un entrenament, sense pauses, bon ritme, però sense forçar.
Jo estava a la sortida tranquil gaudint de l'ambiént, sense presió, molts coneguts habituals de les competicions on nosaltres correm.

Es va acostant l'hora de la sortida, tot està colepsat de ciclistes a la sortida, la Mireia opta a posar-se per allà al final de la cua, ja que en Dani (el seu novio) participa per anar els dos junts, també si ajunta l'amic Juan.

Jo optu, per saltar les tanques, amb la bici als braços i em colocu, davant molt a prop de l'arc de sortida, al costat de coneguts de les curses, no es competició, però, llavors començo a olorar i respirar ambiént competitiu per allà davant, si més no, un ambiènt de neguit previ a una competició.
Cada sortida es moment d'autosuperació de cadascú, de rodar al costat de la gent que et trobaràs en una cursa, i sense voler, els habituals a les curses ens anem apretant uns amb els altres.

8,30h. donen la sortida neutralitzada, pero, tothom corre per col·locar-se i rodar comode per no trobar enbusos.

Jo tinc sort i vaig ven col·locat i no pateixo per els enbusos, ja que al sortir de Collbató hi han alguns punts estrets, que a més d'un es deuria estar parat esperant per passar.

Mica en mica vaig rodant a un ritme més alt, em trobo a gust sobre la bici.

Pasem per Can Massana on hi ha el primer avituallament tècnic de Cicles Esparreguera, m'animen !!!

Es un gust estar rodant entre mig dels mites del ciclisme per allà davant, arriba una baixada molt pendent i perillosa amb gravilla, direcció ja Marganell, la faig bé, ràpid, rodant en un lloc molt còmode, rodava tranquil.

Acaba la baixada, gir tancat a l'esquerra i xic de baixada, arribo al plà, al lluny veig un sot, salto, un cop al aire, penso: "vaig molt ràpid, salto molt alt" la bici impacte a terra impecable, pero, el peu dret s'em d'escala del pedal !!!!
Segons, d'esaquilibri, perdua del control i a terra, (amb segons) rasco tot el meu costat dret per terra i quedo frenat de genolls.

Em miro el cos i el veig tot el braç, la cama plena de sang. Un moment de desesperació, de decepció, de rabia.....

Arriba en Toni (un corredor conegut) es para es preocupa per mi. Jo li dic que estic be, només rascat i ja està, que continui.

Passa en Carles Checa,(ex-corredor de gp i actual corredor a les super bikes) i m'aparta la bici, a un lloc segur, es preocupa i continua.

M'acosto caminant amb bici en mà, a un control, mentre estàn, tot corredor que passa pel meu costat em miran esfereits.

En el control em fan esperar fins l'últim participant, desesperat, em carregant junt amb la bici, perquè sino jo no marxava sense ella d'allà.

Arribant a Collbató em curan, espero l'arribada de la Mireia, Dani i Juan. Em retrobo amb la Gemma, que m'anima i es preocupa per mi. Ens despedim i marxem que ens esperaven per dinar.

Acaba un diumenge que havia de servir de lluiment del nou producte CKT per Cicles Esparreguera i de presentació en societat de l'equip 2011 a part de disfrutar nosaltres d'una jornada b.t.t. de molt bon ambiènt, amb només 14 i pocs kilómetres rodats dels 60 previstos ple de rascades, ple de pols, sang i decepció, així acabo !!!

Content per la femina que va completar el recorregut sense dificultat i cada vegada amb més bones vibracions sobre la nova bici.

Gràcies a Cicles Esparreguera i tota la meva gent per recolzar-me en aquell moment i tota aquesta setmana.

En especial gràcies al meu oncle Josep Mª, que l'endemà, quan tot ho veia més negra, va donar un cop d'autoritat i suport i em va fer torna a pensar en lluitar pels objectius. Gràcies tiet !!!

Avui les rascades van evolucionant, espero i desitjo aviat rodar i que acabi la mala sort amb les caigudes.

salut i força pedals!

LA XALLENGER A CASA (DIA 3 D'ABRIL)

El passat diumenge 3 d'abril la Xallenger arribava a casa (Piera).

La Mireia i jo estavem contents de que arribés aquesta, ja que hi tens la teva gent a rant de pista animan o a l'arribada.

Tot hi patir una caiguda múltiple, dos dies avans a la cursa, on varem quedar bastant m'agullats i jo amb dos punts a la orella esquerra. Varem poder sortir a rodar el diumenge.

Molt motivat, ens trobem amb el Capo a l'aparcament del Gall Mullat per fer l'escalfament, prèviament a casa, ja havia fet tot el ritual nutricional de cada cursa.

La Mireia, opta per escalfar rodant sense rodillo, per aprofitar el temps i adaptar-se a la nova bici, ja que sols havia rodat unes hores amb ella i va acabar per terra en l'accident asmentat avans.

A les 9:00h del matí sortida, ens quedaven uns 35km. per davant amb un desnivell acumulat de uns 1300 mts. es una prova molt física.

En el primer avituallament ja hi trobo a la meva gent animant-me i a l'hora col·laboraven amb l'organització fent l'avituallament. En Dani, L'Anna, en Marc, l'Aleix Ribas i la meva estimada Gemma.

Amb 01:37:07 passava per línia de meta, amb una mitja de 19,15 km/h, classificame en la 33 de la general i 8 de la categoría. Molt content, era un bon resultat, per mica en mica anar superant-me.

La Mireia passava per meta amb 2:01:26, amb una mitja de 15,32 km/h, classificant-se 131 de la general i fent un GRAN PODI de categoría femines, pujant al 2on graó del podi.

Una arribada a meta molt animada per amics nostres i familiars. Gràcies una vegada més a tots els que hi vareu ser!!!!

L'AIGÜA DONA SORT A CILCES ESPARREGUERA TEAM

Diumenge a les 6:00h. sonar el despertador, dia de Xallenger.
Un cop canviat, menjat i amb tots els portans a punt per marxar, surto al carrer a buscar el cotxe, hi sorpresa!!!
Estava pluvent, res important, sense més marxo a recollir la companya d'equip.
Pel camí, amb la Mireia anavem parlan del temps, que igual a mida que s'aixaqués el dia pararia de ploure, que no era una pluja important, que igual a Vilanova i la Geltrú n'hi plovia, que si estaría o no relliscos el terreny, etc...

A l'altura de Vilafranca del Penedès, la pluja era extrema, el limpiaparabrises del cotxe, no donva coll !!! aigüa i més aigüa...

Nosaltres ja de "mala llet" per les condicions climatológiques arribarem a les pistes atlétiques de Vilanova, ja trobem personal d'organització que ens indiquen on aparcar, els comento, que si la pluja aquesta ja durava desde la nit passada o no i si es suspendría la prova. Aquest ens contesten que fa cosa de deu minuts només, em costa creureu per la manera que estava tot empapat i que de moment no es suspen!!!

Vist aixó, aparquem i ens quedem al cotxe a l'espera, anaven arriban participants i repetien la mateixa acció que nosaltres, esperar!!!

Comencem a veure gent coneguda que passa amb paraigües pel costat del nostre cotxe, direcció la carpa d'organització. Hi parlem através del vidre; bon dia!!! que?? sortim o no sortim??? tothom està igual preguntan-se si sortir o no.

Mica en mica la pluja amaina, sortim del cotxe i en dirigim a les carpes d'organització, on tothom es refugia de la pluja on pot.

Per megafonía anuncien el retràs de la sortida mitja hora de l'hora establerta.
Encara quedava temps, recollim dorsals, anem cap el cotxe, ja no plovia !!!
Ens preparem i cap dintre la pista d'atletísme a donar-hi voltes per escalfar.

Un cop avisats que ens preparesim per la sortida, corredises al punt de sortida per col·locar-nos en bona posició.

Al final 9:15 ens donen sortida, com era previst i coneixiem, la sortida sobre l'asfalt va ser molt ràpida, allà perdo de vista a la Mireia, a partir d'aquí cadascú busca el seu ritme i a fer la seva cursa.

Jo em trobo a gust sobre la bici, ràpidament busco forat per anar col·locan-me en una bona posició, però, amb cuidado, ja que l'asfalt era molt moll, i varem tenir que travessar varies rotondas, amb el risc de caure.

Arriba la pista, s'aparta el vehícle de la policia que neutralitzava la sortida, i gas !!! llavors s'intesifíca del ritme.

Durant tota la cursa em sento be físicament, aquest cop la mecànica brillant!!!
Encaro la penúltima curva per entra a meta i em trobo amb la amiga Clara i el seu presiós gos en Duc que m'anima per fer l'ultim sprint.

Desprès d'una hora, dotze minuts arribo a la meta amb una mitja de 21,42. Content!!!
Resultat 20 de la general i 7 de la categoría, bona marca, satisfet!!!

Vaig a recollir una aigua per referme d'aquesta última apretada, intercanvio impresions amb altres corredors i vaig cap a l'ultima curva avans de la recta de meta i em retrobo amb la Clara i el duc, on esperem l'arribada de la companya Mireia impesients !!!

Minuts més tard passa per davant nostre la primera femina que entra a meta, no estava segur però la pròxima podía ser ella. No, arriba una altre femina i darrera d'aquesta a menys de mig minut, ara si, la nostre femina, li cridem ànims Mireia!!! ella gira la mirada consentrada i ens correspon amb un somriure. Està clar!!! entra a meta 3a classificada.

Bon dia per Cicles Esparreguera Team.

No hi ha foto del podi de la companya en aquesta crònica ja que l'únic amb que es pot conformar en finalitzar aquesta cursa, desprès d'haver lluitat per un podi es amb un diploma, que n'hi escanejat el puc penjar aquí, (l'informàtica traicionera). Sorpresos !!! amb les mans vuides cap a casa, no donaven trofeus als qui pujaven a podi!!! serà la crisis??? ...........

Ja treballem per la 3a de la Xallenger. Diumenge arriba a Piera, la Malats de Bici un any més puntuable per aquest campionat Garraf-Penedès-Anoia.
Amb ilusió de corre una vegada més a casa, per terreny conegut i el més important envoltats de la gent que ens coneix i estima. En definitiva la nostre gent, factor clau de motivasió.

IMATGES, MOMENTS REFLEXATS PER LA VIDA.

Una imatge de la posta de sol i una imatge expectacular d'aquesta lluna que ens va lluir aquest passat cap de setmana. Imatges reals, com els moments viscuts per pendre aquestes tomes. Imatges que es poden veure ara al PC, pero que també hi van ser a temps real, aquestes, per mi son les que m'han quedat reflexades per sempre més. Gràcies per ser-hi !!!

ESCALFANT MOTORS PER LA XALLENGER

Una imatge del passat dissabte de la femina del nostre equip, on ja estavem al últim tram del circuit de la 2ona Xallenger 2011, prenen referències de cara cursa.
Hi correrem el próxim diumenge per terres del terme de Vilanova i la geltrú, amb sortida i arribada en aquesta població del Garraf.

La sortida serà molt i molt ràpida, i els darrers quilómetres també, fins arribar a una pujada ensimentada però, molt dreta !!! allà ja serem al punt més alt de la cursa, ens espera un tram de tubugans per la carena, on son trenca cames.
El desens per corriols i senders divertits, sense descuidar que estem al Garraf, on hi regna la PEDRA, que dificulta alguns trams, en trams de pujada per senders de pedra, aquesta agota bastant, posant un grau més de doressa física a la prova.

La recta final tan ràpida com al principi, combinant pista engravillada (perill de relliscar) i asfalt com a la sortida.

Esperem que la estrena de la CKT Ourea Plus (bici oficial), no ens afecti en el rendiment a la prova. Fisicament estic be, espero que aquell costipat que em va deixar cao aquests passats dies no em faci estroncar el rendiment en cursa.

AMB LES PILAS A PLENA CARGA

Desprès d'una setmana de relax a causa d'estar amb la grip, aquesta setmana ja ha sigut una altre cop forta, amb les pilas carregàdes, el ritme ja ha sigut l'habitual. Tormen a treballar pels objectius amb il·lusió.

Aquest cap de setmana passat va ser diferent i en part extrany, mai havia anat a una trobada d'amics bicker's sense la bici i vestit de carrer. Doncs si, jo com sempre tinc que ser diferènt a tothom, el diumenge cap al Turó de l'Home, amb el cotxe sense la bici, per retrobar-me amb grans amics, i fer-la petà mentre varem dinar a Santa fe. Va fer molt bon dia, ens ho varem passar molt bé!!! a mi personalment m'ha hagués satisfet arribar al cim amb la bici, però, hi han vegades que millor s'acrificar.

El dissabte tot hi la pluja, que feia un dia gris, fred i lleix, en faig una gran reflexió i valoració, vaig viure un dia diferènt als meus habituals i aborrits on en vaig aconseguir una satisfacció personal. En varen fer viure més enllar dels entrenaments i rodar i rodar.... Tinc que consentrar-me amb les meves hores, però, compartir hores també es genial !!!

Aquesta setmana només he treballat dintre el gimnàs, així que vist el temps d'avui tinc moltes ganes de sortir a rodar, ja que el temps marca anticicló tot el cap de setmana.

Aquest cap de setmana el tinc plé d'activitat, prepararem amb l'equip la Xallenger de Vilanova i la Geltrú de la setmana que bé. Treballarem al gimnàs amb un circuit de força que el Capo ja t'hé preparat. Sortida a caminar, per estirar les cames, reforçar el càrdio, per desconectar al aire lliure una mica de la rutina sobre la bici i aprofitar els dies primaverals que farà avans d'entrar a suar al gimnàs.

La setmana vinen, serà molt apretada, a part de seguir amb el plà d'entrenament setmanal. Posarem la CKT Ourea Plus (oficial) en funcionament, la prepararem de cara la carrera de la Xallenger. En Santi (cicles esparreguera) em dona la esperança de que en carrera no fallarà, ja tenim l'experiència de la CKT ourea (satèlit) que em utilitzat fins ara a la pretemporada i que sap tots el topalls per montar una bici competitiva al 100 x 100.
Jo tinc a la men, la primera carrera de la temporada on la CKT satèlit ja ens va jugar una mala passada, ara no vull que la oficial, aquella que m'ha de portar tota la temporada, a la primera de canvi, m'ha la jugui. Confio que tot anirà be, Cicles Esparreguera, son profesionals!!!

Conten perqué la Mireia (femina de l'equip), un cop jo rodi amb la CKT oficial ella rodarà amb la satèlit, que passarà a ser una oficial. Hi ojalá !!! hi hagi una entessa amb el màxim sponsor personal d'ella i Cicles Esparreguera, perqué aquesta bici passi a ser de propietat i rodi difinitivament amb ella i no només per les curses pactades com a promoció de la marca CKT per part del nostre col·laborador Cicles Esparreguera.
Ara més que mai es mereix un canvi de bici, per rodar a gust a lloms d'una rìgida, possar tot el talent que ens ha demostrat fins ara que té, per millorar la agresivitat sobre una b.t.t. competitiva i racing com la CKT i conseguir uns objectius fantàstics pel 2011. Ànims companya, ets la nostre fèmina, treballarem per ajudar-te, hi han moltes esperanses aquest 2011 al teu abast.

CAOOOOO

Desprès de treballar pels objectius tot el cap de setmana passat sobre la bici.
Vaig començar la setmana perfecte, dimarts gimnàs i dimecres un altre cop a rodar sobre la bici.
Pero el dimecres al vespre el coll ja m'anuciava un canvi. I així fou dijous caooo total vaig tocar fons, sense entrenar, amb ganes a res. Avui em començat el dia no tant malament com ahir, pero sé, que el meu cos necesita descans!!!
Aquest cap de setmana, tocava, dissabte rodar al Cogulló de Can Torra, d'allà arribar als molins de Rubió i a casa.
Diumenge amb una colla d'amics bicker's de varis punts de Catalunya, ens reunirem a Arbúsies si el temps ens acompanya, per pujar al Turó de L'home amb b.t.t., cosa que jo, penso en anari però amb el cotxe de suport i per veure a tots aquells que fa temps que no ens veiem en persona, més que amb la bici, vist el meu estat.
Encara que està previst que el temps jugui en contra nostre, per el cap de setmana, es pot superar amb exercicis de gimnàs, però el meu encostipat, no te cura inmediata !!! Així que hauré de fer un esforç, parar l'activitat per cura-lo be. Ja la setmana que bé, valorarem com estic, llavors si s'es cau, retornarem apretar fort l'entrenament.
Quan dic esforç, es realment un esforç, ningú vol afluixar el llistó, pero bé, amb el capo ho em parlat molts cops, a vegades, millor afluixar, que no arriscar i llençar tota la feïna feta.

TREBALLANT PELS OBJECTIUS

Desprès del dilluns de relax ahir tocava la seció dels dimarts d'exercicis al gimnàs, aquesta l'ha vaig acompanyar amb el cd epíleg d'ATLANTIA de Mago de Oz, fantàstics temas.
Avui desprès de recollir la bici del taller, on els mecànics han estat solucionant els problemes surgits en cursa el passat diumenge, tocava roda, i a l'hora provar les millores.
Per avui el Capo tenia una bona traca!!! he arribat als Moions pel costat de la Pobla de Claramunt, he baixat pel GR de Can Jaume Brogués i fet cap al camí que va a la Pobla, passat el barri dels Masets avans d'arribar a la casa de colònies de Can Martorell a la dreta marxa una forta pujada, que la denominem "la dels dubis", doncs per aquí he pujat avui, per provar la CKT amb sram dos plats, i senyors!!!! al final he estrenat el pinyó 36, he pujat bé, però deu midor com s'ha d'apretar, el Capo, sempre em diu que si supero aquesta sense dificultats, en cursa no es pot resistir res, potser te raó, no ho sé, ell es el mestre!!!
Un pic d'alt als Moions, foto de rigor, ja que era el primer cop que hi pujava la flamant i primera d'Espanya CKT.
Mitja volta, i ara tocava fer els dubis de baixada, per anar a trobar el GR un altre cop, pero ara de pujada he variat el recorregut, per allarga i dificultar-lo més. Un cop dintre el GR hi ha una bifurcació a l'esquerra, doncs, aquesta he agafat i apa, amunt, pedre i més pedre, saltar algun abre a ras de terra que dificulta la pedalada alguna rampeta i raguerots i a fer cap a la pista que arriba per la carena dels Moions per Can Mabres, d'allar pista cap a Can Jaume Brogués i cap a trobar la Febra morta, per anar a l'altre bessant de montanya en direcció Ca N'aguilera i Piera.
Total 35,77 km. un mitja de 18,27 , anant treballant per aconseguir els nostre objectius i millorar dia a dia.
Demà més gimnàs i dissabte un plat fort, amb el Capo anem de Ca N'aguilera als molins de Rubio i tornar, una ruta llarga de uns 65 km. mínim, amb un bon desnivell, aquí hi haurà molt desgast físic.
Per començar a fer-me a les Marathons, creiem que serà un bon entrenament, ja tinc ganes que sigui dissabte i sortir a totes aveure que tal em sento sobre la
rígida tans quilòmetres.
Diumenge més de relax, amb una colla d'amic sortirem a fer una caminada, el Capo em deixa anar-hi i no farem un circuit al gimnàs, diu que s'ha de respirar de tant en tant. Que gran es el meu Capo !!!

AMB GUST AGRA DOLÇ

Diumenge 27 de febre, 6:00h. toca el despertador, salto del llit amb il·lusió, comença una nova temporada.
Un cop vestit amb els colors del nostre equip, toca agafar forces, un pulsim d'arròs blanc amb tunyina, un plàten i el bol de llet amb cereals i mel.
7:00h. a la porta de ca la Mireia, carreguem els seus portans al remolc i cap a Moja.
Arribats al destí, ja es torna a viure ambiént de competició, la gent coneguda va arribant. Vas intercanviant salutacions de camí a la taula d'inscripcions per recollir el dorsal, cada vegada més, s'imposa un petit neguit a l'estómac.
Posem els dorsals, uns exercicis d'estiraments hi ha escalfar.
8:50 ja estava fem-me un lloc a la sortida, quan em criden per la dreta, giro la mirada, hi veig el rostre del Capo i la senyora, que em donen ánims.
Ens fem un senyal de sort amb la companya Mireia, que està uns llocs per darrera meu, les 9:00h. sortida!!!!
31 km, desnivel acumulat de 890 mts. pero la sortida plana i amb baixada per asfalt, molt ràpida, rodar i rodar, fins entrà a la pista engravillada i perillosa per risc a caiguda, ven aviat començem senders i camins de pujada pedregossos, jo em sento fantàsticament be !!! la CKT roda impecable !!! vaig rodant junt a rivals coneguts meus, que el fet de estar amb ells allà, tinc la sensació de estar rodant en bona posició, si més no a un bon ritme.
Pero tot les sensacions es van acabar uns quilómetres més endavant, desprès de fer una pujada picant, varem rodar per un camí plà molt pedregos, al volgué canviar de plat, per rodar més ràpid i s'acostava una forta baixada, la cadena em va fer una mala jugada, es trespasar per sobre de la baina del cuadre, com???? encara no ho sé!!! pero així fou, llavors la poca separació entre el plat i la baina del cuadre no em deixava torna a trespassar la cadena, jo apunt d'abandonar, vai probar de manera desesperada de possar-la be per continuar, al final ho aconseguí!!!
Llavors era difícil recoperar tot el perdut, però vaig rodar tot el que pogué i intentar disfrutar del recorregut, estava molt ben el·laborat.
Amb un temps total de 1:31 una mitja de 20,38 arribava a la meta molt desepcionat pel problema de la cadena, perqué podia haver fet molt i molt més.
El capo, s'havia que alguna cosa m'havia passat, no era normal el meu temps, pero ell m'animà molt, no era problema nostre, era la bici la que ens havia fallat.
D'aquí aquest gust agra dolç que em va quedar de la cursa, no varem estar al 100x100 mecànicament, amb errors que hores d'ara els mecànics ja saben com solucionar, ho esperem!!! i dolç perqué vaig saber reaccionar i tot passar-me pel cap abandonar no ho vaig fer, no sols aixó, sinó, que vaig rodar a tope, dins les mevs condicions, fins al final. Físicamnet molt be, em trobà a gust, cansat com es normal al fer un esforç així, pero amb una notable millora desprès d'aquesta pretemporada de treball.
La Mireia tenia competència de luxe, va acabar la 7ena de la categoría, no està gents malament, veien les rivals i comptant que aquí la Xallenger hi ha categoría única de femines, sense distinció per edats.
Un dia desprès varem tornar a valorar amb el Capo, amb la llista de resultats, temps, mitjas, etc... davant. Conclusió estem be, seguir treballant i no lamentar més el que podría haver sigut sinó hagués tingut problemes mecànics.
Resultat final, 87 de la general i 21 de la categoría.
D'aquí un més viatgem amb la Xallenger fins a Vilanova i la Geltrú.

OBJECTIUS 2011

Cada any van surgint noves curses en el calendari btt, a vegades difícils de poder participar-hi, per la seva duresa, per dates, etc...
Cada vegada un mateix es veu capaç d'arribar més endavant, conseguir nous reptes, arribar a noves fites. Quan un confía de sí mateix, desprès d'hores d'entrenament, aquest reptes es van conseguint pas a pas, fins que arriba un dia que som objectius aconseguir la seva meta.
Així que desprès de provar l'any passat i acabar alguns reptes, ara toca arribar a la meta d'uns objectius clars, les Marathons amb btt.
Un any més sota el nom de Cicles Esparreguera Team i sobre la nova montura de una CKT, l'objectiu es participar i acabar completant els recorreguts amb la millor classificació possible, de clàssicas con non-stop de Pedals de Foc, non-stop Tracks del diable, la copa Marathon Power bar, la nova non-stop d'enguany Anoia Race Tour, entre altres. Sense deixar de costat el campionat Xallenger i Anbaso que son de tipus rally o x-country que aquests dos ultims correrem al costat de la companya Mireia Balart.
No sé si podrem ser-hi a totes. Si el meu físic aguantará, pero aquest es l'objectiu 2011 personal, especialitzar-me amb les marathons i totes aquelles on prengui la sortida completar-les i mica en mica aprenen ha sapiguer on estan els meus límits. Si el meu entrenament es favorable, agafar experiéncia dintre d'aquestes per el futur i anar construïnt poc a poc fins on podem arribar.
FORÇA PEDALS !!!!

COMPTA ENRRERA

Diumenge comença la temporada, la Xallenger obre el calendari 2011 a Moja.
Demà es hora de descans, acabar de posar les màquines a punt i de relax a esperar que toqui el despertador a les 6:00h del matí de diumenge.
Enguany Cicles Esparreguera Team comptarà amb la Mireia Balart i a mi, el company Jaume Valls es perdrà quasi tota la temporada a causa de estudis i feïna, on tampoc a pogut fer una pretemporada complerta i preparar-se al 100x100. Desde aquí els més sinsers ànims!!! a finals d'any a veure si podem fer alguna cursa d'orientació per equips junts.
Tinc moltes ganes de començar, a sigut un hivern de treballar molt. L'aportació del "Capo" ha sigut extraordinária. En Santi (capo) per mi es un gran entrenador, una persona molt calculadora, tècnic i un gran amic!!! em motiva a ser fort i valent sobre la bici.
M'ha ensenyat molt, m'aporta sempre coses noves, aptituds positives i sempre está recolsant-me esportivament i personalment. Es per aixó, que ara ha arribat l'hora de sortir i posar en pràctica tots els valors que ell m'ha ensenyat, transmetre sobre la bici tota la força que em entrenat i sobre tot disfrutar de la meva passió.
Esperem tenir un bon diumenge.....
Salut i força pedals !!!

PARADA I PICNIC

Ahir, com cada dimecres tocava rodar amb b.t.t.
A les 2:30h. ens reunim amb la Mireia, però, tots dos anavem carregats amb una moxilla cadascú. Doncs si!!! tal i com anuncia el títol d'aquesta entrada al blog, anavem previstos per dinar en mig de la muntanya. S'ens ocurregué un dimecres rodant.
Primer tocava treballar, ja que aquest cap de setmana comença la Xallenger, el cos, les cames i acabar d'afinar la nova Ckt era el primordial.
Tram rodador fins a Ca N'aguilera, allà començà la festa amb una llarga pujada i un pel fatigadora, convinant senders, una trialera, tant de pujada com de baixada, un entrenament que sense ser-hi "el Capo" fou el recomenat per ell, i com no, era molt complert amb trams per experimentar sobre la nova bici.
Un cop arribats quasi al punt més alt del dia, en un paratge on tocava el solet, que ens donava una temperatura agradable i sense vent, varem fer parada.
Sobren les moxiles, la Mireia treu les carmanyoles amb el menú que s'havia encarregat de portar per tots dos, un bon arròs blanc amb tunyina i trossets de pernil.
Jo era l'encarregat de la fruita, vaig aportar varietat de pomes, taronges, plàtens i aprofitan que el Capo no hi seria present, per controlar la dieta, desprès de treure de la moxila un tovalló de cuadres simbolitzant unes estoballes, sobre d'ell hi plentà dues copes i una empolleta de cava per fer una mica més divertit aquell picnic i per celebrar de manera improvisada el començament de temporada.
Un cop recollit l'apat, tornavem a pedalar suau per buscar el punt més alt, d'allà per senders en mig del bosc planejant i de baixada fins a Piera, total 32,75 quilometrets.
L'experiència no va estar gens malament, s'ha de repetir més dies!!! això si!!! ara ja sense cava.

CKT IMPECABLE !!!!!!!!

Dissabte, continuavem amb l'entrenamet de cada setmana, rodar amb bici uns kilómetres i diumenge gimnàs. Però aquest va ser una mica especial, aprofitant la sortida mensual del club, varem sortir amb la Mireia i el colega Juan a rodar amb ells. Jo especialment il·lusionat perqué estrenava una CKT, la bici amb la que correré aquest any, tot i no ser la oficial, es dir, la meva definitiva, que per problemes logístics no ha pogut arribar de França encara, ens n'han proporcionat una sense tija integrada, sense la Sid wold cup i cuatre detall més. Pero si, amb el sistema de dos plats sram X-0, frens XT i el cuadre amb la geometría correcte, per probar, experimentar, adaptar-nos i correr sols la primera cursa de la Xallenger a l'espera de la oficial, on llavors aquesta, potser seria adquirida per la companya Mireia o almenys cedida a ella per Cicles Esparreguera Team unes curses.
8:00h. Arribavem a una ermita molt pròxima a Castell Vell i el Vilar, ens reunirem amb els companys del club. Jo nerviós com un nen l'andemà de reis per sortir a jugar amb les joguines noves. Em calso les botes, el casco, saludo a companys, trec la bici del remolc i em posso amunt i avall rodant i escalfant a la vegada, fins que els companys es donen compte d'ella, llavors es retrassa la sortida, per l'expectació de la màquina nova, tothom la mira i la elogía.
Fem sortida, i comencen a passar els quilómetres, em sento diferent però a gust amb la màquina, això es bo!!! penso. Tot hi no possar-li bona nota aquest Magura que ens han deixat, el cuadre flexa molt be, baixant on jo no puc presumir molt, dissabte va estar ràpid, i el important, jo sobre d'ella em vaig sentir segur en tot moment. Pujant tota una maravella aquest grup sram, una jornada d'experimentació molt positiva i orgullós d'estrenar la primera CKT de b.t.t. a Espanya.
En breu, ja us presentaré la oficial, llavors us explicaré tot en detall d'ella i moltes més fotos.
El diumenge, tocava deixar de banda la bici i fer gimnàs, on el Capo em va fer treballar de valent, per preparar ja cursa d'aquest diumenge 27.
LLavors a ell li vai presentar aquesta maravella, la va probar un xic, i quedà enamorat, sonrrigué, i va expressar:"crec que em fet un bon fitxatje" de seguit digué "jo també en vull una".
Així, aquest cap de setmana el vaig tancar molt satisfet!!!
Dimecres acabarem de probar-la i ja fins diumenge a la cursa no li donarem gas.

SPINING

Aquest passat dijous, finalment, junt a la companya d'equip Mireia Balart, es varem estrenar a la modalitat de spining. Desprès d'un intent frostat el dimecres, per falta de personal, la última classe no es va relitzar.
Dijous cap a les 7:45 ens varem trobar a la recepció amb un altre gran amic en Juan Garcia, un habitual del spining al gimnàs GSI de Piera.
8:10h. havent rodat suau cinc minuts per escalfar i rebut una petita explicació del monitor de cop ajustar la bici... Començà a sonar la música, les pulsacions amunt i a suar!!! una hora cansada però divertida i diferent per nosaltres fins ara d'entrenar, bones sensacions !!! tindrem que complementar l'entrenament amb spining.

ORGULLÓS D'APORTAR UN GRANET DE SORRA

Ahir a les 20:00h. a la sala d'actes de la zona esportiva de Les Comes d'Igualada, la nostre Mancomunitat b.t.t. Anoia, registrada oficialment com AGRUPACIÓ ESPORTIVA BTT DE L'ANOIA, va celebrar la junta mensual de club, però a més, aquesta va ser una junta extraordinària, ja que tots els socis assistens tenien que vota a favor o en contra de la nova candidatura a la presidència, va ser un acte no molt aplegat de socis, però, tots els assistens van votar a favor d'aquesta nova, fet els parlaments del antic presidènt, en Jaume Segura, va fer trespàs del càrreg al nou, en Josep Diaz. Aquest va fer una explicació de la nova estructura, i la presentació de tot l'equip direcctiu, on jo, hi tinc l'honor de participar, estaré actiu per tira endavant junt a tots els companys la Mancominutat, aportaré el meu granet de sorra perqué tots els socis continuín estant orgullossos del seu club.
A www.mancomunitatbtt.net hi trobareu tota la informació d'aquest acte, a més, podreu descubrir, qui som???, que fem??? i a on???

CALENDARI ANBASO.CAT 2011

BONES SENSACIONS

Aquest passat cap de setmana, varem treballar el dissabte al gimnàs fent exercicis de força, amb el so de AC DC de fons, per petició del "Capo". A la tarda poques ganes tenia de mourem, els braços em pesaven!!!!
Diumenge, a les 10h. del matí desprès de fer unes fotos a la bici del Capo, per possar un anunci per vendra-la, i havent estirat, començavem a rodar.
Jo havia descansat molt be, i tot hi qué, només sortir de Ca N'aguilera ja varem agafa un sendero de pujada, el de la Bandera, em vaig sentir molt be, era consiént que, rodaria be,a gust. Pero el Capo mai m'explica la ruta d'entrenament que farem, doncs, em va fer suar de valent, desprès de superar un gran desnivell i portar pedalats 42 km, em digué:
Ara tu continues amunt fins coronar el Maset i baixes pel Xucle, que jo em desvio a l'esquerra de baixada, a veure qui arriba primer a Ca N'aguilera, et deixo 5 min. de avantatge.
Senyors, no era cap broma, així va ser!!!
Jo, consient que ell arribaria primer, per distància, vaig apretar tant com podía. Sabía que ell em conometraría el temps, així va ser, vai completar amb 9 minuts aquest tram, no està mal, pero millorable.
Un total de 48,15km. més o menys ara no recordo be. Així acabavem la jornada. Be, no!!! encara va tenir humor el Capo de fer una cursa de lents entre ell i jo de porteria a porteria del camp de futbol, el guanyava jo, pero el Capo es el Capo hi finalment em va guanyar!!!! que hi farem....